PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Ja fa 31 anys que el 28 de setembre va ser proclamat el Dia per la legalització i despenalització de l’avortament per la V Trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib. 31 anys en què el moviment feminista internacional ha assumit aquesta data per lluitar pels drets sexuals i reproductius de les dones, que no obstant això i malgrat les dècades continuen sent atacats i reduïts pel patriarcat i els governs deL capital.
A l’Estat espanyol hem tingut diferents regulacions o formes de justificar la negació al dret de les dones sobre els seus propis cossos. Des de 1985 i fins l’any 2010 existia l’anomenada llei de supòsits, les dones només podien avortar si complien certs requisits com el risc greu per a la salut física o mental d’aquesta, violació i malformacions o tares físiques o psíquiques en el fetus. Avortar fora d’aquests supòsits era penat pel Codi Penal, però les clíniques privades si realitzaven informes de risc per un mòdic preu. És a dir, no només es penava a les dones per decidir sobre el seu propi cos, sinó que es castigava doblement a les dones obreres, que no tenien la capacitat econòmica per recórrer a la sanitat privada.
El 2010, el govern del PSOE de Zapatero, va aprovar la vigent Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE), la qual va eliminar el sistema de terminis però no sense despenalitzar l’avortament. Aquesta llei permet la interrupció voluntària de l’embaràs dins de les 14 setmanes de gestació, que s’amplia a 22 setmanes en supòsits de greus riscos per a la vida o la salut de la mare o el fetus. Fora d’aquestes condicions, està de nou penat.
Aquesta llei ha pogut afavorir en certs supòsits la facultat de la dona per decidir, però no ens deixem enganyar, està molt lluny de garantir una llibertat plena i uns drets reproductius i sexuals per a les dones, especialment per a aquelles amb menys recursos. No podem donar-nos el luxe de rebaixar la lluita pels nostres drets sexuals i reproductius per tenir petites concessions del govern de torn, que a més estan tractant de reduir o eliminar per tornar a prendre el control sobre el cos de les dones. Ja el govern de Rajoy va aconseguir restringir l’accés a la IVE a les menors de 16 i 17 anys sense el consentiment dels progenitors, i ara, el 2021, el PP de Pablo Casado va presentar una demanda al Tribunal Constitucional, encara per resoldre, contra la IVE al·legant que les llibertats que aquesta llei aporta són anticonstitucionals i viola el dret fonamental a la vida. Un cop més la facultat de la dona de decidir sobre el seu propi cos queda en mans de la justícia burgesa, retrògrada i misògina.
No podem acomodar-nos en els supòsits, ens sobren motius per seguir lluitant per un avortament lliure, segur i gratuït. Per millorar les condicions en què es dóna la IVE dins d’un sistema capitalista i patriarcal que no té cap interès a fer favors a les dones, especialment a les obreres. No deixem de pensar en les llargues llistes d’espera de l’asfixiada seguretat social, el protocol en el qual et fan qüestionar-te a tu mateixa i reflexionar sobre la decisió que ja has pres, aquests judicis a la dona que no es realitzen quan el procés és privat i de pagament.
Les reivindicacions del 28 de setembre no s’han acabat. Cal seguir avançant en l’organització i la lluita per l’accés lliure a la IVE, per la seva despenalització total, per l’educació sexual i reproductiva en el sistema educatiu públic, per la dotació econòmica que asseguri l’avortament segur i gratuït a la sanitat pública en tots els casos i supòsits.
SEGUIM LLUITANT PER UN AVORTAMENT LLIURE, SEGUR I GRATUÏT A LA SANITAT PÚBLICA!
Partit Comunista del Poble de Catalunya
