CRÒNICA ACTE 99 ANIVERSARI DE LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA A LLEIDA

El passat 2 de Novembre el PCPC va organitzar a Lleida un acte a la Biblioteca Pública d’anàlisi i reflexió sobre el que va suposar la Revolució Soviètica per a la història de la humanitat.

Josep Maria Baró, Responsable del PCPC a Ponent, va fer la introducció indicant que la Revolució d’Octubre (25/26 d´Octubre de 1917 segons el calendari julià, 7/8 de Novembre segons l’actual calendari gregorià), organitzada pel partit bolxevic liderat per Lenin va instaurar “la dictadura del proletariat” que va donar tot el poder als soviets. Això va suposar: a) L’abolició de la propietat privada dels terratinents i el repartiment de les terres entre els camperols pobres b) La pau democràtica. Això va comportar la signatura del tractat de Brest-Litovsk per acabar amb la 1ª Guerra Mundial que estava desagnant al poble rus c) Constitució d’un govern soviètic que mitjançant el control obrer de la indústria va passar d’un sistema feudal, a fer en poc temps un gran desenvolupament industrial i agrícola sense robar ni esclavitzar a altres països a diferència dels països capitalistes.

Malgrat la Guerra Civil de 1917-1922 en el que va enfrontar a l’Exèrcit Blanc Zarista – amb el suport dels països imperialistes – contra el Govern Bolxevic finalment va guanyar el segon tenint que fer un gran esforç en la reconstrucció. La jove URSS va tenir un paper determinant – pagant amb 30 milions de vides, bona part dels millors quadres del partit bolxevic – en la derrota del nazifeixisme. La reconstrucció de l’immens territori de la URSS es va fer sense cap ajuda exterior a diferència dels altres països capitalistes que van rebre el suport mitjançant el pla Marshall.

La Revolució de 1917 a Rúsia que va portar a la creació de la URSS va suposar un referent indiscutible per a la classe obrera i sectors populars que van aconseguir els drets bàsics (educació, salut, treball, vivenda, pensions,transport públic gratuït, plena igualtat d’homes i dones..) que el capitalisme els havia negat. La URSS – dirigida per Stalin – va alliberar l’Europa de l’Est fins a Berlin i va contribuir a la creació d’estats socialistes que van canviar radicalment la societat. La URSS va contribuir a la creació de la Federació Sindical Mundial i a la creació de fronts antiimperialistes que van ser determinants en la descolonització de molts països oprimits. Mitjançant les nacionalitzacions – a la URSS i als nous estats socialistes europeus – dels sectors estratègics i la reforma agrària que va fer possible la dita “ la terra pel qui la treballa” es va desposeir als grans propietaris i terratinents. Els governs occidentals es van veure obligats a fer concessions creant “l’Estat del Benestar“ per evitar que la classe obrera s’enlluernés del somni socialista. Caigut el mur de Berlín i la URSS (25/12/1991) el capitalisme va tenir l’excusa perfecta per fer una onada privatitzadora i suprimir importants conquestes socials.

Sisco García, Secretari General del PCPC va aprofundir en algunes de les causes i conseqüències de la caiguda de la URSS i la resta de països socialistes de l’Europa de l’Est:

1. A l’any 1956, es celebrar el XXè Congrés del PCUS a la URSS. En aquell congrès –on es va escollir a Nikita Jruschov- sorprenentment es d’acordar “que ja s’havia asolit el socialisme” i que “ es podia coexistir pacificament amb el capitalisme” negant d’aquesta manera la lluita de classes. Això va provocar l’abandonament progressiu de la ideologia del marxisme-leninisme i de la vigilància revolucionària a l’obrir les portes dels partits comunistes als oportunistes i contrarevolucionaris. Molts d’ells van ser determinants posteriorment per crear descontentament en la població provocant sabotatge a l’ economia productiva i a la distribució d’aliments. Uns quants es van enriquir robant els béns i vendre´ls al mercat negre a un preu molt superior. Aquestes èlits oportunistes que es van anar formant dins dels estats socialistes –molts d’ells hereus de terratinents expropiats en la 1ª etapa del socialisme – es van anar fent fortes i van anar creant lligams amb els països imperialistes, la CIA, el Vaticà. En el XXè congrés del PCUS l’any 1956, es va aprovar que es podia arribar al socialisme per la via parlamentària, sense necessitat de revolucions, això encara va alentar més altres tendències liquidacionistes en altres partits comunistes, com per exemple, l’eurocomunisme a l’Europa Occidental (Santiago Carrillo del PCE a Espanya).

2. L’any 1985 s’escull a Mijail Gorbachov com a nou Secretari General del PCUS que va promoure la Perestroika, en teoria era un procés per “corregir errors del socialisme“ però en veritat va suposar la restauració del capitalisme. Gorbachov va establir lligams amb els dirigents del capitalisme internacional per aquesta tasca i va rebre importants homenatges i diners per això. Gorbachov va imposar aquestes polítiques de restauració del capitalisme a l’Europa de l’Est. Posteriorment amb Boris Ieltsin – admirador de l’escola neoliberal dels Chicago Boys – totes les conquestes socials de la URSS van acabar desapareixent així com bona part de la indústria abocant a milions de persones a l´atur, la fam i la misèria. La màfia i els nous oligarques són ara els nous amos que controlen l’economia, la política,el joc, la prostitució, la droga, el tràfic d’armes.

Avui 25 anys de contrarevolució hi ha una cosa que queda més clara. El capitalisme no farà més concessions socials, ja no pot garantir una vida digna per la majoria de treballadors i treballadores i necessita incrementar la repressió, l’atur, la violència, les guerres per mantenir-se en el poder. Ni rastre de democràcia, quan els seus privilegis estan en perill, com a Espanya el 1936, a Xile en 1973, ara a Veneçuela, també a Brasil i tants llocs.

Cal també desenmascarar a l’autoanomenada esquerra que reivindica el repartiment de la riquesa per via parlamentària, Ja s’ha vist el govern de Syriza a Grècia – amics de Podemos – de les brutals retallades que han imposat al poble grec i com la polícia reprimeix sense contemplacions als obrers i als immigrants que venen fugint de la guerra i de la fam provocades pels països imperialistes. El feixisme reapareix a Europa i compta cada cop amb més suport popular, fruit també del desarmament ideològic i les traicions dels anomenats partits d’esquerra. Ara ja no tenim a la URSS que aturi a feixisme per això cal anar a la creació de fronts obrers i populars cap al socialisme que portin al poder per la via revolucionària a la classe obrera per a que aquesta aconsegueixi la seva plena emancipació assolint els drets bàsics i la pau entre els pobles.

L’any vinent serà el centenari de la Revolució Soviètica i el PCPC impulsarà xerrades i jornades de reflexió sobre aquest gran esdeveniment històric.

Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC-Ponent)