PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Fa 45 anys s’institucionalitza la continuïtat del franquisme i l’oligarquia en l’anomenat “Règim del 78”, el qual sempre fa referència a la Constitució en el procés mitificat de la Transició espanyola. S’institucionalitzen els pactes de la vergonya, l’oblit i el desmantellament de les lluites obreres i populars.
El continuisme institucional franquista sota la monarquia, amb adorns democràtics, sumant la claudicació i traïció dels sectors eurocomunistes (PCE, amb les polítiques de “reconciliació nacional”) i la socialdemocràcia (PSOE, amb el suport i finançament de la socialdemocràcia alemanya, la CIA i els EUA), va significar la pèrdua i l’abandó per part de la “esquerra pactista” dels valors i la lluita pel restabliment de la legalitat de la República, que va ser enderrocada per un cop d’estat feixista. El 6 de desembre de 1978 s’institucionalitza la victòria de la burgesia sobre la classe obrera, procés iniciat en els Pactes de la Moncloa (1977), que van suposar un fre i el desmantellament de les lluites obreres que s’estaven produint, entrant en un període de pactes “socials” amb les burgesies dominants.
La Transició, amb la seva Llei d’Amnistia, finalitza alliberant els responsables dels crims del franquisme de les seves responsabilitats. Les institucions franquistes (policies, militars, jutges, etc.) es reconverteixen sota el paraigua de la monarquia borbònica, passant de ser criminals a ser “democràtiques”.
Per a entendre la situació actual de les mobilitzacions i campanyes contra l’amnistia en el conflicte de Catalunya que estan desenvolupant la dreta i la ultradreta, és important entendre que el “franquisme–feixisme sociològic” continua existint i sent present en la societat. Després de 45 anys de la Constitució del 78, el franquisme sociològic és una realitat producte d’un sistema capitalista en descomposició. Ho estem veient aquests dies en les mobilitzacions que s’estan produint i en les marques polítiques que hi ha darrere de totes elles (PP-Vox) i una part de l’oligarquia que sempre té de reserva l’amenaça del feixisme.
La Constitució del 78 continua sent la garantia de la monarquia i de la dominació de l’oligarquia i els monopolis, garantia que també ve legitimada per l’anomenat “Govern més progressista de la història d’Espanya” PSOE–SUMAR i altres). La Constitució del 78 és el poder de la dictadura del capital.
La constitució del 78 i el seu actual govern monàrquic–burgès també garanteix legalment (la seva legalitat burgesa), “la unitat d’Espanya”, per la qual cosa no es permetrà la lliure autodeterminació dels pobles que existeixen en l’Estat espanyol.
La Constitució del 78 i l’actual Govern (PSOE-SUMAR i els seus satèl·lits de UP i les burgesies nacionalistes) continuaran gestionant i aplicant les polítiques econòmiques, socials i de guerra imperialista del capitalisme emanades des de la UE, l’OTAN i els EUA, les conseqüències dels quals està sofrint la classe obrera i els sectors populars en l’Estat espanyol: atur, pobresa, desigualtats, precarietat, misèria i ignorància, explotació, racisme i xenofòbia, pèrdues de drets adquirits (brou de cultiu per al feixisme). En aquest punt cal insistir que aquest Govern progressista es plega sistemàticament als interessos del sionisme en el seu objectiu d’exterminar al poble palestí i subjugar a l’orient mitjà.
Per això, les i els comunistes del PCPC i la JCPC no volem aquesta constitució burgesa i monàrquica. És la nostra tasca l’organització del moviment obrer i popular com a resposta a l’actual situació d’explotació i barbàrie, desenvolupant un fort moviment d’organització i de lluita cap a la conformació del FRONT OBRER I POPULAR PEL SOCIALISME. Per tant, rebutgem les iniciatives reformistes (PCE i els seus satèl·lits) de dur a terme una consulta «monarquia‑república» que només legitimarà al model de producció capitalista.
La nostra alternativa a l’actual sistema de dominació monàrquic-burgès és un model republicà al servei de la classe obrera i els sectors populars. En l’etapa històrica en la qual vivim no té cabuda una república burgesa, on els mitjans de producció i dominació continuarien sent a les mans de la burgesia. Per això, la nostra proposta és per una República de caràcter Socialista i popular, on la classe obrera i els seus aliats siguin els amos dels mitjans de producció i dirigeixin el procés polític de construcció republicana amb base en la unitat ideològica i en la confluència organitzativa que portin a la classe obrera i als sectors populars a la consecució del projecte d’una REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL com a model d’un Estat plurinacional i com a alternativa d’alliberament de la classe obrera de la totalitat dels pobles que conformen l’Estat espanyol. Un projecte per a la presa del poder per a continuar avançant cap al SOCIALISME I EL COMUNISME.
NO A LA CONSTITUCIÓ MONÀRQUICA-BURGESA
PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL
TOT EL PODER PER A LA CLASSE OBRERA
