PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Les guerres i conflictes que assolen els continents en aquest cicle històric són causa de l’empremta criminal del capitalisme. Un sistema social que sucumbirà en les seves contradiccions, però que encara perdura, propinant urpades en la innocència col·lectiva mitjançant una exponencial alienació mediàtica que exerceix sobre les masses explotades. Un paradigma per a les formes d’opressió exercida per la classe hegemònica al poder, la burgesia, sobre la classe obrera, els camperols i els pobles del Món. Esquilmats, es revelenara contra la dictadura dels lobbies econòmics, amos i senyors de les riqueses extretes en diversos segles de dominació imposada pels estats imperialistes, que per mitjà de guerres i saquejos van conformar un orbe mundial amb organismes internacionals que van servir i serveixen les seves polítiques de rapinya.
Les primeres matèries encarides, els baixos ingressos per l’explotació de la terra, l’especulació, les lleis que generen competència deslleial, són condicions objectives que el mercat capitalista imposa per empobrir el camperol per tal que es desprenguin de les seves terres i aquestes, passin a les multinacionals per a cultius selectius que destrueixen la biodiversitat i implementen les zones de monocultiu; tot aquest caos per al benefici d’uns quants. Aquesta Europa s’està incendiant amb les mobilitzacions que tenen el seu referent, novament, en el proletariat francès, conscient de l’agudització del conflicte de classes i de la
pobresa que es generarà en un nou context, més totalitari, al servei de l’oligarquia resultant d’aquest període de crisi terminal capitalista, on reneixen les noves formes feixistes d’abans.
El sistema burgès d’explotació està basat en l’apropiació de la plusvàlua que genera la força de treball en el cicle de produir mercaderies per inundar els mercats i augmentar-ne els beneficis propis. Això converteix aquest sistema en depredador de la natura i les seves formes de vida, conduint-nos nevitablement a un canvi de civilització, la inevitable barbàrie (que ja anunciava Marx al Manifest Comunista) o el Socialisme, si la humanitat, dirigida pel proletariat i la població explotada del món, actua de forma conscient per salvar el planeta.
L’Imperialisme intervé a Palestina sota la ideologia sionista. Relat subjectiu, supremacista i feixista de l’Entitat Israeliana, per continuar perpetrant l’holocaust contra el poble palestí. Aquests dies la violència és extrema, és una massacre exercida amb bombardejos indiscriminats sobre la població civil i els seus malparats habitatges, hospitals i centres d’acollida. Sense cobert on aixoplugar-se, amb el bloqueig d’aliments per part dels agressors sionistes i fugint per ser assassinats en el seu trànsit, els éssers humans inermes i indefensos intenten sobreviure davant dels murs que els empresonen. Aquesta brutalitat, tan reconeixible en els crims del nazi-feixisme sobre el poble soviètic, no pot més que commoure la consciència i la condemna humana.
L’intent de manipulació mediàtica dirigida a la població mundial per l’Entitat Sionista, recolzada pels seus aliats de l’OTAN i les argúcies i actuacions terroristes dels seus serveis secrets al Mossad, no poden amagar els plans criminals que té preparat l’Imperialisme per expulsar o exterminar al poble palestí, que posseeix plena legitimitat per habitar la terra dels seus avantpassats. Queden al descobert, una vegada més, els sicaris que l’Imperialisme ha imposat per controlar les riqueses que genera la usurpació del petroli. Tenen carta blanca, un subterfugi amb el veto a l’ONU que exerceix tantes vegades com calgui el govern dels EUA, un alliberament per continuar cometent els crims de lesa humanitat. Les Nacions Unides queden com un guinyap. Només països com Sud-àfrica o Cuba han denunciat l’Entitat Sionista d’Israel per genocidi a la Cort Internacional de Justícia, davant les mesures cautelars de la qual Israel està fent cas omís.
A aquesta violència inhumana, llançada contra l’heroic poble palestí, s’hi oposen totes les forces progressistes amb determinació. El poble conscient ha desafiat les mesures repressives imposades per multitud de governs burgesos per impedir la mobilització contra la massacre a la nació Palestina. Com a exemple, els principals governs de la Unió Europea, Anglaterra, França o Alemanya que presumeixen de ser guies dels drets humans i la llibertat han tornat a mostrar el seu veritable rostre, violent i autocràtic. Les i els comunistes del PCPC exigim una Palestina lliure des del Riu Jordà al Mediterrani amb capital a Jerusalem, per a aquest poble i altres com el Poble Sahrauí, abandonats a la seva sort pels organismes internacionals actuals (Creats després de la Segona Guerra Mundial amb el propòsit de resoldre les contradiccions i conflictes entre Nacions per mitjà de la pau) i que no oblidem. Una quimera, ja que aquests organismes són instrumentalitzats al servei de l’Imperialisme per mantenir l’agressió i l’espoliació als pobles oprimits.
A tots els racons del planeta s’expressa el rebuig a l’invasor en una terra que porta ocupant i oprimint la població més de setanta-cinc anys. El Sionisme no és més que un altre engendre, parit al laboratori dels horrors dels lobbies capitalistes, en aquesta fase superior Imperialista. És la violència extrema contra els éssers inermes (dones i nens sumen el 80% de les víctimes), maleïda conseqüència de l’evolució d’aquesta serp monstruosa, que canvia la pell per reptar per la terra augmentant els beneficis, sempre a costa d’asfixiar la vida de tota la humanitat: Iugoslàvia, Líbia, Síria, Iraq, Afganistan, devastats per la guerra, o
Veneçuela, Equador, Bolívia, assetjats per l’Imperialisme amb sempiternes conspiracions colpistes, són mostres de l’actual context de violència extrema que patim.
