SENSE PATRIARCAT per no morir. SENSE CAPITALISME per viure

CONVOCATÒRIA: 25 de novembre a les 19h a Canaletes per anar fins a Pl. Sant Jaume

A mesura que es va aprofundint la crisi estructural del capitalisme i aquest augmenta els seus nivells de violència per poder subsistir, la cara més menyspreable del patriarcat es fa més visible dia a dia. A la violència laboral, se superposa la violència de perdre l’ocupació, la de treballs gratuïts de reproducció, la violència física i/o sexual … Dins del decrèpit sistema capitalista no hi ha vida sense violència.

L’OMS, en el primer informe detallat sobre dades a nivell mundial, ha qualificat els nivells de violència contra les dones com “un problema de salut global de proporcions epidèmiques” que es produeix tant en l’àmbit domèstic com fora del mateix. Es destaca que no hi ha diferències significatives entre països rics i pobres quant al maltractament per part de l’home a la dona en una relació de parella, que afecta a un 30% de dones a tot el món. Els casos entre la joventut van en augment. Sense fronteres físiques o generacionals es calcula que un 35 % de dones experimentaran fets de violència, en àmbits privats o públics, en algun moment de les seves vides.

A l’estat espanyol, les mesures dels governs de torn per salvar l’oligarquia, condueixen a reforçar els rols de submissió-dominació patriarcals assignats a les dones. S’augmenta la pressió per atendre les tasques domèstiques, la cura de la infància, ancians i malalts, a través de les retallades i privatitzacions en educació, sanitat i dependència. Es redueixen i eliminen els minsos drets sexuals i reproductius, únicament a l’abast de qui els pugui pagar, i desapareix la possibilitat de viure del nostre salari amb les contínues contrareformes laborals i de les pensions, que si bé condemnen a la misèria a la classe obrera, signifiquen per a les treballadores una major pobresa.

Més dones es troben en situació de dependre econòmicament d’algun home, augmentant el risc de ser víctimes de violència, en reforçar-se les bases materials del patriarcat. Augmenta la inseguretat, la vulnerabilitat i la por, però disminueixen les denúncies, igual que van disminuint els escassos recursos públics per protegir les víctimes o desapareixen directament amb la reforma de l’administració local.

Recursos, cal dir-ho, que serveixen per pal·liar només una petita part de la violència estructural dirigida diàriament cap a les dones. Violència que per ser eliminada requereix d’altres relacions de producció, altres relacions socials i afectives. Relacions pròpies del sistema capitalista i relacions inherents al patriarcat, que s’adapten i retroalimenten per continuar amb l’explotació i l’opressió, amb violència quan els és necessari per sobreviure.

Proposem analitzar aquesta realitat per fer-nos conscients d’ella i unir les nostres forces a la lluita general per la transformació de la societat. Per la construcció del Socialisme-Comunisme com a única possibilitat d’unes relacions humanes basades en la igualtat i la justícia i la superació de l’explotació d’un ésser humà per un altre. I en aquest camí dirigirem els nostres esforços per combatre la violència contra les dones en qualsevol de les seves formes i expressions.