EL PACTE DE RENDES I L’EMPOBRIMENT DE LA CLASSE TREBALLADORA
(I-D) El secretario general de Comisiones Obreras (CCOO), Unai Sordo; el ministro de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, José Luis Escrivá, y el secretario general de UGT, Pepe Álvarez, posan durante una reunión en la sede ministerial, a 15 de marzo de 2023, en Madrid (España). Durante la reunión, Gobierno y sindicatos han llegado a un acuerdo sobre la reforma de las pensiones que Escrivá ha acordado entre PSOE y Unidas Podemos y ha obtenido el visto bueno de la Comisión Europea. Las principales novedades de la reforma contemplan una subida de las bases máximas de cotización (actualmente en 4.495 euros) entre 2024 y 2050, que consistirá en ir sumándole al IPC anual una cuantía fija de 1,2 puntos porcentuales. 15 MARZO 2023;MADRID;ACUERDO;REFORMA PENSIONES;GOBIERNO Y SINDICATOS Isabel Infantes / Europa Press 15/3/2023

EL PACTE DE RENDES I L’EMPOBRIMENT DE LA CLASSE TREBALLADORA

Les passades setmanes el govern va acordar amb la patronal i els sindicats grocs UGT i CCOO, el pacte de rendes 2023-2025 que suposa un increment dels salaris d´un 10% en els propers tres anys, a raó d´un 4% el 2024, un 3% el 2025 i un altre 3% al 2026. Si tenim en compte que en l´últim any l’increment de l´IPC ha estat superior al 15% i per als propers anys es preveu que la inflació es mantingui en un nivell semblant, està clar que aquest increment és completament insuficient i aboca a la classe treballadora de l´estat a un futur d´empobriment i precarietat.

Actualment a l´estat espanyol només entorn un 10% de treballadors i treballadores tenen pactat al conveni algun tipus d´increment salarial lligat a l´increment de l´IPC i només un 2% tenen acordat que aquest increment sigui igual a l´augment total d´aquest IPC. La resta de convenis no contemplen l’increment del salari en funció de l’IPC i obren la porta a la possibilitat de que els sous creixin molt per sota de l´augment dels productes i serveis bàsics. És aquest sentit, és fonamental, per evitar l’empobriment de la classe treballadora, exigir que l´increment dels sous siguin, com a mínim, iguals a l´increment de l´IPC.

El sistema capitalista porta dècades sumit en una profunda crisis estructural que els capitalistes han pogut anar postergant a través de diverses polítiques econòmiques que han evitat que el sistema econòmic s´enfonsi totalment. Però només són capaços de postposar-la i no d´evitar-la, ja que la crisi econòmica és consustancial al sistema capitalista. Per tal de remuntar la taxa de benefici, la burgesia està augmentant la taxa d´explotació de la classe obrera per la via tant de rebaixar els salaris directes que reben els treballadors i treballadores, en aquest sentit no actualitzar els salaris conforme la pujada de la inflació significa un rebaixa d´aquest salari directe, com per la via de rebaixar el salari indirecte, que es troba representat per tots els serveis públics que s´estan privatitzant i desmantellant.

A tota Europa s´està donant una reorganització de la classe treballadora amb l´objectiu de lluitar per les seves condicions de vida, de lluitar per l’augment dels salaris i les condicions de vida i treball, per la defensa del sector públic (educació, sanitat, pensions…)… És necessari que a l´estat espanyol iniciem també aquesta reorganització del moviment obrer i sindical per tal de fer front a tots els atacs que estan rebent les condicions de vida de la classe obrera. És fonamental unir totes les lluites parcials de la classe treballadora i les masses populars en un front ampli en contra de les mesures antiobreres i antipopulars que està aplicant la classe capitalista. Unió que ha de tenir com a horitzó la formació del Front Obrer i Popular al Socialisme com aglutinador de totes les lluites obreres i populars en la direcció d´acabar amb el capitalisme.

Secretaria de MOS del Comitè Central