ORGANITZAR-NOS PER A LA LLUITA
CONTRA L’EXPLOTACIÓ CAPITALISTA
CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTA
L’ombra d’un nou cicle de la crisi capitalista arriba trepitjant-li els talons a la que ja patim. Aquesta ens ha deixat com a seqüeles, irreversibles mentre no derrotem al capitalisme, l’atur massiu crònic, salaris de misèria, contractes escombraries, generalització de la feina gratis, desmantellament dels serveis públics i desindustrialització. Una classe obrera sobreexplotada amb jubilacions de fam quan ja no podem seguir produint, on la joventut es veu abocada a viure sense cap futur i les dones són excloses massivament del mercat laboral i obligades a patir sous de misèria.
LA GUERRA DE CLASSES ÉS INTERNACIONAL
A tot el món capitalista les grans empreses i els monopolis recuperen els seus guanys sobre les ruïnes i la misèria de la classe treballadora i els pobles. Als països de la UE s’implementen ajustos durs i contrareformes laborals totes tallades pel mateix patró al gust de la patronal de torn: Abaratiment de l’acomiadament, precarietat, ampliació de les jornades i horaris de treball, rebaixa salarial i destrucció de la negociació col·lectiva buscant individualitzar les relacions laborals. Això és així governi qui governi, ja siguin els governs de la socialdemocràcia a França, del “canvi” a Grècia o els neoliberals a Espanya.
L’ATAC A LES ORGANITZACIONS OBRERES CONTINUA I S’AGREUJA AMB EXPRESSIONS DIVERSES
Centenars de sindicalistes processats i l’enduriment del codi penal en matèria de dret de vaga, mostren que la patronal i els seus administradors sí que tenen clar que és la classe obrera organitzada sindical i políticament el seu enemic principal i qui pot arribar a fer trontollar és la seva dictadura de classe.
Els qui van plantejar la fi de la lluita de classes i la seva substitució pels moviments i marees ciutadanes i transversals, cultivats a les places com més lluny millor dels polígons industrials, expulsant a qui portés l’emblema d’un sindicat o d’un partit obrer, són els mateixos que avui se´ns ofereixen com a administradors de (re)canvi del capital al servei de les velles polítiques antiobreres. ELS MATEIXOS que posen els seus territoris i bases al servei de l’OTAN per massacrar als pobles com fa a Grècia el govern de Syriza.
Es van omplir la boca de frases sobre “cohesió social” i “repartiment just de la renda” però mai van dir ni paraula sobre la qüestió fonamental de la classe en el poder i la propietat dels mitjans de producció.
Si algú és capaç de fer front, amb força i masses al carrer i paralitzant la producció, a les contrareformes antiobreres del mercat laboral com la que vol imposar a França el govern del capital en la seva versió socialdemòcrata, és la classe obrera organitzada amb el suport de la joventut estudiantil i la resta de capes populars empobrides pels monopolis.
Arribem al 1 de Maig en una conjuntura internacional marcada per la recrudescència de les guerres entre potències imperialistes i de saqueig i massacre als pobles. Guerres de les burgesies on els morts i els deportats els posa la classe obrera. Les víctimes de l’acord de la vergonya per l’expulsió de refugiats subscrit per la UE, finançadora de l’agressió terrorista al poble sirià, són també bé els nostres germans i germanes de classe. La classe obrera de tots els països és qui va al escorxador, i és també qui posa les hores de feina gratis per alimentar la gegantina maquinària de guerra dels monopolis, els seus Estats i les seves unions imperialistes.
Aquest 1 de maig el Partit Comunista i la Joventut Comunista criden als treballadors i treballadores a la unitat de classe i a la lluita. Cridem als treballadors/es a enfortir les organitzacions obreres, a agrupar-se en els seus Sindicats per a la defensa dels drets col·lectius conquerits en decennis de lluita. A constituir Comitès per a la Unitat Obrera amb l’objectiu de sumar forces i superar la divisió sindical que debilita la capacitat de lluita del Moviment obrer.
Cridem als treballadors i treballadores a reforçar el Partit i la Joventut Comunista. Per lligar cada lluita parcial amb la resta de lluites parcials i fer de totes elles un sol puny orientat cap a l’emancipació revolucionària de la classe obrera, els treballadors/es hem de deixar de caminar a remolc d’interessos aliens, emprendre la tasca històrica de construir i enfortir el nostre propi Partit de classe.
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Joves Comunistes del Poble Català