El pretès supremacisme del bloc Otànic a causa de l’esfondrament de l’URSS i els seus aliats trontolla actualment, ja que aquest enfronta ara un repte superior que emana de les aliances de les noves economies emergents, els BRICS, els quals actualment es defineixen com una associació de cinc mercats emergents i països líders en desenvolupament, basada en llaços històrics d’amistat, solidaritat i interessos compartits. Els seus objectius més ressenyables són la cooperació econòmica i incrementar el comerç entre ells. Aquesta associació, impulsada per Rússia i que ha suposat un revulsiu per a l’alliberament de certs pobles colonitzats com el de Níger, està sumant nous socis com l’Aràbia Saudita que va entrar el 2 de gener d’aquest 2024 amb l’objectiu d'”enfortir la seva posició internacional” . El bloc és heterogeni amb un important paper de la Xina. Aquestes circumstàncies ens situen en un món multipolar on l’hegemonia ideològica de la burgesia i l’alienació de masses continuarà estenent-se enmig de la pugna entre diverses faccions de la burgesia internacional per repartir-se les riqueses del món. No ens hem de deixar il·lusionar pels èxits de noves forces imperialistes, aquest nou escenari mundial només ens condueix a la barbàrie de la guerra i a la pobresa i fam generalitzades. Simplement, cada cop hi haurà
menys llocs on la vida humana pugui tenir ni tan sols l’estatus de digna.
Antigues colònies (sotmeses en el passat per la força de les canoneres de les potències imperialistes sorgides de la revolució industrial), estan conformant-se en economies industrials, que competeixen per igual en un desenvolupament cientificotècnic amb els enemics colonialistes del passat. Els canvis vertiginosos que es produeixen per la lluita de classes a nivell internacional ens proveiran d’elements objectius suficients per analitzar en profunditat aquest període que contemplem amb màxima preocupació, per la deriva de l’Imperialisme que tendeix a resoldre aquestes noves formes de relacions socials de producció amb inestabilitat i guerra, més llenya al foc de la Tercera Guerra Mundial imposada i soterrada, amb centenars de víctimes lliurades a Moloc. El nostre deure és implementar les nostres forces per organitzar i participar en un Front Mundial per la Pau i el Socialisme, com a alternativa a les aspiracions depredadores d’un món devastat pel capital.
Els lobbies financers són els que dicten les polítiques dels estats capitalistes, és la serp que es devora a si mateixa, la mostra és aquest darrer personatge feixista, producte del poder mediàtic i d’alienació sobre les masses explotades, que són conduïdes amb els ulls embenats a societats més autoritàries on la resposta popular serà reprimida i emmordassada. Javier Milei és aquest ungit, empès pel Blackrock i la resta de lobbies usurers que tenen títols del deute d’Argentina. En les darreres eleccions van intervenir
salvatgement, finançant la seva campanya, preparant el triomf per usurpar els pocs actius que encara queden als argentins, YPF, Banco Nación, Aerolíneas Argentinas, Vaca Muerta, etc… Tots els drets socials desapareixeran en buidar els fons estatals i privatitzar el sector públic per pagar un deute inassumible. Aquesta és l’enginyeria econòmica que ens reserva el futur del capitalisme en crisi terminal.
En aquest context de voracitat, el capital es va concentrant en aquests lobbies financers i minero extractius generant una crisi global i sistèmica, saquejant els fons econòmics dels “Estats sobirans”. El deute nacional dels Estats Units aquest any 2024 puja a 34.90 (en milers de milions de dòlars). Com afirmem, la serp es devora a si mateixa generant un col·lapse econòmic i social intern i extern amb el resultat duna agudització del conflicte de classes i unes contradiccions que ens condueixen al conflicte bèl·lic oportú, amb la qual cosa aquestes empreses continuen augmentant els beneficis amb la venda d’armes i la reconstrucció postconflicte. En aquest caos mantenen la preponderància hegemònica.
A nivell nacional, el Govern de coalició, autoproclamat socialdemòcrata, proposa una justa amnistia per liquidar el desacord que hi ha entre Catalunya i l’Estat Espanyol. Aquesta situació de conflicte, derivada de les contradiccions que existeixen entre les burgesies perifèriques i la central pel repartiment de dividends, és per causa de la revolució cientificotècnica, avenços en la història de la humanitat que beneficiarà sobretot i de nou als grans lobbies econòmics, generant accelerats canvis en el model de producció i distribució de mercaderies, també en l’ordre institucional i en la privatització del sector públic que ja
està passant a mans privades. El temor d’importants sectors de les burgesies perifèriques a proletaritzar-se, va desencadenar una fita revolucionària fallida. Les dificultats per concretar les aliances necessàries i generar una crisi dins el model d’Estat Monàrquic són a l’imaginari d’un projecte transversal ad hoc, recolzat per una esquerra artificial (sense intervenció real sobre el proletariat català) i sectors de la petita i mitjana burgesia, atrinxerats en els seus moviments socials i elaborant un relat idealista ajustat a les seves necessitats objectives per tenir cabuda en els plans del liberalisme més rapinyaire.
El PCPC exigeix l’amnistia per a la totalitat de les ciutadanes i ciutadans presos sense excepció que es van mobilitzar aquells dies pel dret a decidir i per la República Catalana. Cal combatre les formes autoritàries i repressives que el poder va llançar contra la ciutadania de Catalunya, negant el dret d’autodeterminació i demonitzant les organitzacions populars de masses i els CDR per lluitar per aquests drets.
Març del 2024
Sta. Coloma de Gramenet
