PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) vol manifestar públicament una primera valoració de la jornada d’ahir de l’1 de Maig.
El PCPC va sortir als carrers catalans aquest 1r de Maig a reivindicar, denunciar, protestar i cridar a l’organització de la classe treballadora entorn un programa de lluita, un programa tàctic i estratègic rupturista i revolucionari.
Aquest 1r de Maig venia especialment marcat per l’agudització de l’explotació que pateix la classe treballadora catalana. Una explotació brutal que fomenten les patronals autòctones, espanyoles i europees, inoculada per les gestories legals anomenades Governs. A aquesta explotació concreta se li afegeix la seva inseparable aliada: l’opressió, que, sota, l’opi de l’alienació, permet reprimir, ocultar i intentar amagar qualsevol tipus de protesta obrera.
Diferents i subtils formes d’opi trobem per tot arreu. Al placebo independentista que intenta reactivar una fracció de l’oligarquia catalana i els seus aliats(mitjançant l’ANC, AMI i Òmnium i les seves expressions polítiques), se li afegeix una progressiva desmobilització social perfectament calculada que exerceixen sindicats i organitzacions de la nova i vella socialdemocràcia.
No és estrany, doncs, que existint condicions objectives per un desenvolupament organitzatiu de les forces revolucionàries (i/o rupturistes), aquest 1r de Maig el pati estigués ben tranquil a les convocatòries sindicals. Pau social, una forma moderna de la famosa “Pax romana”. Tampoc ens esglaiem al no escoltar a aquestes convocatòries sindicals una sola menció expressa a la “classe treballadora”, així com tampoc ni una sola crida a la “vaga general”. Tan sols es va apel·lar als treballadors i als “ciutadans” (sic) a ”mobilitzar-se novament” (sic) si no s’acceptaven tímides reformes com la “Renda Garantida” o un “augment salarial del 3%”.
El PCPC teníem ben clar que davant totes aquestes circumstàncies, el nostre objectiu per aquest 1r de Maig no podria ser un altre que anar-hi a aquestes convocatòries allà on fóssim capaços de fer-ho amb el discurs propi dels comunistes: amb un discurs clar, llegible, sintàctic i de classe, que ens permetés arribar a quants més treballadors millor.
Així mateix, ser-hi presents de nou junt als moviments classistes en els quals participem. Aquest fet es va produir anys abans a Barcelona, on participem com Partit junt als companys i companyes dels moviment populars de Sant Martí.
I paral·lelament a això, el PCPC havia de fer balanç d’aquests mesos de creixement orgànic i planificar el desenvolupament de la seva campanya del “per què?”
Aquest triple objectiu s’ha assolit amb escreix.
Aquest any, el PCPC ha esta present a Olot (Girona), Lleida, Tortosa (Terres de l’Ebre-Tarragona), Tarragona i Barcelona, amb més presència, més organitzats i més implicació als moviments obrers i populars de classe.
A Olot, el Partit, que ha aconseguit incrementar la seva militància i el seu entorn, va acudir junt amb els moviments antidesnonaments i sindicals als que està activament implicat, junt amb la nova cèl·lula de Figueres (Girona).
A Lleida, el PCPC va participar novament a la tradicional concentració amb un increment militant quantitatiu, compost majoritàriament per joves.
A Tortosa i Tarragona els comunistes van participar amb bloc propi i als blocs on s’ajuda a organitzar la classe: Comitès de Pensionistes i sindicats.
A Barcelona, a més, vam ser capaços d’orgaitzar un acte polític i festiu posterior a la manifestació, demostrant una bona capacitat de convocatòria tant pel matí com posteriorment a l’acte.
Diverses desenes de militants del PCPC-Barcelona es van organitzar juntament a altres desenes de simpatitzants i amics del Partit a un bloc sòlid, on destacaven lluitadors antidesnonaments, sindicalistes, jubilats en lluita per les pensions, militants antiimperialistes, internacionalistes…en un ambient combatiu i a l’ofensiva contra el capital, que exigia la Vaga General i la presa del Poder per la classe obrera. Vam repartir més de 3500 fulletons.
Al mateix bloc, molts simpatitzants i amics es van interessar pel Partit.
Posteriorment, es va realitzar el “dinar de germanor”. Una sala d’actes combativa i plena de comunistes i amics dels comunistes escoltaren les propostes i primeres valoracions del Responsable Polític del PCPC de Barcelona. Unes valoracions positives, però no autocomplaents; prudentment optimistes…on el PCPC es va reafirmar, novament, amb el seu projecte junt el partit germà PCPE, la seva direcció política (comitè Central) legítimament escollida al seu Xè Congrés, resultant del qual fou escollit Carmelo Suárez com a Secretari General, fruit de la voluntat de les bases.
Es va exposar la necessitat de desenvolupar la campanya central, fruit del treball als fronts de masses; aquesta campanya centrada als aspectes concrets del robatori, saqueig, espoli i guerra que pateix la classe obrera, tant al seu lloc de treball com a la seva vida diària. Aquesta campanya no neix per generació espontània. Sorgeix per la connexió, per la implicació dels comunistes a les batalles que ajuden a organitzar amb consciència de classe. Són la resposta per assolir un efecte multiplicador que permeti el pas de la consciència de classe a la consciència revolucionària, per tal que aquesta permeti crear més consciència de classe a cada cop més sectors obrers i populars.
Aquest 1r de Maig marca el camí d’aquesta nova etapa del PCPC. Un Partit humil però cada cop més fort; un partit sòlid però cada cop més estructurat; un partit implicat a la creació i organització del Front Obrer i Popular al Socialisme com una eina encaminada a organitzar la Revolució Socialista a Catalunya, en consonància amb el projecte del PCPE a l’Estat espanyol.
Partit Comunista del Poble de Catalunya
