L’estratègia d’agressió multifacètica de l’imperialisme ianqui contra la República Bolivariana de Veneçuela té com a objectiu final fer-se amb el control total dels seus recursos naturals i situar una nova base militar al Carib i a l’Amèrica Llatina. En realitat, no és res més que un nou episodi de la guerra global permanent que l’imperialisme lliura contra la humanitat.
És important assenyalar que tot el procés de sancions, cops d’estat i actes terroristes iniciats des del mateix moment de la victòria electoral del comandant Chávez l’any 1999 demostra que qualsevol intent dels pobles d’aixecar els seus propis projectes sobirans és considerat una amenaça vital i estratègica per l’imperialisme nord-americà i els seus lacais europeus, inclosos els socialdemòcrates que, en tot moment, han reconegut elements tan facinerosos i colpistes com Guaidó, Corina Machado i Edmundo González.
L’imperialisme ianqui, sota el dictat de Trump, està fent un salt qualitatiu en el procés de destrucció de la superestructura del sistema capitalista internacional del segle XX, consensuat després de la victòria contra el nazisme, amb la finalitat d’acabar amb el reconeixement del dret a la sobirania de les nacions i establir un sistema mundial on la força militar de l’OTAN i les agències de “seguretat” ianquis siguin els àrbitres de l’ordre mundial, almenys de l’ordre occidental.
L’imperialisme ianqui tracta de liquidar de la manera més radical possible els drets i les llibertats, tant individuals com col·lectives. Els assassinats impunes de tripulacions de petites embarcacions al Mar Carib, utilitzant armes de guerra, en són una mostra clara.
Tot això es desenvolupa amb el silenci còmplice, quan no l’assentiment, de l’anomenada Comunitat Internacional, així com amb la paràlisi connivent de l’ONU. Sens dubte, la formalitat diplomàtica calculada d’aquests fòrums frena la necessitat d’una posició internacionalista més combativa per part d’aquells que avui lideren la nova realitat multipolar.
Aquesta situació planteja nous reptes a les organitzacions revolucionàries i al moviment antiimperialista mundial. Avui és necessari elevar les capacitats de la lluita, actualitzar les consignes i, amb la intervenció pròpia i independent dels partits comunistes, aixecar un molt ampli Front Mundial Antiimperialista.
El PCPC fa una crida a respondre a qualsevol agressió de la manera més immediata possible, amb la mobilització instantània i combativa de tots els efectius disponibles.
Cal conduir la mobilització mundial per Palestina i contra el genocidi —que plantejava la consigna central de Vaga General Mundial per Palestina— cap a una mobilització internacionalista progressiva que, sense lligams amb cap de les estructures centrals de l’imperialisme (OTAN, UE), avanci cap a escenaris capaços d’aturar la producció i el comerç en solidaritat amb Palestina, Veneçuela, el Sàhara Occidental, el Sudan, etc.
Aixecar totes les forces contra l’imperialisme és avui la consigna central, que es concreta en una crida a la mobilització immediata davant qualsevol agressió contra la República Bolivariana de Veneçuela.
Ahir Palestina, avui Veneçuela, demà…? Potser ja en sabem la resposta.
Per la unitat de totes les forces antiimperialistes i antifeixistes!
