PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El III Congrés del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) convocat sota el lema “Construint Revolució” ha tingut lloc a Barcelona els dies 2 i 3 d´abril del 2022. El Congrés, màxim òrgan del partit, ha debatut l’informe de Rendició de Comptes, exposat pel Secretari General, Enric Lloret que ha estat aprovat per unanimitat dels delegats. Posteriorment s’ha continuat amb el debat i aprovació de les esmenes que s’incorporen als Estatuts i a les noves tesis (política i organitzativa) que incideixen en l’actual etapa de la lluita de classes a Catalunya i la nostra intervenció com a partit marxista-leninista en els diversos fronts de lluita.
Així mateix, el Congrés ha debatut i aprovat la Resolució General, una sobre antiimperialisme, una altra monogràfica sobre Ucraïna i la quarta sobre les lluites del Moviment Obrer i Popular.
És necessari remarcar que aquest Congrés ha suposat un reforçament en la unitat ideològica del nostre projecte revolucionari basat en el Marxisme-Leninisme. Que el Congrés ha refermat el nostre compromís amb la defensa dels interessos de la classe obrera, davant l’ofensiva del capitalisme que augmenta dia a dia la seva taxa d’explotació, mitjançant les retallades constants als drets aconseguits “gràcies” als governs de torn seguint les directives de la Unió Europea dels monopolis.
Els i les comunistes del PCPC seguint la nostra metodologia científica marxista-leninista, hem analitzat i aprofundit en la realitat concreta que estem vivint per extreure’n conclusions i compromisos d’intervenció política, en defensa dels drets de la classe obrera i sectors populars en la perspectiva de construir el Front Obrer i Popular cap al Socialisme (FOPS). Aquest és l’únic camí per a aconseguir els nostres objectius polítics, establint aquesta àmplia aliança amb la classe obrera i les capes populars, que ha de conduir a l’acumulació de forces necessàries per a arribar a la crisi revolucionària que iniciï el procés de construcció socialista al nostre país.
Després d’una crisi de la institució monàrquica, entenem que aquesta ha sabut recompondre’s i reacomodar-se gràcies a varis actors polítics, destacant la decisió de substituir el Rei Joan Carles I al 2014 pel seu fill Felip VI. Això ha estat possible gràcies a la legitimació que li ha donat el govern de PSOE-Unidas Podemos, la pròpia oposició de dreta i ultradreta i de la fi de l’ofensiva nacionalista i independentista dels partits catalans i bascos.
El període de lluites a Catalunya pel dret a decidir i fer realitat així el seu dret d’autodeterminació i aconseguir ser una nació, s’ha aturat. Quedarà la imatge de milers i milions de ciutadans i ciutadanes catalans que es van manifestar al carrer i a les urnes l’1 d’octubre de 2017, exigint el seu dret legítim de celebrar un
referèndum per la República Catalana, rebutjant el règim monàrquic del 1978. Quedaran per a la història també, totes aquelles mobilitzacions recolzades per més de la meitat del poble de Catalunya contra l’aplicació de l´article 155 de la Constitució Espanyola i de la repressió policial de les forces de seguretat de l’Estat Espanyol. Amb l’alliberament dels presos polítics, el Procés Sobiranista entra en una nova etapa caracteritzada per la divisió dels propis partits independentistes, que fins i tot no han sabut defensar allò que semblava intocable (La Llei d’Immersió lingüística) i que tenia inclús el suport del PSC. Podem dir que el Procés ha entrat en crisi, en una via morta de tornada a l´autonomisme amb reivindicacions per sota de l’etapa del Pujolisme.
Els i les comunistes del PCPC, estem confrontats amb el règim burgés del 1978 hereu del Franquisme així com amb el model burgès d’una República Catalana dintre de la UE, Euro i OTAN. Davant la frustració i resignació del poble de Catalunya imposat pels polítics burgesos del Procés, el PCPC planteja amb força a la classe obrera i Popular, la construcció d’una República Socialista de caràcter Confederal, unió voluntària de pobles i nacions lliures. Aquest és l´únic camí per l’alliberament nacional i de classe. No hi ha sobirania dins del Capitalisme ni les seves institucions imperialistes.
A nivell social podem dir que els efectes de la pandèmia del Covid encara continuen. Les dades oficials parlen de més 103.000 morts a Espanya (més de 18.000 a Catalunya). Les conseqüències econòmiques són desastroses per la classe obrera i els sectors populars amb l´aturada de la producció, tancament d’empreses, acomiadaments… I per a més inri, amb el conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, la situació econòmica s’agreuja encara més. El govern del PSOE-Unidas Podemos, amb la decisió d’enviar armes a l´exèrcit nazi d’Ucraïna i amb el seu compromís de doblar la despesa militar fins arribar al 2% del seu PIB el 2024, prioritza la seva política a favor del bloc oligàrquic europeu i aprofita la confrontació amb el govern rus, per argumentar de forma oportunista que les conseqüències de la guerra provoca l’augment del preu de les energies, els hidrocarburs… Hem vist ja alguns dels efectes aquestes darreres setmanes com el sector del transport ha paralitzat bona part del país, amb una important vaga que ha obligat a negociar amb el Govern unes demandes, però insuficients per poder sobreviure degut a l’increment del gasoil. En aquesta vaga sembla ser que hi ha components de l’extrema dreta que pretenen instrumentalitzar aquesta lluita. Igualment pagesos i pescadors estan en confrontació pel mateix motiu.
