Al llarg d’aquests darrers anys hem assistit a un apogeu de l’extrema dreta i del feixisme encarnats en partits com Vox, que ocupa 33 escons al Parlament. No obstant això, des del PCPC ho hem de continuar dient: l’amenaça feixista mai no va abandonar l’Estat espanyol, com no podria abandonar cap país capitalista. El feixisme és inherent al model de producció hegemònic actual perquè suposa un rescat per a la burgesia en una futura situació de col·lapse. Karl Marx ja havia anunciat així la contradicció principal
del capitalisme, la contradicció capital-treball: a mesura que el capital desenvolupa les forces de producció per millorar la qualitat de vida de la humanitat, va deixant obsoletes les relacions de producció basades en la propietat privada dels seus mitjans i les converteix en un obstacle per al desenvolupament humà. La burgesia, en cas que les masses s’organitzin per a la presa del poder, no dubtarà a aplacar-les mitjançant l’alternativa feixista, una alternativa que tant l’extrema dreta (Vox, PP) com la socialdemocràcia (PSOE, Sumar, BNG, Bildu , ERC, etc.) alimenten dia a dia.
No obstant això, l’Estat espanyol presenta una particularitat respecte a altres Estats capitalistes: la cultura feixista està encara molt arrelada, no només a la classe obrera i la població general, sinó també a les estructures estatals com la policia, la judicatura, el corpus legislatiu, leducació o la sanitat. Menció a part mereix la monarquia: una institució garant de la unitat infrangible de l’Estat capitalista (Règim del 78), apuntalada per la dictadura franquista i continent del llegat i la memòria feixistes. Per això és tan senzill per a les organitzacions més reaccionàries de l’Estat convocar manifestacions com la de Ferraz, contra l’amnistia dels presos del procés català.
En aquesta mateixa línia, la socialdemocràcia ha demostrat al llarg d’aquests darrers anys la seva incapacitat per reformar l’Estat capitalista cap a un sistema de dominació més amable. Han mantingut lleis repressives com la llei Mordassa, la llei d’Estrangeria o el delicte d’odi, i, fins i tot, n’han reforçat d’altres com la reforma laboral encapçalada per Yolanda Díaz i pactada amb Unai Sordo (CC.OO.), Pepe Álvarez (UGT ) i Antonio Garamendi (CEOE).
Cal posar èmfasi en la renovació de les bases de l’OTAN i dels EUA a l’Estat espanyol. L’OTAN compta amb tres bases: Bétera, Hoyo de Manzanares i Torrejón de Ardoz; mentre que els EUA administra directament les de Morón de la Frontera i de Rota. Això suposa una despesa pública de més del 2 % del PIB, mentre que hi ha 9.67 milions de persones a l’Estat en risc de pobresa, segons dades de l’European Anti Poverty Network recollides al final del 2023. La socialdemocràcia inverteix els diners públics a la indústria de la mort condemnant els sectors populars a la misèria.
La resposta del PCPC a aquests atacs a la classe obrera i als sectors populars és la República, el Socialisme i l’Autodeterminació. Només un model de producció socialista és capaç de generar la base econòmica necessària perquè la humanitat desenvolupi una cultura proletària i antifeixista, una cultura pel progrés de la humanitat, una cultura internacionalista i antipatriarcal entre tots els éssers humans, una cultura a favor de l’autodeterminació dels pobles on es reconegui el lliure exercici dels seus drets (inclosa la independència) com a subjectes polítics. No cal confiar en iniciatives burocràtiques com la consulta «monarquia-república» promoguda pel PCE, perquè només busca separar la classe obrera del seu objectiu final (la presa del poder) i perpetuar la tutela burgesa. Només el poble organitzat podrà expulsar els excrements borbònics i feixistes construint una nova societat des de la base. Lluitem per la República Socialista de caràcter Confederal.
NO PASSARAN!
NI REIS, NI PRINCESES, NI REPÚBLICA BURGESA!
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
