Un final d’estiu carregat de precarietat i atur

La pitjor dada d’afiliació al mes d’agost des de 2008 i ens diuen que sortim de la crisi.

La suposada recuperació mostra la seva vertadera cara: jornades parcials, salaris baixos, hores extres no pagades, vulneració de drets, precarietat i estacionalitat de l’ocupació.

Les dades oficials proporcionades pel govern mostren una caiguda de les afiliacions a la seguretat
social, a la finalització d’agost, de 236.747, la pitjor dada des d’agost de 2008. Es trenca, igualment, la
tendència de reducció de l’atur registrat, que augmenta en 46.400 persones. Excepte el sector agrícola la resta de sectors es veuen afectats per aquest augment de l’atur, emportant-se la palma el sector de serveis.

Com denuncien els sindicats, darrere de la diferència entre els 236.747 llocs de treball destruïts i les
46.400 persones que s’han inscrit en els serveis públics d’ocupació està el que la cobertura per atur està sotamínims, amb un 41,2% de les persones inscrites com aturades que no perceben cap tipus de prestació o subsidi, baixant la despesa en prestacions un 6,3% respecte a agost de 2016. Aquesta falta de cobertura, unida a les retallades en polítiques actives i en personal, deixen uns serveis públics d’ocupació no sónpercebuts com a útils pels treballadors i treballadores, i per tant, deixen d’inscriure’s com persones desocupades. Aquest mes d’agost, només una de cada cinc persones que han perdut la seva feina s’ha inscrit.

Estem doncs en un context de feina precària, amb un creixement de la temporalitat (en 2017, més
del 25% dels contractes signats duren 7 o menys dies) i els contractes a temps parcial estan cada dia més
presents, contant ja amb una tasa de parcialitat del 27,3%. Les hores extres no pagades es conten per
milions, els convenis col·lectius són incomplits formalment i informalment diàriament, l’estacionalitat de l’ocupació i la dependència del sector serveis porten a un final de l’estiu realment dramàtic… En definitiva, una destrucció generalitzada de drets laborals.

També és ressenyable que, malgrat el descens en 16.765 afiliacions, el règim d’autònoms integra a
3.213.140 persones. Part del “miracle espanyol” s’ha basat en la reconversió de treballadors/res
assalariats/ades en autònoms/es, sota un discurs demagògic de foment de l’emprenedoria, s’ha produït un augment significatiu de “falsos autònoms/es” o “autònoms/es dependents”, que pertanyen de forma directa o indirecta treballant i rebent les ordres d’una única empresa, però amb un cost molt menor per aquesta i una inseguretat molt més gran per a la persona treballadora.

Completant aquest quadre tenim l’emigració. A la tradicional emigració de temporers per a la
verema francesa, a la que han acudit aquest any al voltant de 15.000 treballadors/res espanyols/es (75%
d’Andalusia), se suma la que ve marcant el mercat laboral d’aquest país en els últims anys, amb una
emigració essencialment jove que busca un futur millor a l’estranger, i que no troba condicions pel retorn.

Pels comunistes i les comunistes del PCPE i les Joventuts del PCPE aquestes dades no sorprenen.
Anem denunciant reiteradament la incapacitat del sistema capitalista per sortir de la seva profunda crisi, el que s’aconsegueix només a costa dels drets laborals i socials de la classe obrera i les capes populars de la població, amb més retallades, més explotació i més beneficis per a l’oligarquia financera que ens domina. Així el govern parla d’un retorn a nivells productius previs a la crisi, el que suposa que aquest país produeix tant com fa 10 anys, però els salaris són més baixos, el cost de la vida més alt, les prestacions i serveis socials menors i l’atur molt més elevat; tot això vol dir que el gran capital és més i més ric, estant més concentrat en menys mans, mentre que la classe obrera s’empobreix més i més. De la crisi surt la patronal, els treballadors i treballadores no.

La resposta de la classe obrera davant d’aquests excessos es veu llastrada per la por a l’atur i
l’aniquilació de la negociació col·lectiva a cop de reformes laborals que els governs de PSOE primer i PP després han portat a terme, seguint la tendència marcada per la Unió Europea d’individualització de les relacions laborals. El sistema posa en marxa tota la seva maquinària propagandística per enganyar i distreure a les masses treballadores dels seus problemes més immediats i peremptoris: l’augment de l’atur ha passat sense pena ni glòria pels mitjans de comunicació.

Davant d’això, el PCPE proposa un reforç del moviment obrer per passar a l’ofensiva; és fonamental
que els treballadors i treballadores s’organitzin en sindicats per a defensar els seus drets, i que es
constitueixin Comitès per la Unitat Obrera que superin la divisió entre sigles sindicals actualment existent.La unitat, l’organització i la solidaritat són les nostres principals armes davant aquells que ens exploten.

Ha de condir l’exemple de col·lectius obrers en lluita, com el dels treballadors i treballadores de
seguretat de l’Aeroport del Prat. Només organitzats/des aconseguirem capgirar a aquesta situació. És
fonamental la solidaritat amb els col·lectius en lluita, així com la participació massiva en les mobilitzacions que es preveuen pels pròxims mesos, amb la marxa en defensa de les pensions convocada per CCOO i UGT o la jornada internacional de lluita convocada per la Federació Sindical Mundial el pròxim 3 d’octubre.

És possible frenar els plans del capital, i és possible superar aquest sistema caduc que ens condemna
a l’atur i la precarietat, que talla drets socials i laborals, que genera guerres i inseguretat en tot el món. Per aquesta raó necessitem organitzacions sindicals i moviments socials potents, que trenquin amb la dinàmica de la pau social a qualsevol preu i lluiten per una societat més justa i igualitària. Però sobretot necessitem un Partit Comunista fort; el PCPE fa una crida a la classe obrera i als sectors populars de la societat a unir-se a les files del Partit, per lluitar per una societat més justa i igualitària, al servei de la classe obrera i el poble: el socialisme-comunisme.

ÉS HORA DE LLUITAR!
LA CLASSE OBRERA DELS POBLES DE L’ESTAT ESPANYOL NO POT SEGUIR
SUPORTANT AQUESTA FALSA RECUPERACIÓ.
PER LA UNITAT OBRERA I POPULAR.
PEL SOCIALISME-COMUNISME.

PCPE