PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) va realitzar una xerrada a Lleida per analitzar les causes i conseqüències del cop d’estat impulsat pels països imperialistes a Veneçuela imposant de forma il.legal i anticonstitucional a l’opositor Juan Guaidó com a president de Veneçuela. El PCPC defensa a Nicolás Maduro com a únic i legítim president de la República Bolivariana de Veneçuela que va ser escollit pel càrrec en les eleccions presidencials del 20 de Maig de 2018 per un mandat de 6 anys. En aquelles eleccions va haver un 46 % de participació i Maduro va rebre el 67’84 % dels vots imposant-se als altres candidats opositors que van reconèixer la seva derrota. Una altra part de l’oposició va fer una crida al boicot electoral preveient la seva derrota.
Durant la xerrada s’ha analitzat el procés històric veneçolà des de l’època colonial fins a l’actual etapa de la República Bolivariana de Veneçuela endegada pel líder revolucionari Hugo Chávez que va prendre possessió l’any 1999 com a president del país després de guanyar les eleccions. En aquest sentit s’ha fet un repàs de les grans reformes impulsades per la Revolució Bolivariana en benefici del poble: dret a la salut, educació, vivenda, treball, nacionalitzacions dels sectors estratègics.. Igualment s’ha analitzat el caràcter parasitari de la burgesia veneçolana – sempre vivint des de les regalies del petroli – que des de fa 20 anys ha utilitzat tots els mitjans – legals i il.legals – sense excepció per destruir aquest procés per tal de retornar a l’etapa anterior caracteritzada per la tutela imperialista, corrupció, repressió, explotació. L’oposició burgesa ha utilitzat com a mesures principals:
1) La guerra econòmica: cop d’estat petroler a PDVSA després del cop d’estat fallit contra el president Chávez (2002), acaparament d’aliments, sabotatge en la producció i distribució de béns, desestabilització de les taxes de canvi provocant una inflació econòmica i devaluació de la moneda nacional (Bolívar, Bolívar Fuerte, Bolívar Soberano). Per evitar aquest problema s’està pensant en el Bolívar Oro encara que està en fase d’estudi.
Veneçuela pateix un brutal bloqueig econòmic imposat pels EEUU que l’impedeix actualment tenir el gran accès i control del petroli i dels seus recursos naturals. Els EEUU i altres països imperialistes imposen criminals sancions contra Veneçuela. S’han atrevit inclús a incautar-se els comptes provinents de la venda del petroli a l’exterior. Veneçuela és la nació amb les reserves de petroli més grans del planeta. Es calcula que amb la tecnologia actual es podrien extreure 302.300 milions de barrils de cru. Igualment té una gran producció de gas, or, diamants, ferro, alumini i altres minerals. No cal oblidar tampoc la gran biodiversitat i les seves immenses reserves d’aigua.
2) Guerra mediàtica. La majoria dels mitjans de comunicació són privats i per tant de l’oposició (70 %), 4´5 % són estatals i un 25 % comunitaris. Precisament els mitjans de comunicació occidentals són els que donen una visió parcial i interessada de tot el que està passant a Veneçuela per manipular a l’opinió pública. Es limiten a repetir titulars i esquemes simplistes: ” En Venezuela hay crisis humanitaria: la gente muere de hambre y por falta de medicines “. L’oposició demana a crits la intervenció dels països imperialistes incloent l’entrada de tropes dels mateixos per a ” solucionar los problemas de los venezolanos “. Amb la seva idea de fer entrar aliments i medecines des de Colòmbia pretenen rememorar la història del ” Cavall de Troia ” socavant l’autoritat i institucionalitat de l’estat bolivarià.
3) Amenaça militar: L’oposició demana una intervenció militar dels EEUU amb el recolzament de Colòmbia i la resta dels països imperialistes. L’oposició sap que ha perdut la majoria de les eleccions i referèndums (25). Sols ha guanyat en dues ocasions per un escàs marge un referèndum i unes eleccions a l’Assemblea Nacional i que la única manera de recuperar el poder és amb la intervenció militar exterior de l’imperialisme.
