PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
CONCENTRACIÓ: Aquest dimecres, 25 de novembre, ens trobem tots i totes als Jardins de Lina Odena (BCN, Metro L1-Marina) a les 18h.
Els i les comunistes de Catalunya ens hem reunit avui aquí per mostrar el nostre rebuig cap a la situació de violència que pateixen la major part de les dones del món.
La data d’avui va ser proposada per la “Primera trobada feminista de Llatinoamèrica i el Carib” l’any 1981 en record de les 3 germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana brutalment assassinades per la dictadura de Rafael Trujillo l’any 1960.
L’any 1999 l’assemblea General de l’ONU també va designar aquest dia, convidant els governs i les organitzacions internacionals i no governamentals a sensibilitzar sobre aquest problema, que la pròpia ONU caracteritza de “pandèmia global” assegurant que fins un 70% de les dones pateixen violència a la seva vida.
Els feminicidis i formes extremes de violència contra les dones es produeixen en nombrosos països del món mitjançant l’infanticidi, avortament selectiu o l’abandó de les nenes i la desaparició o l’assassinat sistemàtic de dones joves i adultes. En més de 70 països es penalitza, persegueix, assetja i agredeix les dones que no accepten l’heterosexualitat com a norma. Per això el 25-N és una data de lluita.
En el capitalisme, la majoria de la població és explotada en els seus llocs de treball, maltractada per les situacions de pobresa i massacrada en guerres imperialistes amb l’únic objectiu d’augmentar els beneficis del capital. Les llibertats constitueixen un privilegi només per a una minoria que dirigeix o recolza aquesta realitat.
La llibertat que el decrèpit sistema ens va concedir a les dones per incorporar-nos al món laboral, suposa una condemna a dobles i triples jornades, perquè se’ns adoctrina a les dones en la vocació de servei i cures a les persones, en la submissió i en la subordinació.
Són moltes les dones que viuen tenallades per la por, la violència i sota el control de les seves parelles i afegides a aquesta realitat, la precarietat, l’atur, la desprotecció social, la feminització de la pobresa col·loquen les dones en situació d’absoluta subordinació i esclavitud. El nombre de dones assassinades, les pallisses, les denúncies, els assetjaments, augmenten cada any, no així les denúncies i les ordres d’allunyament.
Ens trobem avui aquí per retre un homenatge simbòlic a totes les dones que han perdut la vida a causa de la violència.
Aquest és el cas de la camarada Lina Odena, morta a mans del franquisme l’any 1936, valenta i decidida lluitadora comunista. Ingressà molt jove al PSUC i després de rebre formació marxista-leninista a la URSS, va ser escollida Secretària General de les Joventuts Comunistes de Catalunya.També va dirigir el Comitè Nacional de Dones contra la Guerra i el Feixisme i després de la seva mort es va crear una Escola de Militants i un Batalló que portaven el seu nom.
Lina Odena va ser un exemple de lluita, tant al front en la lluita bèlica com en la lluita política per l’alliberament del feixisme. El millor homenatge que podem fer-li és continuar amb la seva lluita.
EL 25 de Novembre, dia internacional de la lluita per l’eliminació de la violència contra les dones, data que ens recorda la necessitat d’unir a la classe obrera contra tot tipus de violència, ja sigui física, psicològica, econòmica o sexual que sistemàticament s’exerceix contra les dones, cridem a les treballadores perquè s’incorporin a la lluita general de la classe obrera per la construcció del Socialisme-Comunisme.
Seguirem veient com es defineixen els tipus de violència cap a les dones, posant-los noms, catalogant i classificant, elaborant lleis buides de voluntat política, comptabilitzant dones mortes… Però els alts nivells d’explotació de la nostra desvaloritzada força de treball, de la qual es beneficia el capitalisme en crisi, fa que per a una vida lliure de violència ineludiblement cal adquirir consciència de la nostra condició de doblement oprimides i passar a l’organització de la nostra força revolucionària per canviar aquesta realitat.
No podem consentir que la sobreexplotació que patim impossibiliti la nostra participació social i política. És deure de les organitzacions revolucionàries plantejar l’organització de les dones i de la classe, amb una política de gènere en lluita frontal amb el sistema capitalista, i el seu aliat el patriarcat.
És hora de lluitar contra la violència que aquest sistema exerceix contra nosaltres en les seves múltiples formes! I Només nosaltres podem fer-ho. No tenim res a perdre i sí molt a guanyar! Organitzem-nos amb la resta de la classe obrera contra la violència patriarcal i la violència capitalista i construïm com a classe obrera que som una nova societat que elimini tota forma d’opressió i explotació, la societat d’éssers lliures i plens, la societat socialista-comunista.
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA
PER UNA SOCIETAT SENSE EXPLOTACIÓ NI OPRESSIÓ
PEL SOCIALISME! PEL COMUNISME!
