Aquest 6 de desembre, es commemora l’aniversari de l’aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, un text que va consolidar la Transició cap a un model d’Estat dissenyat per perpetuar els interessos de les elits econòmiques i polítiques. Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), fem una crida a reflexionar sobre el que aquesta Constitució representa per a la classe treballadora de Catalunya i per a tots els pobles de l’Estat espanyol.
La Constitució de 1978 no va significar una ruptura amb el franquisme, sinó la seva continuïtat sota una disfressa democràtica. El seu marc legal ha servit per garantir la centralització del poder, la protecció dels privilegis de la monarquia i de les oligarquies, i la repressió de les legítimes aspiracions dels pobles,
incloent-hi Catalunya, que continua veient negat el dret a decidir el seu futur. Aquest règim, amb la complicitat dels diversos governs reformistes, ha actuat com un fre per a les aspiracions d’emancipació de la classe treballadora i ha estat còmplice de les polítiques d’explotació impulsades per la Unió Europea
com a pol imperialista en la seva lluita amb la resta de potències imperialistes per repartir-se el món.
L’actual govern, que es presenta com a progressista, no ha fet més que aprofundir en les dinàmiques de precarització laboral, en la repressió dels moviments socials, en el saqueig dels serveis públics i dels recuros naturals i en la participació en guerres de rapinya per beneficiar les grans empreses. El seu caràcter reformista i servil al capital no suposa una alternativa al règim del 78, sinó la seva continuïtat amb una façana diferent. La classe treballadora no pot esperar canvis que l’afavoreixin d’un govern que administra un model d’Estat dissenyat per perpetuar l’explotació capitalista.
Des del PCPC, no només denunciem aquest model d’Estat i els seus gestors,
sinó que també proposem una alternativa clara i combativa:
- Una República Socialista de caràcter Confederal, basada en la lliure
unió de pobles sobirans que decideixin, des de la igualtat i el respecte
mutu, construir un futur comú en benefici de les majories. Aquest model
no només ha de reconèixer el dret a l’autodeterminació, sinó també
garantir que els recursos i les decisions estiguin en mans de la classe
treballadora. Només mitjançant l’organització i la lluita podrem
desmuntar les estructures que ens oprimeixen i construir un Estat Obrer
al servei del poble treballador. - La ruptura definitiva amb el règim capitalista, per donar pas a una
economia socialista planificada que garanteixi ocupació digna, habitatge,
sanitat i educació com a drets fonamentals, i que posi fi a la lògica
d’explotació inherent al sistema actual. - El protagonisme de la classe obrera i dels sectors populars en la
construcció d’aquesta nova societat basada en l’antifeixisme i
l’internacionalisme, compromesa amb la lluita per la Pau, la defensa dels
recursos naturals i la resistència dels pobles. Una societat en la que la
justícia social s’enfronti al feixisme, al racisme, al masclisme, a
l’homofòbia i a qualsevol tipus de discriminació, opressió o explotació
fins enterrar-les a l’abocador de la Història.
El 6 de desembre no és una data de celebració per les persones que lluitem per l’emancipació social i nacional. És una jornada de denúncia i reivindicació, un recordatori que la transformació no vindrà de reformes superficials, sinó d’una ruptura revolucionària que doni pas a un sistema on el poder, la riquesa i
els recursos estiguin en mans del poble treballador.
Per una Catalunya lliure i socialista en el marc d’una República Socialista de caràcter Confederal!
No al règim del 78 ni als seus continuadors reformistes!
Visca la lluita de la classe obrera i dels pobles de l’Estat espanyol!
