12 d’octubre, res a celebrar

Davant la proximitat del 12 d’octubre, el Comitè Central del PCPE declara el següent:

1. No existeixen motius de celebració en una data en la qual es rememora la primera expedició de vaixells espanyols que van aconseguir les costes d’Amèrica i que, immediatament, va donar lloc al saqueig i espoli dels recursos d’aquelles terres i el genocidi de milions de persones.
2. El passat imperial espanyol, fruit d’una època concreta històrica, va tenir a Amèrica episodis lamentables de submissió, espoliació i assassinat massius que recorden les escenes que a dia d’avui contemplem en molts països del món.
3. Al segle XV, sota un incipient capitalisme, les agressions contra els pobles i la despossessió de les riqueses de les seves terres en benefici d’una potència forana van ajudar a l’acumulació originària de capital. En el segle XXI, quan el capitalisme no acaba d’morir, les agressions i el saqueig són un element que caracteritza, juntament amb molts altres, a un imperialisme agònic i en descomposició, a un sistema que devora a si mateix per sobreviure.
4. Considerem que totes les celebracions que es puguin realitzar durant els pròxims dies al voltant de la data del 12 d’octubre pretenen donar una imatge de l’Espanya actual que dista molt de la realitat. En aquestes celebracions no es parlarà d’els més de 4 milions d’aturats i aturades que hi ha al nostre país, ni dels altres diversos milions que sobreviuen amb salaris de misèria. Segurament tampoc es parlarà de l’emigració forçosa de desenes de milers de joves treballadors i treballadores que no tenen un futur digne al nostre país i es veuen obligats a buscar-lo en altres llocs. Tampoc s’ha d’esmentar la participació d’Espanya en les operacions militars de saqueig de la Unió Europea i de l’OTAN a països com Somàlia, Mali o República Centreafricana, ni de la utilització de les bases militars espanyoles com a punts neuràlgics en els transports de les tropes agressores cap a països d’Orient Mitjà i de la Mediterrània.
5. Sota les actuals condicions, els governs espanyols no tenen res a oferir als treballadors i treballadores, ia més es converteixen en enemics d’una bona part de la Humanitat per tolerar i encoratjar les ingerències militars a altres països i al beneficiar-se del saqueig els seus recursos naturals i de la explotació salvatge a la seva població.
6. Apel·lem a la classe obrera i als sectors populars, i, molt especialment a les desenes de milers de treballadors i treballadores espanyoles que es troben en altres països, perquè converteixin aquest octubre 12 en una jornada de lluita pels seus drets, a refusar el discurs oficial de la recuperació de la crisi ja denunciar decididament el caràcter injerencista i agressiu del capitalisme espanyol i dels seus governs titella.

Els i les comunistes aspirem a construir un país diferent, on els interessos de la majoria treballadora siguin els que regeixin la vida econòmica i social i on cap persona no tingui els recursos per a la satisfacció de les seves necessitats, per la qual cosa és necessari l’enderrocament de l’actual poder burgès i la construcció del poder obrer i popular, la construcció del Socialisme.

Aspirem a construir un país sobirà i amant de la pau, que abandoni les estructures imperialistes de saqueig i espoli i que iniciï un rumb propi en peu d’igualtat amb la resta de pobles del món, al qual les relacions internacionals girin al voltant del suport mutu i la cooperació i no a l’agressió i la guerra.

Aspirem a un país socialista en què la qüestió nacional, utilitzada per l’enemic de classe per posar després de si al poble treballador, es resolgui definitivament en clau d’unitat obrera i de lluita contra els explotadors.

Aspirem, en definitiva, a un nou país, a un país diferent perquè per primera vegada serà la majoria social, la majoria obrera i popular, la qual haurà agafat a les seves mans el rumb de les seves pròpies vides.

Comitè Central del PCPE
Madrid, 4 de octubre de 2015