Amb una taxa d’atur del 15,04% (2021) (1,6 milions davant d’1,4 milions d’homes), l’atur de les dones s’ha reduït la meitat que el dels homes a l’últim any, amb un mercat laboral precaritzat amb treballs mal pagats i una agenda familiar de cures que ens imposa assumir contractes a temps parcial, el triple que els homes, aquest 8 de març de 2022, instaurada la “nova normalitat” la pobresa segueix tenint rostre i cos de dona.
Crisi després de crisi, ja siguin financeres, bèl·liques o sanitàries, les dones segueixen pagant més cares les mateixes. En l’actual no seria diferent, quatre de cada deu persones estan en situació d’exclusió social per la seva inestabilitat
laboral i els seus escassos ingressos, el percentatge de població en situació de carència material severa augmenta gairebé un 50%, del 4,7% al 7,0%, aprofundint també la bretxa de gènere: a les llars amb una dona com a sustentadora principal la taxa d’exclusió duplica al de les que els ingressos, o la majoria, els aporta un home.
La bretxa salarial s’ha disparat, si el 2020, se situava en el 20,29%, revisant dades del 2022, els homes anoten salaris mitjans de 17.577 euros, davant dels 11.487 euros de les dones i analitzant els ERTE elles ja guanyen un 34,6 % menys, la diferència en termes de temporalitat respecte als homes s’ha multiplicat per deu, si el 2019 hi havia 27.700 dones més en contractació temporal, el 2021 n’hi havia 272.500 més i un estudi revela que hi ha 756.200 dones casades a l’atur davant els 431.400 homes, és a dir, gairebé el doble, la càrrega familiar no està repartida.
Aquests dos anys de crisi COVID i la gestió feta pel capitalisme espanyol deixen una empremta brutal, amb augment de la desigualtat i l’exclusió, que aprofundeix i cronifica la fractura social, mentre que 23 milionaris espanyols han
vist créixer la seva riquesa un 29% durant la pandèmia, més d’un milió de persones han començat a patir greus mancances materials.
Si les diferències d’ingressos determinades per la classe ja resulten insuportables, si li sumes la de gènere i raça les bretxes esdevenen obscenes, les dones treballadores, especialment les migrants, sostenim amb la nostra feina,
pagada o no, aquest sistema, rebent cada embat de les crisis sistèmiques del capital més explotació i opressió, oferint-nos una precarització de la vida que inunda tots els aspectes.
Davant d’això determinats sectors del feminisme estan embrancats en debats marcats per la burgesia sobre el sexe dels àngels, oblidant el que es reivindica quest dia: que som les dones treballadores les que patim el pes múltiple l’explotació de classe, de la discriminació de gènere, del racisme i el sexisme.
Nosaltres, militants del PCPC, PRENEM PARTIT, ens convoquem a combatre l’explotació i l’opressió al carrer, a la feina, a les escoles, a les cases…En aquest 8 de març reivindiquem que aquest dia és de les dones que posen en marxa tot el
necessari per produir, incloent-hi la pròpia vida. Aquest 8M ens comminem a lluitar, perquè la nostra lluita decideix, perquè sense les que mouen el món tot s’atura, perquè sense les dones no hi ha revolució que valgui.
SENSE NOSALTRES NO ES MOU UN ENGRANATGE!
LA TEVA LLUITA DECIDEIX!