Aquest 2019 es compleix el 80è aniversari del final de la II República. L’1 d’abril de 1939 marca l’inici de la repressió i l’auge del feixisme internacional amb la legitimació de la dictadura franquista emparada per l’Estat Vaticà i les potències capitalistes occidentals de França i Gran Bretanya, junt amb la perversa col·laboració dels EUA durant tot el conflicte armat abastint al bàndol nacional amb combustible.
El silenci còmplice de la burgesia europea en la destrucció d’un projecte d’esperança que suposava el nou govern republicà sorgit d’aquelles eleccions del 16 de febrer de 1936 al que, el poeta Antonio Machado, va denominar com III República va demostrar que un altre canvi era possible amb l’arribada al poder de la classe obrera dels pobles d’Espanya. La resistència heroica del moviment obrer, els jornalers i les classes populars recolzades per una intel·lectualitat progressista, la Unió Soviètica i el Mèxic del general Lázaro Cárdenas en els tres anys de guerra nacional revolucionaria amb el suport solidari de les Brigades Internacionals són una realitat que hem de seguir defensant.
El preu i els cost va ser molt alt amb quasi un milió de morts, víctimes de la barbàrie portada a terme per la plutocràcia i els terratinents del país al qual va donar suport el nazisme alemany i el feixisme italià perquè la dictadura s’imposés durant quasi quaranta anys. Presó, exili, cunetes i camps de concentració han estat les paraules i les realitats més palpables a la història contemporània d’Espanya. Allà segueixen els noms de Gurs, Argelers a França o Albatera (Alacant), Miranda d’Ebre (Burgos) o San Marcos de Lleó.
Vuit dècades després seguim recordant que la història d’Espanya segueix sent un cicle a narrar de forma incompleta mentre seguim tenint més de 150.000 innocents enterrats a les cunetes i foses de l’oblit. Justícia, dignitat, veritat i reparació només vindran de la mà d’una III República Socialista pels treballadors i treballadores dels pobles d’Espanya; lliure de la tirania de la legalitat emparada en la successió nobiliària i monàrquica com fins ara s’ha fonamentat la constitució de 1978.
Per una nova Espanya republicana que potenciï els valors de la cultura universal i les lluites obreres i de la dona que tant van defensar Rafael Alberti, María Teresa León, Victoria Kent, Clara Campoamor, Dolores Ibárruri, Antonio Machado, Pablo Neruda, Federico García Lorca, Miguel Hernández, Antonio Buero Vallejo, Pedro Garfias i tants altres herois i heroïnes anònimes. Des de la cultura de la raó, el progrés i les idees revolucionàries i transformadores davant de la barbàrie que desgraciadament torna a aparèixer en el territori.
III REPÚBLICA SOCIALISTA DE TREBALLADORS I TREBALLADORES JA!
PEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!
PEL PODER OBRER I POPULAR!
LA LLUITA CONTINUA!
Partit Comunista del Poble de Catalunya