PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Els mitjans de comunicació de masses, en poder del Capital i part consubstancial d’ell, ja siguin públics o privats, estan provocant un clima de terror, de por i histèria generalitzades a les masses del món arran del “coronavirus” o COVID-19.
Arran de la crisi a Wuhan, Xina, que ja va començar al desembre de 2019, actualment en vies de solució per les mesures aplicades pel govern xinès en connivència amb la comunitat científica, on inclús han arribat a aturar la producció a les zones afectades s’ha desfermat entre el capitalisme occidental una autèntica cursa psicòtica amb la fi de justificar la enorme magnitud de la crisi del model productiu capitalista.
És totalment natural, són fets històrics fàcilment consultables els episodis de malalties epidèmiques i/o pandèmiques, desenvolupats al llarg de la Història. No entrarem en teories “conspiratives”, allunyades del propòsit fonamental d’aquest article. Si entrarem al fet que, aprofitant la crisi mèdica, el capitalisme en fase imperialista està aprofitant aquesta crisi per justificar la seva total bancarrota a nivell mundial, aplicant una enorme política comunicativa manipuladora per tal fet, generant la por, la psicosi i aguditzant, per tant, la profunda alienació a la qual tenen sotmeses a les classes treballadores i populars arreu del Planeta.
El Capital aprofita la conjuntura per retallar drets laborals, drets i llibertats civils, i per tant, aguditzar l’explotació i opressió de les masses treballadores, aplicant, de forma cada cop més evident, els fruits de la nova revolució tecnològica incentivada i animada pels monopolis i multinacionals, per tal de traspassar la plusvàlua de les mans obreres i treballadores a les butxaques de bancs i monopolis.
Un gegantí traspàs de líquid monetari s’està produint a ulls vista dels redactors d’aquest article: injeccions de capital a “l’economia”, exempcions fiscals, abaratiment de l’acomiadament a nivell planetari, “recomanat” (en realitat ordenat) per les grans estructures imperialistes: FMI, Banc Mundial, Banc Central Europeu.
El coronavirus és l’escut on s’amaguen les misèries del capital: tindrà la culpa de la gran crisi econòmica, de la gran recessió que ja s’esperava des de molt abans d’arribar el COVID-19, i que la major part dels analistes econòmics situaven al 2020. Els monopolis culparan al virus de tots els mals, i de fet, els mitjans de masses ja parlen abastament de la “crisi, recessió o molt greus conseqüències que tindrà el coronavirus per la economia.”
Tot i això, a casa nostra, certs sectors oligàrquics estan fent l’agost en ple mes de març: dantesc és veure a Juan Roig, President del Mercadona, a tots els canals de TV i a la premsa (de forma gratuïta, a més) assegurant durant una posada en escena digna d’un Ministre d’Interior l’abastiment de la població. Les vendes a Mercadona han crescut un 30% en plena crisi; altres grans distribuïdores com Lidl fan propaganda massiva; tanmateix, les asseguradores privades deriven els avisos telefònics referits a consultes sobre els tests de COVID-19 a la sanitat pública, no atenent el requeriment dels possibles afectats. Els centres de salut privats cobren entre 180 i 803 € per test, i en cas de positiu, remeten a la sanitat pública el cas. El telèfon 061, privatitzada la gestió en favor de Ferrovial, cobra als usuaris. Davant les queixes, la Generalitat l’ha “fet gratuït” als usuaris…però pagarà la factura que Ferrovial li passarà quan acabi l’episodi. Seguros Santa Lucia llença una oferta d’assegurances “de vida i decessos” per TV; CaixaBank informa al seu personal de les oficines que ofereixin “assegurances de decessos” ja que ara és una “grandíssima oportunitat”. Generali Seguros està fent mailings massius amb ofertes similars. Són només unes pinzellades que il·lustren la realitat de la misèria, fàstic i putrefacció que ens mereix als comunistes el mediocre i malalt capitalisme espanyol i català.
El pitjor, pel conjunt de les classes treballadores, serà la justificació que farà el capital de les noves i dures retallades en drets econòmics, laborals i socials. Centenars de milers d’integrants de les “capes mitges” es proletaritzaran a marxes forçades. Amb les dràstiques retallades i les polítiques d’ajustos vindran noves retallades en matèria social. La classe obrera veurà com el seu grau d’explotació i opressió serà brutal: noves fórmules de control social, noves i antigues -però sempre inversemblants- formes de repressió s’aplicaran sense cap mena de dubte per un capitalisme encara de formes democràtiques però que avançarà sense remei a la reacció, al filo-feixisme i al propi feixisme. La retallada de drets i llibertats, en el moment d’escriure aquestes línies, en forma d’anunci d’aplicació de l’estat d’alarma al Regne d’Espanya, perpetrat per la nova i vella socialdemocràcia és un bon exemple d’aquest laboratori experimental que ens prepara el capitalisme ibèric en descomposició. Un estat d’alarma on es retallen drets i llibertats, on es confina la població, però on es manté el “poder sortir del confinament” només per “anar a treballar” i on també es garanteix el “transport” per poder “anar a treballar”.