Altres dades a tenir en compte és que tenim més d’un 50% del jovent en risc de pobresa i la majoria dels que treballen, ho fan en condicions d’absoluta precarietat i temporalitat.
Pel que fa les pensions, fa més d’un quart de segle que anuncien la fallida i inviabilitat d’aquestes. Es gasten el fons de pensions salvant a la banca privada i, seguidament, demanen préstecs a aquesta mateixa banca a un alt interès per poder pagar aquestes pensions. L’objectiu és inequívoc: potenciar la privatització creant la necessitat de contractar plans privats de pensions. Congelen i retallen les esmentades pensions, així com els salaris i apugen altres necessitats bàsiques com l’habitatge, el transport, el menjar, la llum, l’aigua i el gas.
El capitalisme sols ofereix explotació i misèria a la classe obrera i els sectors populars. Menteixen els reformistes a l’afirmar que es pot reformar i humanitzar el capitalisme. Ignoren la principal contradicció Capital-Treball que defensem els i les Comunistes. Les lleis i decisions del govern del PSOE-Unidas Podemos i la política del govern de Catalunya, estan al servei del gran capital i en la defensa de l’imperialisme. No hi ha millores dins del sistema capitalista perquè aquest no permet cap gestió progressista en benefici de la classe obrera. Cal un procés revolucionari en perspectiva del socialisme per canviar les relacions de producció de dalt a baix.
L’últim pacte social signat pel Govern, la Patronal, CCOO i UGT pel que fa al Salari Mínim Interprofessional (SMI), no és més que un bastió d’oxigen pel govern Espanyol. El SMI de 1000 euros no satisfà les necessitats bàsiques de les famílies treballadores, quedant lluny de la Carta Social Europea que proposa per Espanya prop de 1300 euros, que equival al 60% del salari mitjà.
Pel que fa a la patronal bancària, amb la reconversió imposada des de la crisi econòmica i amb la nova ofensiva digitalitzadora, ha tancat milers d’oficines i acomiadat a més del 20 % dels seus empleats (més de 120.000 treballadors i treballadores) mentre concedeix milions d’euros en crèdits als partits polítics: PP, PSOE i Ciudadanos, tenint tothom clar la dita “qui paga mana”.
Els i les comunistes no podem ignorar el feixisme que es desenvolupa dialècticament com a moviment de masses, utilitzant les contradiccions del propi sistema, provoca frustració en amplis sectors de la classe obrera i una part d’aquesta, posa l’orella al discurs populista i xenòfob que li planteja solucions en una via violenta, racista i reaccionària.
Donem suport a les lluites veïnals per l’habitatge públic, exigim la nacionalització de la banca i les immobiliàries, la posada al servei de la classe obrera del parc d’habitatge en estoc de les mateixes i, per suposat, la nacionalització i socialització de les empreses de subministrament de serveis bàsics (aigua, gas, llum, telèfon, energia, cistell de la compra…).
Animem al conjunt de treballadors i treballadores, pensionistes o no, a participar del moviment pensionista en la lluita per les pensions públiques amb perspectiva classista.
El PCPC treballa per aconseguir un moviment veïnal de classe arreu les ciutats i vil·les catalanes. Per tant, seguim donant suport a la lluita dels treballadors i treballadores organitzats en assemblees veïnals populars, així com als moviments republicans.
Per tant, en aquest context, més que mai fa falta la consolidació d’un Partit Comunista capaç d’analitzar l’entorn, de viure en ell i de demostrar capacitat organitzativa. Que destaqui per la seva disciplina conscient i el seu consens per la unitat d’acció, rebutjant tota idea victimista i assistencial, invulnerable a la penetració dels idearis de la burgesia dominant. Els i les comunistes hem de jugar el nostre paper pedagògic a peu de carrer, a les fàbriques, als barris, a les associacions, als centres d’ensenyament i en definitiva, allà on viuen els treballadors i treballadores, presentant una alternativa a les concepcions burgeses i capitalistes.
En definitiva, el repte del PCPC dels i les comunistes de la nostra comunitat és treballar per transformar les reivindicacions “processistes” d’una Catalunya independent, però que continuaria formant part de les estructures imperialistes: OTAN, UE i l’Euro, en una lluita amb caràcter de classe, i així poder aconseguir una veritable República dels i les treballadores, juntament amb la resta de comunistes dels pobles que conformen Espanya i així, aconseguir la República Socialista de Caràcter Confederal apoderada per la classe obrera i popular.
Finalment, els delegats al Congrés han escollit al nou Comitè Central que posteriorment ha reelegit al camarada Enric Lloret Barberà com a Secretari General del PCPC. Lloret és un camarada amb una trajectòria íntegra i honesta abastament coneguda als fronts populars, a les lluites veïnals i al teixit associatiu i revolucionari català.
El Comitè Central ha triat també a Miguel Guerrero, veterà comunista i cofundador del partit, com a President del PCPC (nova figura a incloure als Estatuts).
VISCA EL III CONGRÉS!
VISCA LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL!
CAP AL FRONT OBRER I POPULAR PEL SOCIALISME!
