PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El passat 20 de Novembre el PCPC va organitzar una xerrada al local de l´Assemblea Popular de Sant Martí amb motiu d´una doble celebració: el 104è Aniversari de la Revolució d´Octubre i el XX Aniversari de la Refundació del PCPC.
El company Vicenç Armero – que durant aquest any ha fet una sèrie d´entrevistes als 4 Secretaris Generals que ha tingut fins ara el PCPC – va fer una introducció destacant alguns elements de les mateixes:
De Miguel Guerrero Sánchez (2002-2013) la seva lluita contra l’eurocomunisme: “Ten en cuenta que fuí expulsado del PSUC en 1982 siendo miembro del CC y concejal del Ayuntamiento de Badalona. Por consiguiente, mi confrontación fue total con la política de pactos sociales derivados del eurocomunismo”. Un comunista històric nascut al 1936, que va iniciar la lluita clandestina contra el franquisme (detingut en vàries ocasions), cofundador de CC.OO, membre de la direcció del PSUC, PCC. Ha estat un membre fonamental en el procés de la unitat, refundació i desenvolupament del PCPC. Ha escrit recentment el llibre “ Uno más de la clase obrera “.
Ferran Nieto Gasull (2013-2016) provinent de l’independentisme: “ vaig arrencar a treballar amb els joves del PCPC. Avui estic tremendament orgullós de militar al PCPC, és el Partit “. Un militant que ha fet grans aportacions al bagatge ideològic i de lluita política del PCPC. Per qüestions personals va deixar la seva responsabilitat com a Sec Gral que va assumir en el 1r Congrés del PCPC. A finals del 2020 es va reincorporar a les tasques de la direcció del PCPC.
Francesc Xavier Garcia i Llop “ Sisco “ (Juliol 2016- Gener 2018) dóna les primeres passes en política de la mà de l’històric Rodrigo Moreno Planisolis (Ex-combatent republicà a la 27a Divisió Karl Marx, va morir al 2012 deixant escrit el llibre “ Memorias de Comunista”) al 1988 quan va entrar a militar als CJC. El seu periode fou el més breu però el més intens per la lluita victoriosa contra el procés fraccional i el procés sobiranista.
De l’Enric Lloret i Barberà (Secretari General actual, escollit en el 2n Congrés del PCPC del 13/1/2018). Inicià la seva lluita de joventut en la CNT a l´igual que el Sec. gral. del PCE José Díaz i el líder del Partit Comunista de Catalunya Ramon Casanellas. Posteriorment va passar a militar al PSUC, PCC. Compta amb una llarga experiència en el Moviment Obrer i Popular, desenvolupant la seva tasca preferentment en el barri de Sant Martí amb militants comunistes com Salvador Guinot amb el que va impulsar l´Assemblea Popular de Sant Martí. Es va incorporar a la Mesa de Refundació Comunista (2002-2006) ingressant posteriorment al PCPC. L´Assemblea Popular de Sant Martí ha estat fonamental en la reivindicació dels drets socials i en aturar centenars de desnonaments.
Posteriorment Vicenç Armero va referir-se a “ la funció del PCPC de continuar despertant noves consciències revolucionàries per tal de crear una nova pàtria per l’humanitat, com glosa el nostre himne, i viure en un món internacionalista creat per la classe treballadora, l’única que realment genera riquesa per els pobles”.
Va alertar de la laminació dels drets civils “ perquè ens estem jugant la lluita per les llibertats que tan agosaradament van aconseguir els diferents partits comunistes del món sota el viu record de la Gran Revolució Socialista d’Octubre de 1917 “.
La caiguda del Mur de Contenció Antifeixista de la RDA fou quelcom més que la caiguda d’un simple mur. A partir d’aquell moment començen a caure els nostres drets com a treballadors/es mentre ens embriaguen amb la societat de consum.
Armero acaba dient que “ el principal virus actual no és la Covid, aquest és l’efecte, però no la causa. És necessari tornar a ser aquell espectre comunista del nostre Manifest de Marx i Engels “.
