En un context de desmobilització en la qual aquesta semblés totalment oblidada per les direccions de les centrals sindicals majoritàries, se’ns ofereix als treballadors i treballadores d’aquest país un pacte que, a més d’insuficient per la pujada salarial que contempla, és totalment inacceptable si analitzem la pèrdua de més d’un 25% de poder adquisitiu que de mitjana ha patit la nostra classe des de l’inici de la crisi capitalista de sobreproducció i sobreacumulació. Una pujada salarial de l’1% per al 2015 i el 1,5% per al 2016, tot i estar un punt per sobre del precedent augment del 0% (congelació salarial) és absolutament insuficient considerant el context de generalització dels sous de misèria i pèrdua significativa del poder adquisitiu dels salaris de la classe obrera.
La desvinculació dels salaris de l’IPC, sense una clàusula de garantia que asseguri com a mínim el manteniment del poder adquisitiu dels salaris, significarà de facto un deteriorament d’aquest amb la sola excepció d’efímeres i molt puntuals conjuntures deflacionàries com la que s’expressa en l’actual taxa interanual negativa del 0,6%.
La moderació salarial no ha tingut mai ni tindrà ara per resultat una millora de l’ocupació si entenem per ocupació treball i salari dignes, sinó una millora dels beneficis empresarials aprofundint en l’empobriment de la classe obrera i en la transferència de rendes del treball al capital. Qualsevol intent de corresponsabilitzar als treballadors i treballadores amb la “superació” de la crisi, és un engany que no només té clares conseqüències econòmiques, sinó que ens enfonsa en la més absoluta derrota ideològica enfront dels únics responsables de la crisi i la nostra explotació.
En aquest sentit, també diem que la ultraactivitat automàtica i indefinida dels convenis és irrenunciable, sent qualsevol compromís a la baixa un cop per als drets col·lectius de la classe obrera i una qüestió inacceptable per a cap organització que digui defensar els nostres drets.
L’actual principi d’acord entre CCOO, UGT, CEOE i CEPYME és una expressió de l’actual correlació de forces favorable a les forces del capital, de la divisió i debilitat del moviment obrer i sindical al nostre país, de l’hegemonia en el si de les seves adreces de les posicions oportunistes de la conciliació i el Pacte Social. Així com l’avanç de les posicions que fugint de plantejar la lluita en termes classistes, es refugien en el corporativisme estret, i/o penetren el moviment obrer de consignes i plantejaments ciutadanistes i interclassistes destinats a desorientar, desarmar i minvar la capacitat de lluita de la classe obrera.
Per superar la dinàmica de derrota la classe obrera ha de seguir l’exemple dels seus destacaments més combatius i enfrontar amb decisió una lluita clara i sense concessions per la recuperació i defensa dels nostres drets. Si tot ho guanyem lluitant, tot ho perdrem si oblidem la lluita i ens limitem a justificar permanentment el mal menor. Només la mobilització unida i sostinguda de la classe enfortint les organitzacions obreres, defensant-les al seu torn de la verinosa campanya antiobrera i antisindical pro-propiciada des del poder, fent avançar amb claredat i fermesa en el seu si les posicions classistes i com-batives, superant la debilitat i la divisió, unint les lluites, creant Comitès d’Unitat Obrera a cada centre de treball, sector i població, farà possible superar la dinàmica de la derrota i el pacte amb l’enemic de classe i fer avançar les posicions de la classe obrera en el camí de la conquesta del seu propi poder.
Comitè Executiu del PCPE
14 maig 2015