PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El passat 13 de març els companys i companyes de l’Assemblea Sant Martí, assemblea veinal on els comunistes del PCPC participem, van fer una xerrada-debat al local de l’entitat Ecoconcern.
Reproduïm la crónica que han fet els companys i companyes pel seu interès:
Partit Comunista del Poble de Catalunya
El proppassat dia 13 de març de 2018 l’Assemblea Sant Martí i Ecoconcern-Innovació social vam celebrar l’acte previst en defensa del dret a l’habitatge.
Al voltant d’una quarantena d’assistents van assistir i omplir la sala d’actes del RAI, lloc on es va desenvolupar l’activitat.
La Comissió d’Habitatge de l’Assemblea Sant Martí va fer un extens però amè i il·lustratiu recorregut dels motius pels quals va néixer l’Assemblea i com la nostra història de prop ja de 7 anys de durada és un reflex de la necessitat d’autoorganització dels treballadors i treballadores de Sant Martí i de més enllà.
7 anys ja defensant els drets de la nostra classe, des de l’autoorganització assembleària i revolucionària, creant comissions i grups de treball que han generat centenars d’actuacions polítiques, socials, culturals i reivindicatives sempre cercant complicitats i unitat. Una d’aquestes, i de les més importants sense dubte per les dimensions tant de la problemàtica com de la resposta popular, han estat els desnonaments i altres problemes relacionats amb l’habitatge. 46 desnonaments d’hipoteca (privats) i molts més, desenes, de l’àmbit del lloguer (hem perdut el compte) dels quals s’ha exigit (repetim: exigit) a l’administració pública (Ajuntament, Generalitat, Estat) que resolgui els casos atenent la seva responsabilitat.
En tots els casos en els quals ha estat necessari, l’Assemblea ha utilitzat la mobilització social no només com un mitjà per resoldre una emergència d’habitatge, sinó com una oportunitat de denuncia social. Ens hem adreçat als treballadors i treballadores dels nostres barris martinencs (o d’allà on hem anat: Granollers, Sabadell, Terrassa, Gràcia, Sants, Sant Gervasi, Eixample…) per tal de conscienciar-los de la necessitat de recuperar armes, mitjans efectius per defensar-nos i preparar ofensives de classe, per la classe i amb la classe que no només solucionin el problema concret, sinó que ofereixin sortides estructurals i col·lectives per tal d’organitzar-nos i construir una esquerra necessària i rupturista.
Així, quan s’actuava davant una oficina bancària gestora d’un desnonament imminent, per exemple, a més de crear una certa pressió social cercàvem la creació d’assemblees on sumar gent i que aquesta participés. S’han fet i es fan desenes i desenes d’assemblees al davant de bancs, organismes de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, on desenes i desenes de veïns i veïnes exposaven la seva visió de la situació sobre els més diversos temes, no només els desnonaments. I aquesta riquesa generada ens ha servit a tots els companys per poder elaborar elaborats projectes en matèria d’habitatge (i d’altres temes).
Així mateix, vam explicar in situ mitjançant els casos reals i personals de les companyes Yoani i Silvia (cas de lloguer i cas d’hipoteca, respectivament), com actuen Ajuntaments, Generalitat i Estat en connivència amb bancs, immobiliàries i constructores. La total connivència i coincidència d’objectius -d’interessos, més aviat- entre organismes públics i empresa privada ens demostra una realitat innegable, objectiva: els gestors dels interessos dels organismes públics en realitat ho són de les empreses privades.
L’entrada d’empreses privades camuflades d’ONG’s en àrees com la gestió de pisos d’emergència, llars d’acollida i/o persones en risc d’exclusió social; la derivació a ONG’s en cas de crisi alimentària; el control quasi monopolístic per part d’empreses privades de serveis bàsics com aigua, llum, telèfon, accés a internet, transport o gas, on lo públic brilla per la seva absència i/o està al servei d’interessos aliens als nostres, demostra el caire putrefacte d’un sistema en descomposició.
Durant l’enriquidor debat amb el públic, vam quedar d’acord en seguir organitzant-nos des de la base i mantenir contactes amb nous companys i companyes que es van apropar a conèixer-nos i ens vam posar d’acord per donar un cop de mà a l’assemblea.
Seguim avançant!
Units som forts!
Organitzats, invencibles!
