Aquest 1r de maig de 2021 la classe obrera s’enfronta a moltes dificultats agreujades per la pandèmia de la Covid 19.
Hi ha 4 milions de treballadors i treballadores a l’atur i gairebé un milió més en ERTO. La reforma laboral no ha estat derogada com va prometre el govern “més progressista de la història”. El PSOE i Unides Podem manté vigent la llei mordassa que permet una major repressió contra el poble treballador. Per al govern l’habitatge es considera un bé de mercat amb el que no vol regular els seus preus.
No són les condicions ocasionades pel virus què a la classe obrera més dificultats els ocasiona i contra les que ha de lluitar amb totes les seves forces. Són aquestes mesures antiobreres i antipopulars de govern les que, davant la profunda crisi estructural de sistema capitalista, no dubta a posar al servei de la patronal tota una bateria de decisions que impedeixin que la classe obrera pugui manifestar públicament les seves protestes davant la situació que avui es pateix d’atur, precarietat i misèria.
En aquesta etapa d’agudització de la crisi, què fan els sindicats majoritaris? Miren a una altra banda al temps que celebren que aquest govern hagi incrementat les partides en € assignades a ells. La classe obrera no pot permetre que la data de l’1 de maig sigui desnaturalitzada per aquells que any rere any, dia rere dia, pretén que aquest dia internacional de la classe obrera sigui considerat una festivitat pagana de romeria i revetlla. La commemoració d’aquest dia ha d’estar guiada per un alt nivell de consciència de classe que es manifesta unida per fer veure i notar els enemics, “la burgesia” i els seus lacais, la força que tots junts tenim.
Agudització de la crisi del sistema capitalista, per a la qual la burgesia i els seus governs no té respostes de com sortir, però que en l’intent de la superació d’aquesta no dubta a destruir massivament forces productives: milions d’obrers i obreres són enviats a l’atur, altres mai accedeixen a aquest, les condicions salarials i socials són portats al límit de la súpervivencia. I davant d’aquesta situació que la classe obrera pateix, el govern de torn, “gestor dels interessos de la burgesia” manté totes les lleis lesives al temps que legisla cada vegada més en benefici del capital.
Les xifres no menteixen: 8,5 milions de persones a Espanya estan en situació d’exclusió social, més de 5 milions pateixen “situacions d’exclusió social severa” i més de 1,8 milions formen el grup d’ “expulsats” amb major necessitat d’intervenció urgent. El 2020 es van desnonar a 29.000 famílies i hi ha 97.400 execucions d’embargament hipotecaris pendents. És la classe obrera qui pateix aquestes xacres del sistema capitalista.
Només la classe obrera, organitzada i independent ideològicament d’aquells que per interessos de classe han de ser considerats antagònics (enemics), pot revertir l’actual situació.
Obreres i obrers organitzats en el PCPC i la seva Joventut (J-PCPC) i en estructures de classe com són els CUO (Comitès per a la Unitat Obrera). Només amb un alt nivell ideològic i organitzatiu que superi les polítiques de conciliació i pacte entre classes podrà la classe obrera derrotar la burgesia, al sistema capitalista que la sotmet, explota i sentència a marginalitat, misèria i mort.
Des del PCPC i la J-PCPC fem una crida al conjunt de la classe obrera en actiu, jubilada o a l’atur, així com a la joventut d’extracció obrera a que s’organitzi com a classe independent per fer front al capital i els seus lacais en el govern. Fem una crida a organitzar en els talls cèl·lules del PCPC i posar en marxa els Comitès per a la Unitat Obrera.
Organització i Unitat obrera faran possible la victòria
Tot per a la Classe Obrera
