Quan els mitjans de comunicació ens bombardegen sobre la viabilitat del sistema de pensions espanyol, no és per informar-nos, és per a crear l’opinió que garanteixi un nou retall en aquest sistema, perquè així els oligopolis financers puguin ampliar els seus negocis amb els plans privats de pensions, que són els que vertaderament estan en crisi.
No és nou, ho venen fent d’ençà que la socialdemocràcia va començar, l’any 1985, a retallar les pensions, i, l’aleshores ministre d’economia, Solchaga animava a invertir en fons privats de pensions en lloc de defensar els públics. I segueixen amb el mateix. Aleshores es va convocar la primera vaga general després de la dictadura i, avui, s’aixequen diferents mobilitzacions de pensionistes per tota la geografia.
En època de crisi general, el benefici del capitalisme està en reduir serveis públics, en eliminar la solidaritat de classe, en difuminar i dividir les lluites i en vendre’ns l’individualisme i la gestió privada, de tots aquells béns i serveis susceptibles d’apropiació privada i on augmentin el seu compte de resultats les mateixes empreses que ens exploten i sagnen directament.
No es tracta de si amb el 10 o el 15% del PIB n’hi ha prou per a garantir les pensions, ni que despeses de la casa reial, subvencions del clergat o despesa militar es destinen a pensions. No hi hauria d’haver cap d’ells, però les pensions públiques dignes no es garanteixen dintre d’aquest decrèpit sistema. Les pensions mai seran viables si no canviem el sistema, perquè al capitalisme no l’interessa seguir pagant (encara que sigui una misèria) un cop que deixem de produir, és així de senzill. Les retallades han estat menors mentre que la classe obrera ha oposat resistència i mostrava força per evitar-les, però cada cop que ens veuen dèbils, estrenyen una mica més el nus de l’explotació.
Recordem que en 2013 va augmentar l’edat de jubilació als 67 anys, però també es van augmentar els requisits per accedir a la pensió, evitant que una gran majoria de futurs pensionistes puguin accedir amb els mateixos drets, i reduint quantiosament les prestacions als actuals.
L’actual sistema de seguretat social necessita que el repartiment de la riquesa comenci a fer-se realitat, deixant de bonificar (com s’anomena a “no pagar”) a les empreses les seves despeses a la seguretat social i tornant a cotitzar per la totalitat de les retribucions, si els salaris alts deixen d’estar topats en els seus pagaments, si qui treballa per a una empresa és treballador i no autònom, convertint els TRADES en treballadors del règim general amb drets. L’actual sistema de pensions tindrà viabilitat si es legisla per a la classe obrera i no pel capital.
Des del PCPC exigim, sent conscients que els governs treballen pel nostre enemic de classe, que les pensions públiques es respectin. I que la pujada no sigui irrisòria, sinó d’acord amb el cost de la vida real. Quan des d’Europa demanen modificar la constitució per a garantir el pagament del dèficit, no hi ha problema. Quan les empreses demanen canvis legislatius per a acomiadar gratis, no hi ha problema. Quan la banca o autopistes demanen cobrir les seves pèrdues, tampoc hi ha problema, socialitzem i els hi paguem els seus mals negocis.
ARA ÉS LA CLASSE OBRERA qui ha d’EXIGIR alt i clar, que ja n’hi ha prou de perdre poder adquisitiu i drets. No volem el 0,25% ni l’1% ni el 3,2%, HO VOLEM TOT, començant per a recuperar allò perdut.
Les pensions no són cosa únicament dels i les pensionistes. La lluita és de totes i tots, i s’ha de portar endavant per a garantir el futur. Necessitem aixecar un ampli moviment en defensa de les pensions públiques al servei del poble treballador, inclosos els sindicats que l’únic que han aconseguit pacte rere pacte, és retallar drets de pensionistes actuals i futurs.
És hora de lluitar per un sistema públic de pensions!
Pensions dignes pel poble treballador!
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
Partit Comunista del Poble de Catalunya