Malgrat els missatges enganyosos dels governs burgesos europeus i la Unió Europea, les xifres d’atur es mantenen en nivells molt alts en molts països d’Europa. Als països on les xifres oficials són baixes, els llocs de treball que es creen no són estables, són temporals i molt precaris, amb sous baixos i pocs drets laborals.
A l’enorme destrucció de forces productives que es va produir després de l’esclat de la crisi capitalista, el segueix en aquest moment una creació d’ocupació caracteritzada per males condicions laborals, sous baixos i que no permet satisfer les necessitats més bàsiques del poble treballador.
L’orientació bàsica que la UE està seguint en aquest assumpte és la promoció de la “mobilitat”, de la “temporalitat” i de la “flexibilitat” de l’ocupació i les relacions laborals, deixant així als treballadors i treballadores exposats a una major vulnerabilitat , a la disminució dels seus drets i la submissió a la voluntat dels empresaris. La utilització de treballadors d’empreses de treball temporal per rebaixar els sous i les condicions de la resta de treballadors incrementa el nivell d’explotació, intensifica la rebaixa salarial i demostra la hipocresia de la UE i els seus governs pel que fa a la immigració. Els estudis mostren que els treballadors amb salaris baixos o condicions precàries de treball tenen més possibilitats d’empitjorar la seva salut i de patir ansietat i estrès com a resultat de la inseguretat econòmica i social.
Els treballadors joves pateixen especialment el problema de l’atur. La seva situació és aprofitada per les estructures de la Unió Europea per modificar les relacions laborals en el seu conjunt per mitjà de programes com els de “garantia juvenil” o el “contracte jove”, que únicament “reciclen” la desocupació i subvencionen la patronal, sota l’excusa de la formació per a l’ocupació juvenil.
La Comissió Europea ha ofert recentment unes dades sobre creació d’ocupació que mantenen unes previsions de taxes d’atur superiors al 20% en països com Espanya i Grècia, el que significa que milions de treballadors seguiran en la misèria.
La classe obrera i el poble treballador dels països d’Europa no han de deixar-se enganyar per les xifres oficials que consideren empleat a qui treballa durant setmanes, dies i fins i tot, hores, a la vegada que exclouen de les llistes d’atur als que estan realitzant cursos de formació.
Milions de treballadors i treballadores a Europa han perdut tota esperança de trobar una feina i sobreviuen gràcies als ajuts familiars o miserables programes d’assistència social. La protecció als aturats és cada vegada menor i constantment s’aproven noves mesures que limiten els drets dels treballadors i treballadores en atur.
L’atur suposa desesperació, aïllament social, pobresa i misèria per a milions de treballadors i les seves famílies. A més s’ha de sumar el brutal increment de la taxa d’explotació. La por a la pèrdua de l’ocupació i l’amenaça de l’atur permet a la patronal castigar salvatgement al conjunt de la classe obrera.
El massiu atur crònic forçós i les seves conseqüències, incloent l’emigració, que pateixen amplis sectors de la classe obrera de tots els països capitalistes sense excepció, posa al descobert totes les mentides de la burgesia sobre la viabilitat i el bon funcionament del capitalisme. Desmenteix la fal·làcia que si tots “acostem l’espatlla” salvarem l’ “economia”. Ni els més grans sacrificis de la classe obrera, en alguns casos acceptant condicions inacceptables, retallades salarials i l’increment de la desigualtat, han impedit ni impediran el tancament de plantes de producció i la seva deslocalització a llocs del planeta on les condicions de semi-esclavitud incrementen els beneficis dels empresaris.
L’atur no és un fenomen natural, sinó una necessitat per al desenvolupament del capitalisme, incapaç de proporcionar la majoria obrera i popular unes condicions de vida dignes. Com que és un fenomen inherent al sistema capitalista, només es pot acabar amb ell mitjançant l’enderrocament del capitalisme, tal com va demostrar l’experiència de la Unió Soviètica i els països socialistes, on l’atur era desconegut.
Fem una crida a la classe obrera i als sectors populars a lluitar amb fermesa per la defensa dels seus drets laborals i socials i per la protecció al màxim nivell dels treballadors i treballadores desocupats. Els nostres partits són, a cada país, en primera línia de la lluita per mesures immediates per a la protecció i l’alleujament dels aturats. Alhora afirmem que, sota el capitalisme, cap dret estarà garantit i que per això cal vincular la lluita per la defensa del dret al treball amb la lluita per la construcció del poder obrer i popular que posi fi definitivament a la xacra de l’atur .
Abril 2015