PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
En aquestes circumstàncies de màxima preocupació i tensió, causada per l’actitud repressora i contrària a qualsevol acord democràtic per resoldre amb un referèndum d’autodeterminació a la qüestió catalana. Recordem les famoses paraules del dictador Franco (“Lo dejo todo atado y bien atado”) les quals eren el seu llegat, la seva forma d’expressar la seva “solidaritat” amb el règim que havia implementat.
Aquest era un llegat enverinat per les generacions següents. El cafè per a tothom era un bàlsam per tal que les burgesies perifèriques augmentessin els seus beneficis. No importava que la Constitució fos blindada, tampoc que al Parlament es reformés un cop rere l’altra el Codi Penal amb fins repressors. La burgesia perifèrica i la socialdemocràcia eren d’acord en aquestes reformes: eren mesures per callar les masses i reprimir les seves mobilitzacions front les polítiques econòmiques emanades de l’FMI i la UE. En aquest marc polític, sorgeix amb més força que mai el desafiament dels sectors de la burgesia catalana que es creuen apartats del nou repartiment de mercats.
La possibilitat de negociar amb l’Estat Espanyol un acord per legalitzar un referèndum d’autodeterminació va ser sempre dinamitada i l’operació d’impulsar una República Catalana de manera unilateral, un error tàctic de conseqüències dramàtiques pels dirigents del procés que sumaran 100 anys de presó tots plegats.
Aquest és un Estat que no reacciona davant les mobilitzacions populars de centenars de milers de catalans exigint el dret d’autodeterminació; aquest Estat no és capaç d’oferir una alternativa democràtica a aquesta exigència i actua de manera desproporcionada amb violència i repressió. Aquest Estat no és un exemple democràtic a seguir. A més, considerem que la sentència és un “avís a navegants”, un toc d’atenció, que crea jurisprudència per reprimir legalment futurs moviments polítics de caire obrer i popular que qüestionin de soca-rel l’ordre constitucional oligàrquic burgès representat a la Monarquia. Per això amb la més gran fermesa exigim:
Absolució: Pels sentenciats a la causa del procés català. Absolució i no amnistia, per les dones i homes que, apreciant les contradiccions del sistema, van mobilitzar i hegemonitzar a Catalunya la insubmissió pacífica contra l’Estat Monàrquic, forçant un referèndum d’autodeterminació que vaser reprimit violentament per les forces de l’ordre d’un Estat que es blinda amb un Codi Penal al servei de l’oligarquia.
Llibertat d’expressió, manifestació i reunió: Per confrontar sense por ni repressió la política anti obrera i anti popular dels governs de torn, titelles de l’FMI i que utilitzen el Codi Penal com arma coercitiva contra les masses populars.
Autodeterminació: Per resoldre de manera pacífica, participativa i democràtica els conflictes nacionals.
Aquestes consignes no es llencen de manera retòrica, són un punt d’inflexió, un espai per la reflexió. No hi ha possibilitat del reconeixement al dret d’autodeterminació si no es produeix un canvi de rumb històric.
Per fer front a tal tasca, la classe obrera ha de superar els elements burgesos i la seva hegemonia a l’entramat nacionalista, s’ha de refer la tàctica per la ruptura amb l’Estat monàrquic i el dret a l’autodeterminació en un projecte de classe i estratègic que ens porti a la República Socialista.
Amb la sentència s’espera un escenari de revenja i victòria moral de la reacció. És una victòria efímera; les causes que van produir aquests fets persisteixen i persistiran al temps. Si la classe obrera no pren partit, si no és capaç d’ocupar el seu lloc al combat per la llibertat i la justícia social, l’entramat nacionalista amb un discurs esbiaixat al servei de la burgesia, i uns instruments organitzatius inútils per exercir la democràcia de base o popular propiciaran una frustració que els feixismes aprofitaran per organitzar-se. Aquesta afirmació és el fruit dels diferents esdeveniments que es desenvolupen arreu dels barris obrers de Catalunya que estan sent totalment manipulats per l’extrema dreta.
No n’hi ha prou amb la mobilització de l’11 de setembre i un referèndum auto convocat per l’adveniment de la República Catalana. És necessari un procés democràtic i constituent sostingut per les masses treballadores i amb aliances per la consecució d’una República Confederal i Socialista que reconegui el dret d’autodeterminació de tots els pobles d’Espanya.
Els comunistes com Joan Comorera i Soler, així com el President Companys també van ser víctimes de la repressió dels Governs reaccionaris de l’Estat Espanyol. I convé, recordar, avui, que la unitat de les masses populars a tot l’Estat va conformar a Cataluya el Front d’Esquerres i a Espanya el Front Popular. Forces polítiques que van derrotar la reacció i van obrir el camí a l’esperança de la classe obrera.
Per l’absolució dels presos polítics, per la llibertat i l’autodeterminació!
Visca la República!
Visca la Classe Obrera!
Barcelona, 14/10/2019
Secretaria General del PCPC
