8 de març, el nostre primer pensament és per al poble Palestí, objecte d’un genocidi. En aquest dia internacional de les dones treballadores per la seva emancipació, portem aquí a les dones palestines, les quals històricament han celebrat aquest dia, unint en ell la lluita per la igualtat de gènere amb la lluita pels drets del seu poble i contra l’ocupació sionista.
Els reconeixem des del PCPC la seva referència i el seu valor, històrics en aquests moments que l’agressió sionista s’acarnissa amb elles, amb múltiples formes de violència i amb la seva eliminació física, la de les seves filles i fills dins del pla d’extermini i neteja ètnica que s’està executant per l’ens sionista.
Aquest 8M de 2024 seguim amb la desmobilització malgrat que les condicions de vida de la classe treballadora empitjoren dia a dia. Les treballadores veiem com s’agreugen les ja difícils i precàries condicions materials de vida, colpejades crisi rere crisi i guerra rere guerra. Al conflicte bèl·lic de l’OTAN a Ucraïna s’ha unit ara el de Palestina, la qual cosa ha encarit el cost de la vida.
Les multitudinàries manifestacions unitàries de fa poc s’han diluït entre la fragmentació i l’ona reaccionària que qüestiona la necessitat de la lluita de les dones, acompanyat d’uns mitjans de propaganda sistèmics que fan d’aquest dia una data intranscendent, folklòrica i interclassista.
Nosaltres com a feministes de classe reivindiquem l’assemblea, el carrer i la manifestació com a espai de lluita i organització per a aprofundir en la conscienciació sobre la desigualtat estructural que sofrim les dones com a classe i com a gènere.
En la fragmentació del moviment feminista ha tingut una gran responsabilitat la socialdemocràcia, jugant de nou el seu paper històric desmobilitzador de les posicions classistes més avançades, que amb el seu feminisme institucional i burgès ha creat debats estèrils intencionats, els quals coincideixen més amb els postulats de la burgesia i de la reacció masclista que amb les idees majoritàries del moviment feminista.
Per això és fonamental desenvolupar la veu pública del feminisme de classe, impulsar propostes i aliances classistes dins del moviment feminista que superin aquesta divisió interessada, i que rescatin posicions revolucionàries també d’aquesta reacció, i per això aquest any el nostre lema, el de les dones comunistes i feministes del PCPC és TREBALLADORES FEMINISTES, ORGULL DE CLASSE.
Participem en les mobilitzacions feministes del 8 de març que han d’incorporar la resta de protestes. Atès que el patriarcat condiciona totes les esferes de la vida de les dones i suposa la seva opressió i desigualtat al servei del capital, la nostra lluita ha de ser integral i clarament anticapitalista. No hem de permetre que la burgesia continuï apropiant-se de les lluites feministes, perquè les parcialitza o divideix, la qual cosa
limita la capacitat transformadora d’aquest moviment tal i com succeeix amb d’altres
moviments socials actuals.
És imprescindible que les dones treballadores assumim la defensa dels nostres interessos, en qualsevol circumstància, i que les nostres reivindicacions feministes tinguin un espai preferent en l’agenda política. Hem d’intervenir en totes les lluites, posicionant-nos amb claredat a favor d’un feminisme de classe que uneixi la lluita revolucionària contra el sistema capitalista i contra el patriarcat i posi fi a l’explotació i l’opressió que avui suportem.
LA TEVA LLUITA DECIDEIX.
PREN PARTIT.
8 DE MARÇ DE CLASSE I COMBATIU