PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Rodrigo Moreno Planisolis, membre fundador i ex-Responsable Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) a les Terres de Ponent, va nàixer el 17/3/1921 a Fonz (Osca). Va estudiar a l´escola primària de Montsó fins als 12 anys. Li sorpren la Guerra Civil amb 15 anys quan estava treballant de pagès a la finca dels seus pares. S´incorpora a la JSU (Joventut Comunista) i forma part de la defensa de la República al seu poble i comarca.
Al 1938, amb la seva família i amics comencen l´evacuació cap a França. No obstant amb 17 anys lluita amb l´èxercit de la República (27ª Divisió Karl Marx) per terres catalanes i després es té que exiliar a França. Allà viu el drama i la misèria dels camps de concentració (Sant Llorenç de Cerdans i Septfonds). Menja el pa amarg de l´exili i s´incorpora a la lluita clandestina antialemanya. Vençuts els nazifeixistes, es dedica a la lluita antifranquista que li suposa presó per part del govern francés profranquista. Passa 6 anys a la clandestinitat i 10 anys a la deportació. Durant l´exili a França treballa com a pagès, ramader, en boscos, canteres.
Al 1966 s´estableix a Alcarràs amb la seva família i treballa de manobre. Malgrat la vigilància de les autoritats franquistes es reunia periòdicament al Cinema Victòria d´Alcarràs amb altres antifranquistes.
Al 1979 fou escollit regidor pel PSUC a Alcarràs, càrrec que va abandonar per ètica al 1981 per no estar d´acord amb la política reformista de la direcció que consistia en la defensa dels Pactes de la Moncloa i de la reconciliació nacional.
Organitzat al Partido Comunista de España (VIII-IX Congreso), formats pels expulsats de la direcció del PCE dirigida per Santiago Carrillo, posteriorment s´uneixen amb altres destacaments comunistes i funden l’any 1984 el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE). Va ser responsable polític del PCC a les Terres de Lleida del 1988 al 1993. Fou precisament en el IX Congrés del PCC celebrat l´any 1993 a les Cotxeres de Sants on el camarada Rodrigo va ser un dels delegats més beligerants contra les tesis reformistes i l´informe polític del Sec Gral Marià Pere que defensava convergir novament amb la federació d´IC on pocs anys abans el PSUC va expulsar als comunistes del PCC. Dos terços dels delegats van respatllar a la direcció i es va donar un procés d´abandonament del PCC al considerar-se com irrecuperable com a instrument útil per la lluita de classes. En aquest sentit, l´any 1994 Rodrigo Moreno, Josep Soro i Antonio Moles registren notarialment una nova organització m-l: el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC). Un cop fundat s´incorporen militants de Lleida, L´Hospitalet, Esplugues, Barcelona..L´any 1999 s´inicia un procés d´unitat d´acció amb altres destacaments comunistes (Col.lectius Comunistes de Catalunya, PCOE-secció catalana, Frente M-L ) que refunden el PCPC després d´una conferència d´unitat al 2001. El PCPC per mitjà d´un protocol amb el PCPE comparteix el mateix projecte polític revolucionari m.l a Catalunya i a la resta de l´Estat Espanyol.
Cal destacar la participació activa en multitud de lluites socials per les Terres de Lleida. Resaltem les més importants:
El seu important paper en la campanya contra l´OTAN (1984-1985) a les Terres de Lleida.
La lluita dels colons de Montagut (1988-91) davant la poderosa multinacional Vall Companys, motius pels quals junt amb dirigents d´Unió de Pagesos com Josep Pàmies i Jaume Serentill van tenir que anar als tribunals de Lleida amb una petició d´un any de presó.
L´any 1991 junt amb el cristià Eulogio Vallina van impulsar un moviment unitari de rebuig contra la 1ª Guerra del Golf que van realitzar dues manifestacions multitudinàries pels carrers de Lleida.
Fou part activa en la lluita contra la construcció del pantà de Rialb, doncs aquest violava totes les regles d´activitats sísmiques i altres factors.
Participa l´any 1990 en la Brigada Solidària Internacional ” José Martí ” per ajudar a la difícil situació del poble cubà degut al bloqueig o guerra total dels EEUU contra Cuba. L´any 1993 fundà amb altres companys el Casal Amics de Cuba de Lleida del qual va formar part de la seva Junta Directiva fins al final.
L´any 2002 escriu la seva primera part de les seves memòries amb un fort caràcter polític i social (“Memorias de Comunista”) on rememora les seves vivències i lluites fins l´any 1966 (data del seu retorn a Espanya). En aquest llibre rememora la seva oposició a Santiago Carrillo per la seva política eurocomunista que consistia en l´abandonament dels principis del marxisme-leninisme i en la defensa de la reconciliació nacional que comportava un pacte amb el Franquisme.
En els seus últims 2 anys va realitzar importants activitats públiques : 1) Va participar al Setembre de 2010 al Cafè Teatre de l´Escorxador en l´Homenatge a l´escriptor Miguel Hernández on va recitar sense llegir durant 40 minuts diversos poemes de poetes del 27 i de collita pròpia. 2) Va presentar un treball al Casal Republicà Cargol Roig el 12 d´Octubre de 2010 amb el títol ¿ Qué es lo que vais a festejar ? on denuncia el caràcter imperialista i criminal de la conquesta espanyola a l´Amèrica.. 3) Va participar a la trobada ” Enlazando culturas ” a Madrid on va haver la presència, entre d´altres, del president de Bolívia Evo Morales. 4) Al desembre del 2010 va participar com a delegat al IX Congrés del PCPE. 5) Va fer la presentació a la Universitat de Lleida en l´acte amb la filla del CHE (Aleida Guevara). 15 de Febrer de 2011. 6) Acte a la Biblioteca Püblica de Lleida el 23-F del 2011 on va presentar una ponència sobre el paper del Rei qüestionant el seu ” paper de salvador de la democràcia ” davant del cop d´estat de 1981.7) El 14 d´Abril de 2012 greument malalt va participar en un dinar d´homenatge organitzat pel Casal Amics de Cuba de Lleida i on va fer un resum de les diverses lluites en les que va participar amb molts dels presents. El 25/9/2012 va morir a Lleida. Al massiu acte de comiat celebrat al cementiri d´Alcarràs van venir nombroses persones de diversos indrets de Catalunya. La seva mort inclús van tenir un gens menyspreable ressò mediàtic.
La militància del PCPC rendeix homenatge al que ha estat membre fundador del partit i dues vegades Responsable Polític (en els periodes 1994-2002 i 2010-2011). Josep Maria Baró va substituir-lo finalment per motius de salut. Durant els seus 76 anys de militància comunista va demostrar la seva entrega total pels ideals del socialisme i el seu compromís en la defensa de la classe obrera.
La seva lluita contra el sistema d´explotació capitalista i el seu rebuig al caràcter oportunista del reformisme de l´anomenada esquerra instal.lada en el sistema l´han convertit en un dels referents ideológics més importants en defensa dels principis i les idees del marxisme leninisme a Catalunya.
Camarada Rodrigo Moreno, els teus camarades no oblidaran les teves ensenyances i el teu exemple de lluita insubornable fins al final.
Salut i Revolució !!
Sisco García i Llop (Membre del CC del PCPC).
Adjuntem enllaç d´un article de Rodrigo escrit fa 10 anys rememorant el 23 F. Amb motiu del 40 è aniversari del 23 F li han publicat a títol pòstum.:
