El passat dia 24 de setembre, vam contemplar com a la policia del Govern “més progressista de la Història”, no li tremolava el pols a la hora de reprimir les manifestacions dels barris obrers de Madrid que exigien millor sanitat, més inversió als ambulatoris i, en general, mesures no classistes per controlar la pandèmia, front la política de “ghettos” que està duent a terme el Govern d’Ayuso a la comunitat, on es marginen i confinen els barris i ciutats de classe treballadora, mentre la connivència, el màxim benestar i el màxim respecte a les llibertats individuals i col·lectives es donen als barris burgesos.
No és casualitat, i si causalitat, que són reprimides amb violència les manifestacions obreres i populars, on es deixa ben clar que els treballadors que arrisquem la vida per anar a treballar en metro o bus i exposar-nos a la feina per ser explotats, jugant-nos la salut nostra i la dels altres, després som confinats i privats de moviments com a recompensa.
Tampoc és casualitat, i si causalitat, que les manifestacions de l’extrema dreta i de la reacció que s’han produït els mateixos dies i hores als barris burgesos de Madrid són tolerades i en connivència amb el Poder, com és ben visible a la premsa.
Ni molt menys és casualitat, i si causalitat, la nova onada de fòbia contra les ocupacions d’habitatges, on s’ha creat un clima de terror en defensa de la “sacrosanta” propietat privada de l’habitatge per criminalitzar la manca del mateix i la necessitat de viure, legitimant les desocupacions i també les usurpacions del mateix per part dels grans tenidors (banca, administrador de finques i grans immobiliàries) on ja s’està reformant la Llei per tal d’accelerar desnonaments, imputar penes molt més greus als defensors dels drets d’habitatge i als “okupes”, que en un número elevadíssim són treballadors i treballadores en una situació d’extrema pobresa gràcies a l’atur i la precarietat. Els principals beneficiaris d’aquest clima, on l’Estat aplica i aplicarà recursos públics -jutges, fiscals, policies, administratius judicials- per desnonar més i millor, són, com dèiem, les multimilionàries empreses de seguretat privades, asseguradores de lloguers, banca i immobiliàries, i, molt especialment, els fons d’inversió -estrangers sobretot- que acumulen centenars de milers d’habitatges (per no dir milions) en “paquets” de milers de pisos que arrosseguem impagaments d’hipoteques, comprats a la banca. Els fons d’inversió (com Blackstone, per exemple) pretenen desallotjar exprés a les famílies obreres que habiten aquests pisos, i per això rau el motiu d’aquesta campanya. Despectivament, els gestors dels fons d’inversió anomenen “cases amb bitxos” aquests pisos comprats amb habitants a dins. Aquesta és la seva moral.
No és casualitat ni causalitat que diverses concentracions i manifestacions convocats entre d’altres organitzacions polítiques pel PCPC i PCPE a l’Estat Espanyol no siguin autoritzades, que es limiti l’aforament o s’hagin d’aplicar per ordre judicial o de Delegació del govern mesures draconianes per tal de fer-les inviables: la pandèmia és la excusa perfecta per aplicar una nova volta de cargol a l’esperpèntic circ repressiu i opressiu que és l’actual democràcia burgesa liberal espanyola, a tots els nivells dels 3 poders de l’aparell estatal, tampoc va ser casualitat al seu moment la fallida Llei Corcuera; la llei de videovigilància; la llei de Reforma de l’Habitatge; les Reformes del Codi Penal i el seu enduriment; les Reformes Laborals; la Llei “mordassa”; la Llei d’Estrangeria; les diverses reformes del codi Civil o l’enduriment de tràmits, sancions i multes de l’administració pública: tota una bateria de reformes i moviments per tal d’adaptar, en clau regressiva i repressora, el Poder de l’Estat, cap a una classe obrera i sectors populars que objectivament tenen molts més motius i condicions per aixecar-se i qüestionar el seu ordre. El temps ha donat i dona raó a aquest anàlisi, que no és res més que el seguiment en clau del materialisme històric i dialèctic de la recent història arreu el nostre país.
I és en aquest context on també denunciem l’atac a la màxima institució de la Generalitat de Catalunya, el seu President (Quim Torra), en un context allunyat de la lluita de classes anterior, però que mostra, un cop més com les pròpies lleis sorgides de la seva pròpia democràcia liberal burgesa es tornen contra tot aquell que qüestioni la integritat del Sant Grial anomenat Constitució Espanyola.
Denunciem un cop més la repressió dels drets civils i llibertats conquerides pel conjunt dels treballadors i treballadores.
Denunciem el menyspreu i l’acarnissament amb el legítim autogovern de Catalunya, representat a la Generalitat de Catalunya.
Animem i cridem a la classe obrera espanyola i catalana a sortir al carrer plegats, a acumular forces entorn el Front Obrer i Popular al Socialisme en defensa del treball, l’habitatge, la IIIª República, la solidaritat internacionalista, el dret a la salut i l’estudi, contra la misèria, el caos, la degradació d’un sistema corrupte en avançat grau de descomposició que només ens porta al fang i al terror.
ORGANITZEM LA RESISTÈNCIA, ORGANITZEM LA RESPOSTA OBRERA: ORGANITZA’T AL PCPC!
Àrea de Moviment Popular, Barcelona, 02/10/2020