PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
L’ÚNICA SORTIDA PELS TREBALLADORS I ELS SECTORS POPULARS ÉS UN FRONT MASSIU I DE CLASSE: EL FRONT OBRER I POPULAR AL SOCIALISME!
Aquestes eleccions han corroborat l’escenari previst. La burgesia espanyola més europeista ha jugat fort i ha col·locat al PSOE de Pedro Sánchez com el triomfador de les eleccions europees. L’antiga socialdemocràcia, ara de caire social-liberal, serà l’encarregada d’aplicar els nous plans de retallades en drets civils, i per suposat, les noves mesures econòmiques amb les quals els economistes de Brussel·les a sou de les grans empreses multinacionals europees i financeres (sobretot alemanyes i franceses) ens augmentaran l’explotació.
És un relleu de cromos amb el qual es vol evitar, de pas, la veu cantant de la representació a Europa del nucli dur del liberalisme econòmic representat per PP, Ciudadanos i Vox. Cadascuna amb les seves particularitats, totes aquestes gestories del Capital tenen una cosa en comú: la seva submissió al dictat europeu, sense deixar de mirar amb més simpatia a EEUU, i la seva agressivitat social a l’hora d’aplicar receptes. De moment, sembla ser que les oligarquies pàtries han preferit utilitzar com a gestors al PSOE, potser per apaivagar el mes que previsible descontentament de la població quan arribi el moment.
No en va, ja s’albiren a l’endemà de les eleccions nous cicles d’aquesta onada: el Pla Europeu per les Pensions, on s’obre la porta al definitiu procés de privatització del sistema públic de pensions a tots els països que conformen la UE; el Corredor Mediterrani; la jornada laboral de 52 hores setmanals; les noves directives sobre el transport que estan al forn i pretenen acabar amb el ferrocarril públic, privatitzar-ho i obrir el pas als operador privats; la desregulació definitiva dels complements salarials i els plans europeus per tal d’incentivar les traves burocràtiques per tal de facilitar un mercat únic d’establiment de grans empreses a països (és a dir, noves exempcions tributàries i fiscals, noves baixades de sous als treballadors i treballadores per atraure empreses estrangeres a l’Estat). Ja s’ha anunciat per part del Ministeri de Treball que no es derogarà cap Reforma Laboral dels darrers temps.
Per anar desenvolupant les seves polítiques anti-obreres, els gestors socialistes són els encarregats idonis. Una gran part de l’oligarquia i dels seus mitjans-empreses de comunicació així ho han vist i han promogut una forta campanya de recuperació del Partit, ja iniciada abans de les eleccions generals.
El trist paper de la “nova socialdemocràcia” (Unides Podem, Comuns) ha quedat reflectit en la seva laminació calculada. Una voladura controlada per part del sistema que ens fa objectiva, de nou, la tesi per la qual aquest conglomerat no es sustenta en un arrelament entre les masses, sinó més aviat en un soufflé deslligat de les mateixes i sorgit en plena crisi per canalitzar de forma poc dolorosa pel sistema capitalista el descontentament popular existent. Han buidat els carrers per (intentar) omplir urnes, unes urnes on ahir es deia que PP i PSOE eren “casta” i avui es pidola, com un ocellet ferit i maldestre, una engruna en forma de ministeri al mateix PSOE.
El paper de la “nova socialdemocràcia” és tan patètic que en menys de 10 anys han abandonat qualsevol crida als treballadors i treballadors, qualsevol reivindicació mínimament rupturista i democràtica; qualsevol moviment social per tal de parlar-nos d’abstractes ciutadanies, de gent, d’amor i pau, de transversalitats i ens polièdrics que només serveixen per augmentar la confusió, la distracció i l’enuig del poble. Ja no defensen cap dels 3 eixos bàsics pels quals es podria afavorir la consolidació d’un moviment massiu rupturista: República, OTAN, Euro. Són, en definitiva, una crossa més de la socialdemocràcia “de sempre”, un comodí de recanvi i per tant, una part més del sistema capitalista.
En aquestes eleccions s’ha normalitzat -en temps record, cal dir-ho- la presència filo feixista de Vox a les institucions. Lluny de ser considerats una “anomalia democràtica”, els mitjans de comunicació al servei de la burgesia ens traslladen amb els seus poderosos altaveus la idea que “no han crescut tant com apuntaven els indicadors”. Aquest és un missatge totalment lògic a la deriva del Capitalisme: normalitzar, tal i com s’està fent a Europa i la resta del món occidental, el retorn del feixisme i els seus aliats. Aquest fenomen no és conjuntural, és estructural: la regressió de les formalitats democràtiques per evitar una futura revolta obrera i popular.
