Els cinc dies de vaga durant la segona quinzena de març, portada a terme pel col·lectiu de mestres i professors de tot Catalunya i convocada unitàriament pels sindicats, amb uns objectius concrets però amb el gran objectiu destinat a poder donar una millor educació pública per a tots els alumnes, van ser un èxit rotund.
Encara que el Departament d’Educació, dirigit pel conseller Josep Gonzàlez-Cambray, hagi intentant desvaloritzar una mobilització històrica, el caire unitari d’aquesta protesta fa que hi hagi un abans i un després en la història moderna de la lluita dins el sector de l’ensenyament.
Aquesta unitat d’acció no és nova. L’any 1988 ja es varen produir unes mobilitzacions massives del professorat català. Foren vint dies de vaga i una gran manifestació a Madrid, on es reclamaven com en aquesta ocasió, també punts concrets però amb l’objectiu comú de lluitar per una escola pública de qualitat.
Aquestes protestes varen acabar també amb la cessió del ministre d’Educació José María Maravall i la majoria de les reivindicacions acceptades.
Les mestres i els mestres, durant anys majoritàriament desmobilitzats, van tornar a tenir consciència combativa organitzant assemblees, creant debat dins el sector educatiu i, fruit d’això, coordinant accions i concentracions, fent pancartes, tallant carreteres, redactant comunicats per les famílies… Les que per cert, van donar un ampli suport a les mobilitzacions, conscients que eren per millorar l’educació dels seus fills, deixant de portar-los als centres educatius, assumint com a seves les reivindicacions del professorat, donant suport explícit a la protesta com a AFA, associacions de mares i pares…
No hem de deixar que la lluita col·lectiva decaigui. La mobilització ha de ser permanent.
Per una educació pública i de qualitat!
Per la unitat sindical i la unitat de tota la classe obrera!
Per la unió de les lluites dels sectors de l’Ensenyament, la Sanitat i la Defensa de les Pensions públiques!
PER L’ENDERROC DEL SISTEMA CAPITALISTA I PER UNA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL!
ORGANITZA’T I LLUITA AL PCPC!
LA TEVA LLUITA DECIDEIX!