Catalunya forma part de la Unió Europea (antiga CEE). Aquesta és una estructura formada entre Estats europeus, la qual sorgeix dels interessos econòmics de les grans empreses europees (VW, Renault, Deutsche Bank, Parmalat, Aldi, Carrefour, BNP-Paribas, Citröen, Suez-Agbar, AXA, Bayer,…). També EEUU té molts interessos en tenir un mercat europeu “estàndard”, amb regles econòmiques i polítiques uniformes, i té organismes com l’FMI per controlar-ho. Els grans promotors de la UE són França i Alemanya, històrics patrocinadors de la CEE (el Mercat Comú).
La UE és una unió política i econòmica amb el fi d’augmentar la taxa de benefici de les empreses monopolístiques europees i nord-americanes, i per tant, una estructura pensada per explotar encara més els treballadors europeus. Tota política europea dissenyada a Brussel·les, la seva seu, està pensada per destruir i arrabassar conquestes obreres i sotmetre els països i la seva mà d’obra als interessos dels empresaris europeus: una nova divisió interna del treball. Grècia ha estat un exemple paradigmàtic.
Les polítiques dels Governs (amb el consens de tots els partits parlamentaris, antics i actuals) és mantenir i obeir les decisions de Brussel·les, Berlín i París, amb lleus diferències però un objectiu comú: estar integrats a aquesta maquinària d’explotació i opressió que decideix directament sobre les nostres vides.
La UE no es pot reformar. Ens van prometre prosperitat i lliure mercat; ens van prometre que podríem formar part del paradís. Però en comptes d’això, ens van donar engrunes de pa (fons FEDER) per matar bestiar, tancar empreses, fugir capitals, tancar mines, privatitzar empreses públiques i mal vendre-les a capitals europeus…i arrabassar ingents drets socials i laborals, cosa blindada per Lleis que no es poden tocar gràcies a la “Santa” Constitució Europea. Ni tan sols tenim capacitat d’emetre moneda, cosa que s’ha arrogat el Banc Central Europeu!
Exemples d’això n’hi ha a cabassos: reformes laborals, privatitzacions com Telefònica o SEAT; quotes de producció lletera o vinícola; tancament d’empreses (Euskalduna, Cadis); de les mines d’Astúries i Cercs…
També formem part de l’OTAN (una cosa va amb l’altre…), institució militar, braç armat de l’imperialisme nord-americà, al qual està subordinada la UE. L’OTAN és la responsable avui de les agressions a pobles sobirans com Líbia, Iraq, Afganistan o Síria; tal com ahir van ser Vietnam o Iugoslàvia. Al respecte, són preocupants les darreres informacions al projecte de convertir una Catalunya independent en una base militar, i ser un país que fabricarà helicòpters de guerra per l’OTAN. Segons declaracions de Santi Vidal, Catalunya tindrà una fàbrica d’indústria de guerra militar -especialment helicòpters- que intervindran directament en conflictes “humanitaris”. Els comunistes ens preguntem: existeixen els conflictes humanitaris?
També és preocupant l’interès en implantar una cultura del joc a casa nostra -beneïda per la UE-, on casinos i una més o menys disimulada tendència al prostibulisme es veu a l’horitzó. Aquest és el futur que ens estan dissenyant els burgesos catalans i oligarques de la UE i EEUU, amb un clamorós silenci de l’esquerra reformista acomplexada i/o processista: base de la OTAN, maquinària de guerra, turisme de baix nivell, joc, “cases de barrets” i zones franques de mercaderies travessades pel corredor mediterrani.
Hem de sortir de l’OTAN, hem de refusar l’imperialisme: no a la Guerra Imperialista, no més vides per interessos econòmics i geopolítics! Hem de dir NO a la Unió Europea, NO a l’FMI dels EEUU, no a l’imperialisme ni al capitalisme!
Trenquem amb l’OTAN, la UE i l’FMI!
Partit Comunista del Poble de Catalunya