PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El 25 de novembre serà el quart aniversari d’un succés que no per previst ens va deixar de colpir profundament com va ser la partida del Comandante Fidel Castro Ruz. El camarada Fidel ens deixava a l’edat de 90 anys després de portar uns anys convalescent i d’haver cessat en els seus càrrecs al front de la República de Cuba però mantenint fins a l’últim dia la seva lucidesa i referència moral pel poble cubà i tots els revolucionaris del món.
La Història de la segona meitat del segle XX difícilment es podria explicar sense la seva incidència, fet peculiar tractant-se del dirigent d’un petit país al Carib però que va esdevenir figura cabdal en el Moviment Comunista Internacional i en la lluita per l’alliberament dels pobles sota el jou de la colonització.
Tot i procedir d’una família acomodada, Fidel Castro des de jove va tenir una enorme sensibilitat social i un molt arrelat sentit de la justícia, el que va suposar que abandonés un futur pròsper com advocat per endinsar-se en la lluita contra la tirania que assolava al poble cubà.
La dictadura de Batista, titella de l’imperialisme nord-americà, havia convertit a Cuba en poc més que el casino i prostíbul dels Estats Units, la màfia campava al seu aire i el poble cubà vivia sumit en la misèria.
El “Asalto al Cuártel Moncada” realitzat el 26 de Juliol de 1953, malauradament fallit, suposaria el primer intent de derrocar la dictadura per un moviment armat d’homes i dones encapçalat per Fidel. Aquesta primera derrota va suposar que Fidel acabés empresonat després d’un judici en el que el seu al·legat de defensa finalitzat amb “la Historia me absolverá” esdevingués una proclama patriòtica i document fundacional del que seria el posterior Movimiento 26 de Julio que entraria triomfant a La Habana l’1 de gener de 1959 i donant pas a la Revolució Cubana.
La reforma agrària, la nacionalització de totes les empreses nord-americanes que operaven a l’illa, la declaració del caràcter socialista de la Revolució Cubana , la ferma defensa de la sobirania de Cuba, la solidaritat internacionalista i la lluita desinteressada junt amb els pobles africans que combatien contra l’opressor colonialista, van convertir Cuba i a la figura de Fidel en l’enemic abatre per part de les forces imperialistes i reaccionàries.
L´Intent d’invasió de Bahía Cochinos, desenes d’atemptats terroristes, més de sis-cents intents d’assassinat contra Fidel o el criminal bloqueig que ve patint Cuba des de fa gairebé seixanta anys han estat exemple d’una política bel·licista per part dels Estats Units amb l’objectiu de derrotar la Revolució i convertir a Cuba en una nova estrella en la seva bandera barrada però sempre s’ha trobat amb la fermesa, resistència i determinació del poble cubà que amb la seva avantguarda revolucionària al capdavant s’ha defensat de totes i cada una de les agressions i manté intacta el compromís amb la Pàtria i els avanços socials que ha representat el Socialisme.
Tot i la seva partida, Fidel Castro segueix sent guia de la Revolució Cubana, amb un enorme llegat intel·lectual i moral, i pare de la Pàtria Cubana junt amb José Martí.
La Revolució Cubana continua sent a dia d’avui un far en el que s’emmirallen tots els pobles i treballadors que aspiren a la sobirania plena i una ruptura amb el capitalisme.
Amb el permís del poble cubà, des de tots els racons del món, ens fem nostra també la figura del camarada Fidel, a qui respectem, estimem i de qui continuem aprenent.
¡VIVA FIDEL! ¡VIVA LA REVOLUCIÓN CUBANA!
PATRIA O MUERTE, ¡VENCEREMOS!
PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA (PCPC)
SECRETARIA ANTIIMPERIALISTA