Com ja apuntàvem al paràgraf anterior, un Regne d’Espanya on s’estan aplicant mesures destinades a restringir la mobilitat de la població (amb l’espectacular mesura de l’estat d’alarma); per altra banda i en paral·lel, aquestes mesures restrictives van dirigides a evitar el col·lapse del sistema sanitari públic, que ja arrossega brutals i cròniques mancances a causa de les seves deficiències estructurals a més de les salvatges retallades de serveis, professionals, infraestructures, pressupostàries i les privatitzacions, precarietat laboral, externalitzacions de serveis laborals i logístics i mercantilitzacions patides en aquests anys de follia capitalista liberal. I per si això no fos suficient, el tercer gran bloc de les mesures va destinat a satisfer les demandes de les diferents patronals d’empresaris, reunides amb el Govern “socialdemòcrata” de Sánchez-Iglesias, amb el plàcet dels dirigents dels sindicats CCOO i UGT, on es garanteix en aquesta crisi conjuntural del COVID-19 reformes anti-obreres que es podran transformar en estructurals, com ja va succeir al període 2007-2016, i que responen a la necessitat de garantir el crèdit tou a les empreses, amb l’aval de les administracions públiques i garantit en un 75%, facilitar l’acomiadament (encara més!) dels treballadors i treballadores en base a ERO’s i ERTE’s (Expedient de Regulació d’Ocupació i Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació); la promesa de no suspendre el transport ni suspendre l’activitat econòmica (que no s’aturi el país, i per tant, la producció, i seguint la lògica, la plusvàlua empresarial), entre d’altres mesures. Només cal llegir les notícies econòmiques sorgides a la premsa burgesa per veure i corroborar els pactes als que s’han arribat abans de la proclamació de l’estat d’alarma, i inclús, en aquest mateix Decret Llei, on es garanteix la intenció de seguir produint.
A la mateixa línia es mou el Govern de Junts per Catalunya i ERC: mesures de crèdit tou avalat al 75% per l’ICF (Institut Català de Finances), acords de flexibilització laboral, “relaxació” de la capacitat d’aplicar ERO’s i ERTE’s, indemnitzacions i inclús exempcions fiscals a les empreses i autònoms mentre duri la crisi sanitària.
Un punt i apart de poca extensió ens mereix una debatuda i inquietant proposta ben acollida per diversos sectors socials: el teletreball. Una mesura anunciada i repetida 1000 cops per la burgesia i pels governs al servei d’aquesta. El teletreball és una opció còmoda, atractiva i “moderna”. Però no és nova. I en mans de la burgesia, és un arma més per tal d’augmentar l’explotació i opressió del treballador. Fa anys que la Patronal intenta fer aplicar aquesta mesura, que li resulta terriblement avantatjosa: atomitza les relacions entre empresa i treballador; dificulta profundament la relació entre els treballadors i per tant, la seva capacitat de resposta front als abusos patronals i la seva sindicació; flexibilitza l’horari laboral; destrueix les jornades laborals i fomenta l’auto explotació.
Per si no fos suficient l’ànsia i la voràgine depredadora del capitalisme, els empresaris han sol·licitat als governs (amb la seva aprovació) un paquet de mesures per facilitar l’aplicació del teletreball: és a dir, els empresaris tindran subvencions públiques per tal d’adquirir el material i la logística per tal d’aplicar el teletreball als seus treballadors. En aquest sentit, simptomàtiques són les declaracions de l’asseguradora Zurich, on ja van avisar que aplicaven el teletreball arran la crisi amb intenció de fer-ho permanent.
Una nova Reforma Laboral se’ns està aplicant de forma totalment descarnada i descarada: una nova volta al cargol on sempre perdrem els mateixos. L’objectiu és clar: la redistribució de la riquesa en favor de la burgesia, les retallades de drets i llibertats civils al poble i establir un marc normatiu-jurídic-legal en favor de la patronal durant aquests mesos que durarà la crisi sanitària per confirmar les mesures en un immediat futur de reflux de la crisi sistèmica.
La burgesia utilitza un problema de salut pública per arrabassar drets, llibertats i conquestes socials i laborals al poble.
Els comunistes del PCPC i la seva Joventut exigim d’entrada i a modus de resum urgent:
La immediata nacionalització dels serveis bàsics i les grans empreses; la nacionalització de la banca i les asseguradores, mútues, hospitals, centres de salut, centres de dia; residències; escoles. Posada al servei del poble sota control estatal de les seves instal.lacions, personal i serveis.
Nacionalització i control estatal de les farmacèutiques i laboratoris que operin al nostre país perquè estiguin al servei del poble.
La nacionalització del transport privat: trens, ferrocarrils, busos de línia, metro, tramvies.
L’aturada immediata del transport i la producció no essencial. Aturada, suspens, i congelació dels ERO’s, ERTE’s i acomiadaments.
Pla de xoc als autònoms amb salaris baixos i al petit comerç.
Tancament immediat i nacionalització de les grans distribuïdores i apropiació dels seus bens per tal d’abastir amb les necessàries garanties i per personal degudament preparat a la població.
Aturada de les execucions hipotecàries, del pagament dels serveis bàsics a la població obrera i popular amb dificultats. Nacionalització de les empreses de subministrament d’energia, telèfon, internet, gas, llum, aigua, etc.
Aturem l’especulació, el desabastiment i el caos!
El capitalisme és un càncer a exterminar: SOCIALISME O BARBÀRIE!
PCPC I J-PCPC, 14/03/2020