Posteriorment va prendre la paraula el camarada Ventura Ramos Bellés destacant elements històrics sobre la deriva reformista del PSUC i PCC (on va ser regidor del 1989-1991 a Esplugues del Llobregat) i el procés de fundació del PCPC iniciat l´any 1994 a Lleida de la mà de Rodrigo Moreno, Josep Soro i Antonio Moles. Va explicar que l´any 94 va ser expulsat del PCC – junt a altres 6 militants – per haver participat en les llistes electorals del PCPE. En el 9è Congrés del PCC (1993) es va aprovar per 2 terços la confluència amb el reformisme (IC) i el seu abandonament del marxisme-leninisme. L´any 1999 quatre destacaments comunistes (PCPC, Col.lectius Comunistes de Catalunya, PCOE (Secció catalana) i Frente Marxista-Leninista inicien una unitat d´acció que va culminar al 2001 en una assemblea d´unitat de refundació del PCPC.
El camarada Miguel Guerrero va fer una explicació de l´aportació fonamental dels comunistes a la lluita contra la dictadura Franquista, la majoria dels presos polítics eren comunistes. També va explicar el compromís dels comunistes per millorar les condicions laborals i de vida dels treballadors a les empreses per mitjà de la lluita legal dins del Sindicato Vertical i la subversiva de CCOO durant el règim de Franco i la deriva de col.laboració i d´entreguisme actual. Va esmentar una llarga llista de militants compromesos en la lluita obrera i popular (Ramon Jurado, Juan Muñiz, Quim Boix, Fernando González, Francisco Liñán, Enric Crusat) i es van incorporar al PCPC i que ja no estan amb nosaltres (Rodrigo Moreno, Salvador Guinot, Rafael Parra, Manuel Mora, Joan Camarasa, Joan Sureda..). Va explicar el procés de l´eurocomunisme (acceptació dels pactes de la Moncloa del PCE-PSUC), la traició dels dirigents del PCC que ens van obligar a crear el PCPC.
Seguidament el camarada Sisco García va explicar com es va incorporar als CJC (Joventut del PCC) al calor de les lluites estudiantils a Lleida contra el Plan de Empleo Juvenil impulsat pel PSOE i que suposaven més precarització i més explotació pels joves. Va
manifestar haver estat afortunat per haver estat format pel camarada Rodrigo Moreno Planisolis que li va inculcar la necessitat de la defensa irrenunciable als principis del Marxisme-Leninisme per a que el partit mantingui el seu caràcter revolucionari. Els partits que van assumir la deriva del reformisme i que van seguir la línia entreguista del XX Congrés del PCUS han acabat traicionant a la classe obrera, al socialisme i enfortint el sistema d´explotació capitalista.
En el procés de construcció del PCPC hem tingut traicions i processos fraccionals que no han contribuit per a res a la causa i la lluita del proletariat, són aventures oportunistes/individualistes d´alguns que volen viure de la politica enganyant a la gent. Molta verborrea, fraseologia pseudorevolucionària..però en el fons volen viure del sistema. Tenim massa exemples d´això. No existeix vacuna però cal rellegir el Manifest Comunista on Karl Marx ja parlava de la variada gama de revisionistes i oportunistes disfressats de revolucionaris. Sens dubte cal potenciar l´àrea ideològica, l´exigència d´ètica revolucionària i sinceritat en el debat per neutralitzar els elements aliens als interessos de classe i a la nostra ideologia.
El camarada Enric Lloret (Sec Gral del PCPC) va referir-se que l´adversari principal del capital son els comunistes organitzats en M-L. Hi ha tot un arsenal represiu i ideològic contra els comunistes units per l´internacionalisme proletari, doncs som l´esperança de la humanitat. Som la única força que ha vençut al nazifeixisme (URSS). El PCPC no estem per terceres vies, és Socialisme o Barbàrie. Som un partit en combat permanent contra el revisionisme i els atacs fraccionals de tota índole des de la desaparició de la URSS, pilar i guia del moviment comunista internacional. Per la nostra posició M-L serem el far per a la unitat d´acció amb organitzacions revolucionàries que recuperin l´esència de classe i s´uneixin a nosaltres per construir el Poder Popular.