4) Magnicidi. El president Hugo Chávez va ser segrestat l’any 2002 en l’intent fallit de cop d’estat. Gràcies a la gran mobilització popular va ser alliberat de una possible execució extrajudicial. L’any 2013 va morir suposadament per un càncer. Els EEUU ha estat posant moltes dificultats per a que es pugui investigar les causes reals de la seva mort. Leamsy Salazar cap de seguretat presidencial d’Hugo Chávez va fugir al 2014 als EEUU amb ajuda de la DEA. Aquest no és l´únic cas. Podem citar al president Iàssir Arafat que va morir l’any 2004. Hi ha investigacions que assenyalen al Mossad israelià com a responsable de la mort d’Arafat per enverinament amb Poloni 210. Cal recordar també que el president Nicolás Maduro va patir el 5/8/2018 un intent d’assassinat amb drons explosius.
En el debat mantingut es va valorar que la raó principal del cop d’estat podria és econòmica al visualitzar-se el desig descarat dels països imperialistes – incloent l’Estat Espanyol – per espoliar els recursos de Veneçuela situant un titella com Guaidó. Desitjem que el govern de Nicolás Maduro pugui radicalitzar la Revolució Bolivariana per a que sigui irreversible per a garantitzar la sobirania nacional i l’emancipació de la classe obrera.
Un dels temes on s’ha aprofundit és el paper del govern colpista de Pedro Sánchez (PSOE). La història ens demostra quin ha estat el paper de la socialdemocràcia. Cal recordar com els partits de la socialdemocràcia van aprovar els crèdits de guerra que vam portar a milions d’obrers i camperols a la mort en la 1ª Guerra Mundial. No podem oblidar el paper mentider del govern de Felipe González (PSOE) que ens va portar a ser membres de l’OTAN. Un Felipe González – que segueix marcant orientacions al seu partit – i que compta amb grans negocis a Llatinoamericà i que fou un dels patrocinadors del cop d’estat fracassat contra Hugo Chávez. Felipe González es va frustrar molt per aquell fracàs i no ha parat de moure fils per retornar a Veneçuela a l’època colonial. Dubtem que el paper de mediador de l’expresident Zapatero (PSOE), – que va avalar les eleccions presidencials del 2018 on va guanyar Nicolás Maduro – pugui tenir cap transcendència en un partit que sempre ha estat al servei del gran capital i de l’imperialisme. Si Pedro Sánchez s’ha pronunciat a favor de l’impostor Guaidó es perquè la direcció del seu partit està d’acord. Els partits que donen suport al govern minoritari de Sánchez són còmplices – encara que juguin a l’ambiguïtat – de tot el que està passant a Veneçuela. O s’està al costat de la legalitat internacional que avala a Nicolás Maduro com a president de Veneçuela o s’està al costat de la reacció imperialista que imposa al feixista Guaidó.
Cal destacar que a la xerrada ha assistit un ciutadà xilè que va patir la repressió de Pinochet a Xile tenint que exiliar-se. Ha explicat ” que hi han elements similars amb el cop d´estat i assassinat del president Salvador Allende: sabotatge en l’economia, manipulació mediàtica, intervenció estrangera..amb l´excepció que els militars xilens la majoria eren feixistes mentres que a Veneçuela són fills de la classe obrera i revolucionaris “.
El PCPC està participant unitàriament a la Plataforma Catalana de Solidaritat amb Veneçuela per denunciar el cop d’estat de Veneçuela i per defensar la sobirania i la constitucionalitat que legitima a Nicolás Maduro com a únic president de Veneçuela. Fem una crida a la classe obrera i els sectors populars a organitzar-se contra l’imperialisme que pretén un nou bany de sang en nom de la democràcia i els drets humans com ja han fet en el passat a desenes de països ocasionant milions de morts.
NO AL COP D’ESTAT A VENEÇUELA !
ATUREM L’IMPERIALISME !
NICOLÁS MADURO PRESIDENT !
NO PASSARAN !
PCPC-Ponent
Lleida a 6 de Febrer de 2019
