PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), davant d’un nou aniversari del 18 de Juliol, aquest any ja fa 79 anys, vol expressar de la manera més enèrgica la condemna al cop d’estat d’aquell fatídic 18 de Juliol de 1936, en contra de la 2ª República Espanyola i del seu legítim govern. Govern que, sense ser el pas definitiu cap a l’emancipació de la classe obrera, suposava un marc ideal per a l’acumulació de forces per a la revolució socialista.
Aquella nefasta data, l’oligarquia parasitària, juntament amb els terratinents, el clero reaccionari i els militars feixistes, van provocar el cop d’estat, que desprès es va traduir en una guerra contra els treballadors/es, les capes populars i les organitzacions més avançades de la classe obrera.
Els feixistes espanyols van rebre el suport dels governs feixistes d’Alemanya i Itàlia, dels 100 mil mercenaris àrabs procedents de les regions més endarrerides del Marroc que va portar Franco, dels Estats Units, amb petroli i armament. També s’ha de destacar la simpatia que van tenir les “democràcies occidentals” (Comitè de No Intervenció), bàsicament França i Gran Bretanya. Tots ells preferien una Espanya feixista, abans que una republicana amb un caràcter popular.
Els republicans van comptar amb el suport de la Unió Soviètica i de Mèxic i la presència de les Brigades Internacionals.
Una vegada “acabada” la guerra, va començar una dictadura feixista, que va omplir la geografia de l’estat d’assassinats, tortures, empresonaments i exili.
El règim va aconseguir dirigir el rumb de la política, fins i tot més enllà de la mort del dictador. Ja abans de la seva mort, el 1969, es va aprovar qui seria el següent cap d’estat, que va ser triat per Franco, en la persona de Joan Carles de Borbó. Aquest fet suposava que el regim monàrquic, que el poble va rebutjar en el 1931, s’imposava de nou per la força.
Ja desprès de la mort de Franco, des del mateix regim es va anar configurant com seria el nou estat capitalista, amb el rei al capdamunt de tot.
Hem de lamentar profundament, que en aquell moment els treballadors i treballadores, no comptessin amb un partit comunista que enfrontés aquesta situació, defensant la legalitat republicana i més enllà, no impulsés de manera clara la lluita en contra del capitalisme, que en el fons, seguiria sent el que determinaria el futur dels treballadors i dels pobles de l’estat, igual com havien fet amb Franco. El PCE i el PSUC, amb el seu eurocomunisme, van ser un element fonamental, per que les classes dominants, aconseguissin en la transició deixar intacta l’estructura creada durant el feixisme, sense depurar cap responsabilitat pels crims, espolis,tortures i per tant sent ells mateixos els que seguirien tenint el poder politic, econòmic i poder resituar-se en la nova època en les millors condicions per ells.
Avui, pràcticament a 40 anys de la mort de Franco, és evident, a qui serveix l’estat actual, exactament als mateixos a que servir fins al 1975. Des de la mort de Franco, l’estat no ha condemnat mai la dictadura feixista, no s’ha reconegut els republicans que van lluitar en defensa del legitim govern de l’estat, milers i milers d’assassinats continuen enterrats en les cunetes.
Per al PCPC és evident que la dictadura del capital, hereva de la dictadura feixista, ha continuat protegint els interessos dels poderosos, els oligarques, les grans multinacionals i tota una sèrie de paràsits, que viuen a costa del sacrifici dels treballadors i treballadores, que pateixen avui en dia unes condicions de vida d’explotació, misèria, repressió,…
El PCPC fa una crida als treballadors i treballadores, capes populars, a lluitar pel socialisme, l’únic camí per aconseguir una vida amb drets, sense misèria, ni explotació, en que siguem nosaltres mateixos els qui determinem el futur de manera col·lectiva.
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
ABAIX EL FEIXISME!
VISCA LA REPÚBLICA SOCIALISTA!