Encara no ens hem pogut dotar dels mecanismes mediàtics per guanyar el pols a l´hegemonia burgesa destinada a alienar a les masses treballadores. En aquest sentit cal que el PCPC vagi a l´ofensiva, confrontant amb el sistema, sense voluntarismes, en la lluita de classes situant la principal contradicció Treball-Capital, que emergirà en les noves formes organitzatives que pugui dotar-se la classe obrera per exigir els seus drets i que nosaltres com a vanguàrdia revolucionària tindrem que proposar.
Els interessos de la classe obrera a Catalunya no difereixen de la resta dels oprimits del món. Estem immersos en una Crisis Sistèmica Capitalista de dramàtiques conseqüències. Un nou model productiu d´explotació està prenent forma i amenaça amb desigualtats apocalíptiques. És l´agudització de la lluita de classes a nivell nacional i internacional que alimenta l´Imperialisme amb les Guerres de Rapinya. Aquestes conseqüències són més desastroses a Espanya per l´endarreriment històric i els Pactes de la Transició. Pactes que van servir per blanquejar a l´oligarquia hereva de la Dictadura Franquista i conformar l´Espanya de les Autonomies descentralitzant petites parcel.les de poder.
Les masses en Catalunya són utilitzades como ariet per a la ruptura amb l´Estat Monàrquic en una operació desesperada per a la consecució d´una República Burgesa que defensarà els interessos d´aquesta classe. El projecte comunista català, compartit amb els camarades del PCPE, no està mantingut en un idealisme inspirat en fets medievals, és obra de l´anàlisi objetiu de la realitat concreta. Una realitat superadora de la contradicció treball-capital que emanciparà de l´ explotació a la nostra classe.
El Front Obrer i Popular al Socialisme és la suma de l´articulació social, la recuperació del
subjecte revolucionari i les aliances necessàries per trencar l´alienació que pateixen les masses sotmeses en mans de la burgesia i instaurar la República Socialista que reconegui el dret d´autodeterminació del poble català. Una tasca immensa reservada per a la vanguàrdia revolucionària, que som nosaltres els quadres del partit.
Posteriorment van intervenir altres militants del PCPC.
La camarada Glòria Marrugat es va referir al procés de contrucció i desenvolupament de la joventut del partit a partir del 2002 i en el que es va implicar des dels seus inicis.
El camarada Quim Boix va intervenir en l´acte fent autocrítica sobre el Vè Congrés del PSUC del 1981 on va haver una majoria marxista-leninista de delegats però en canvi es va escollir una direcció reformista que posteriorment va expulsar a un terç dels membres del CC que posteriorment a l´any 1982 van crear el PCC. I va afegir que caldria com a comunistes recordar més sovint les conquestes de drets socials que van ser una realitat als països que construïen el Socialisme fins que van retornar al Capitalisme
El PCPC mai renunciarà a l´herència tan valuosa per als oprimits del món del que va significar la Revolució d´Octubre i la magistral direcció de Lenin al capdavant del Partit Boltxevic que va canviar la Història, construïnt el poder obrer, acabant amb la societat burgesa i fent realitat una societat socialista de persones lliure i iguals. Si tot ho produïm, tot ho decidim. Malgrat la reinstauració capitalista a la exURSS i a l´Est d´Europa cal veureu com un fet temporal. El PCPC junt amb el PCPE assumim la responsabilitat històrica de recuperar el partit de vanguàrdia per fer història amb els altres partits comunistes M-L del món anant a l´ofensiva per organitzar la Revolució, per trencar amb el sistema d´explotació capitalista que no pot oferir res bo – malgrat que els reformistes diguin lo contrari – a la classe obrera, tot al contrari, la crisi estructural del capitalisme porta a més explotació, més guerres, misèria.. en canvi els rics son cada cop més rics a costa de la majoria cada cop més empobrida. Com diu la Internacional, “ el mundo va a cambiar de base ..” per això cal treballar intensament en tots els fronts possibles impulsant el Front Obrer i Popular pel Socialisme amb la majoria explotada per construir un món millor, en el socialisme.
VISCA LA GRAN REVOLUCIÓ SOCIALISTA D´OCTUBRE !!
VISCA EL MARXISME-LENINISME !!
VISCA EL PCPC !!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