A Catalunya, els resultats ens mostren la pugna entre les faccions burgeses en disputa al nostre país: així, veiem con s’aguditza l’enfrontament, aquest cop en clau electoral. Tant la gran burgesia nacionalista catalana, representada per Junts, com la petita i mitjana burgesia representada per ERC, han aconseguit bons resultats a Europa, cosa que els hi permetrà visualitzar el conflicte nacional a les instàncies europees. Malgrat tot, aquesta nova batalla serà una més d’un llarg estira i arronsa en un escenari on la classe obrera i els sectors populars poc o res tenen a guanyar, i si molt a perdre. No oblidem que tots els actors interessats aposten per més Unió Europea, més OTAN, més integració a les aliances imperialistes internacionals, més acords comercials i més inversió estrangera a Catalunya, incloent el famós Corredor Mediterrani, tant cobejat per la burgesia catalana, i les promeses inversions per crear el gran port de Tarragona i la seva zona d’activitats logístiques (ZAL) que competeixi amb el de Marsella.
El PCPC ha millorat resultats tant a nivell local com europeu. Dintre de la nostra enorme modèstia, el PCPC i la J-PCPC, seguim utilitzant tots els mecanismes que ens permeti el sistema per intentar portar el nostre projecte polític a la classe obrera. Arribar als treballadors i treballadores catalans, elevar la consciència dels mateixos, organitzar-nos col·lectivament per tal de derrocar el sistema burgès d’explotació i opressió de l’home per l’home i instaurar el socialisme, aquesta és la nostra fita. Que ningú ho dubti: el PCPC i la J-PCPC som una organització revolucionària marxista-leninista que comprèn perfectament que les democràcies burgeses són una forma de dictadura del capital, que no hi ha llibertat real sota l’aparell de l’Estat burgès, i que la única forma de lliurar-se de l’explotació i la vida farcida de guerra, misèria i fam que ens espera sota el capitalisme imperialista és la presa del Poder polític, econòmic i social i posar-lo en mans de la classe obrera. Les eleccions són, per tant, un front més on poder desenvolupar treball polític i organitzatiu.
El PCPC també analitza l’orfandat de representativitat no només dels interessos objectius de la classe obrera, sinó també de la necessària ruptura tant amb l’oligarquia espanyola hereva del feixisme franquista i de la Transició, integrada a la UE, l’OTAN i l’FMI, representada per la Monarquia, com amb les burgesies processistes que pretenen una Catalunya neoliberal i, integrada al seu torn a la UE, l’OTAN i l’FMI. Cap veu al Parlament espanyol ni català denuncia la UE, l’OTAN, ni l’Euro. Cap veu exigeix la implementació de la República a l’Estat Espanyol, ni, molt menys, una República de caràcter popular, ni dels treballadors de totes classes, com així resava el títol I la Constitució de 1931, el desenvolupament de la qual podria resoldre la qüestió nacional, per una banda, i la ruptura amb l’oligarquia hereva del feixisme i la Transició. Cap plataforma ni moviment social vinculat a cap partit de les auto-anomenades “esquerres” es planteja una reforma en profunditat de l’Estat, ja sigui català o espanyol, ni de les aliances d’aquests Estats amb el món ni amb la classe obrera ni les populars. De fet, tots ells neguen la pròpia existència de les classes treballadores, en una fantàstica distòpia de la realitat conformada per satisfer els seus miserables interessos petitburgesos.
El PCPC seguim cridant a la classe obrera i als sectors populars a crear i reforçar estructures útils als interessos de la classe i no de les burgesies: a conformar moviment antiimperialista i contra l’OTAN; formar moviments populars enfrontats al poder oligàrquic als barris obrers; crear Comitès contra l’atur i la precarietat que denunciïn els culpables de la ruïna social de prop del 25% de la població catalana; a crear moviment republicà que uneixi poble i classe amb un projecte comú per tots els pobles de l’Estat entorn la República i el dret a l’autodeterminació; a recuperar i/o crear sindicalisme de classe i combatiu; a regenerar les Associacions de Veïns i Veïnes i estendre qualsevol lluita obrera i popular…per tal d’unificar marcs de lluita i impulsar el Front Obrer i Popular al Socialisme (FOPS).
El PCPC fa una crida als treballadors i treballadores catalans, a les organitzacions sindicals i polítiques a preparar i organitzar la VAGA GENERAL obertament política, que a més de denunciar totes les reformes laborals aplicades i promogudes des de 1978 i combatre les retallades sofertes, denunciï la extrema gravetat i emergència social que viuen els treballadors i treballadores catalans i espanyols, amb la fi de ser un pas important en l’acumulació de forces cap a aquest Front, de vital importància per lluitar pel nostre futur.
I per finalitzar, davant els temps foscos que s’estan atansant, el PCPC i la J-PCPC fem una crida als treballadors i treballadores i als i les joves més conscients, que donin un pas al davant, i s’organitzin a les files revolucionàries.
NI OTAN, NI EURO, NI UNIÓ EUROPEA!
Barcelona, 30-05-2019.
Comitè Executiu del PCPC
