El passat 14 de febrer es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions convocades després de la inhabilitació del President Torra en l’enèsima demostració del caràcter obertament repressiu de l’estat espanyol.
Els resultats d’aquestes eleccions han estat condicionats per l’alt nivell d’abstenció (només ha participat el 53% de l’electorat) i per la pandèmia sanitària. Els partits independentistes han obtingut per primera vegada en la història un resultat superior al 50%, i a l’espera de la conformació del nou govern, el que queda clar, és que la fracció dominant de la burgesia nacionalista catalana per la via independentista per a la gestió dels seus interessos de classe. En qualsevol cas, no ens enganyem, no s’obre cap futur esperançador per al poble i la classe obrera catalana, ni en termes nacionals ni de classe.
La fórmula de la burgesia catalana per superar la nova crisi estructural del capitalisme serà exactament la mateixa que l’empleada en la resta de l’estat: privatitzacions en sanitat, educació i serveis socials (no és casual que Catalunya tingui més llits hospitalaris en els hospitals privats que en els públics); la pobresa i la precarietat generalitzada i intensificada sobre la joventut, les dones treballadores i la població migrant enmig d’un context de creixent desvalorització de la força de treball; la pèrdua de drets laborals i la promoció de l’extrema dreta i el feixisme per a contenir l’avenç del moviment obrer i popular, entre d’altres.
Les legítimes aspiracions nacionals del poble català no es veuran satisfetes dins el capitalisme, de la Unió Europea, de l’euro i de l’OTAN. El dret d’autodeterminació està totalment confrontat amb els interessos de la gran oligarquia de l’estat espanyol i amb el model d’estat monàrquic, que no permetrà la segregació del mercat nacional sota cap circumstància. La repressió a tots els nivells, és l’única solució que proposa el capitalisme espanyol, ja vingui gestionat per la nova i vella socialdemocràcia o pels partits liberals.
En aquest escenari de guerra oberta contra la classe treballadora i els sectors populars, cal destacar la prohibició de participar en les eleccions al Partit Comunista del Poble de Catalunya, havent presentat la seva candidatura a les 4 circumscripcions electorals catalanes ajustant- se tots els requisits exigits aportant més de 150 candidats i candidates, excepte pel que fa a la recollida de l’aval del 0,10% del cens electoral. Recollida de prop de 7.000 avals que, enmig de la tercera onada de la pandèmia, hagués posat en greu risc al conjunt de la militància i simpatitzants del Partit i de la Joventut, així com el conjunt del
poble català, i per això, per la responsabilitat sanitària i social amb les que sempre actuem els i les comunistes, no els vam recollir.
L’única alternativa pel conjunt de la classe obrera i els sectors populars de Catalunya i de l’estat espanyol, passa per l’organització i la lluita pels seus interessos com a classe, reforçant les files del Partido Comunista de los Pueblos de España i del Partit Comunista del Poble de Catalunya, donant suport amb la seva afiliació al sindicalisme de classe, participant en l’assemblea de barri o lluitant colze amb colze a la plataforma feminista més propera.
El PCPE i el PCPC apostem per la construcció d’una república que llanci a l’abocador de la història l’arcaica, lladre i antidemocràtica institució de la monarquia. Una república construïda sobre la base del lliure exercici del dret a l’autodeterminació del conjunt de pobles i nacions que conformen l’estat espanyol. I finalment, una república on sigui la classe obrera la que ostenti el poder de l’estat.
Per la República Socialista de caràcter confederal!
