PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
LA CLASSE OBRERA HA DE CAMINAR CAP Al SEU PROPI ALLIBERAMENT, SENSE ESPERAR GENS DE L’ACTUAL ORDRE CAPITALISTA
El capitalisme espanyol segueix transitant per una situació de perllongada crisi com a sistema de dominació, a pesar que encara manté una posició hegemònica en l’actual desenvolupament de la lluita de classes.
La situació de desarmament ideològic en què es troben amplis sectors de la classe obrera producte d’una generalitzada influència del reformisme sindical i polític en el seu si, permet a les actuals classes dominants, malgrat la seva actual feblesa com a bloc històric de poder, el control de la situació política.
Les dificultats per gestionar els resultats de les Eleccions Generals del 26J, i acordar la formació d’un nou Govern, són expressió d’aquesta situació en la qual convergeixen dos factors: d’una banda, la crisi aguda de les actuals formes de dominació i, per un altre, la incapacitat política del bloc de les forces obreres i populars, incapaces de comprendre que es troben davant l’oportunitat d’aprofitar la situació de feblesa de l’enemic de classe per copejar amb força i fer avançar les posicions de la lluita obrera i socialista.
Mobilitat de la representació política dins del sistema
La convocatòria d’Eleccions Autonòmiques per al proper 25 de setembre, tant a Galícia com a Euskadi,ve a sumar-se al conjunt d’estratègies que les classes dominants van desenvolupant amb la finalitat de validar la seva actual dominació. Les dues cites electorals vénen marcades per l’actual mobilitat de les forces polítiques que tracten d’obtenir millors resultats, però cap d’aquestes opcions se surt de les regles del joc de la dominació capitalista, i per això en aquestes convocatòries, a priori, es garanteix que el resultat serà gestionat sense qüestionar la continuïtat de l’explotació de la classe obrera ni l’actual forma de l’Estat monàrquic-parlamentari.
La classe obrera, i juntament amb ella el conjunt de sectors populars, no han d’esperar gens de l’actual situació; tant del desenllaç en les negociacions per formar Govern a Madrid, com dels dos propers processos electorals autonòmics.
No vivim un temps d’espera, on s’estiguin debatent opcions a favor o en contra de la classe obrera. Qualsevol de les formes possibles del Govern d’Espanya, o dels governs de Galícia i Euskadi, seran governs capitalistes que desenvoluparan les polítiques que necessiten les classes dominants d’aquest país, sota la disciplina imperativa de la UE.
Retallades pressupostàries de les polítiques socials, reducció dels salaris amb precarització del treball, i increment de les polítiques de guerra imperialista, seran les línies d’actuació de qualsevol d’aquestes opcions polítiques.
La classe obrera no pot esperar res del seu enemic de classe
La classe obrera no pot viure en la il·lusió que alguna cosa pot canviar per a ella amb aquests esdeveniments polítics propers. La classe obrera està perdent un temps preciós per reorganitzar les forces pròpies, unir a àmplies masses, i llançar un combatiu contraatac enfront de l’actual sistema de dominació.
L’explotació, la pobresa creixent, l’atur, la corrupció, el futur negat a la joventut, la reiterada retallada de les pensions, l’alienació ideològica, etc., no tenen més sortida que la lluita revolucionària de la classe obrera, en una estratègia de agudització creixent de la lluita de classes sota direcció del proletariat.
El Partit Comunista dels Pobles d’Espanya, com a partit d’avantguarda de la classe obrera, fa una crida a la classe obrera i als sectors populars, per buscar una sortida pròpia davant aquesta situació.
Només un Partit revolucionari, sustentat amb fermesa en el marxisme-leninisme, en la voluntat irrenunciable de derrotar i destruir a les actuals classes dominants, i en una concepció leninista de la lluita de masses, podrà organitzar el contraatac necessari, enfortir a les files de la classe obrera, i portar-la a la victòria.
Aquesta proposta política de lluita confronta amb l’actuació dels partits “enganyaobrers”, que no fan una altra cosa que tractar de portar les lluites obreres als peus dels capitalistes, o senzillament busquen silenciar-les. La confrontació amb aquestes forces traïdores és total, no hi ha conciliació possible.
La lluita obrera és el camí
El PCPE estarà present en les Eleccions de Galícia i Euskadi perquè és l’única forma de garantir la presència de la veu de la classe obrera en aquestes cites polítiques, donant la batalla per guanyar posicions també en l’actual desfavorable terreny electoral.
L’actual lluita de la classe obrera contra les forces capitalistes no es resoldrà en el terreny electoral. La lluita revolucionària és una lluita general contra tots els aspectes de l’actual sistema bàrbar de dominació. I aquesta és la proposta política estratègica del PCPE, en la lluita obrera, en les lluites de les dones, en les lluites contra la guerra imperialista, en les lluites de la joventut obrera i estudiantil, en les lluites contra tota forma d’opressió i explotació, en la lluita contra l’alienació cultural, etc.
El PCPE fa una crida a la classe obrera a fer de tota situació d’explotació, i de tota situació d’opressió, un bastió per a la lluita contra l’actual sistema de dominació. Organitzant la unitat de la classe a través de la coordinació i la unitat de totes les lluites.
Cal lluitar per organitzar la unitat de la classe en els Comitès per a la Unitat Obrera (CUO) com a estratègia superadora de l’actual fraccionament sindical. Cal lluitar per organitzar les aliances socials en un ampli front coordinat de totes les forces obreres i populars en un Front obrer i popular pel socialisme.
No és temps d’esperar, és temps de lluitar !!
PEL PODER OBRER I PEL SOCIALISME
SOBREN ELS CAPITALISTES, TOT PER A LA CLASSE OBRERA!
5 d’Agost de 2016
