PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
Lluitant contra la Llei de l’avortament i la seva reforma
La regulació de l’avortament, des del poder burgès, s’ha utilitzat per incrementar la força de treball disponible per ser explotada, com a mecanisme de defensa de la propietat privada i també com a dominació ideològica de tota la classe obrera a través del cos de la dona, com succeeix en l’actualitat. Per això en el marc de la crisi sistèmica actual les regulacions sobre el dret a l’avortament mostren amb claredat l’aliança patriarcal existent entre les polítiques capitalistes i el fonamentalisme religiós.
La maternitat ha estat sempre una imposició, tant des de la superestructura ideològica com des de les regulacions establertes en lleis diverses, i a conseqüència d’això en cap dels casos de la historia recent (supòsits o terminis) s’ha plantejat la despenalització total de l’avortament, la seva sortida del Codi Penal.
Ni amb la Llei de supòsits ni amb la llei de terminis.
En cap d’elles hi ha llibertat de decisió tant pels “períodes de reflexió” que s’imposen com per les objeccions de consciència dels qui treballen en la sanitat pública que obliga a les dones a anar a clíniques privades; una nova discriminació a la dona amb menys recursos. I per descomptat deixant de costat la salut sexual i reproductiva de la dona, concebuda aquesta com un dret en l’àmbit de la sanitat pública i gratuïta, amb àmplies prestacions d’anticonceptius, centres de planificació familiar i educación sexual, per convertir-la en uns lucratius negocis privats.
Ara es prepara des del govern una proposició de Llei Orgànica, per tramitar de manera ràpida, que conté una modificació de l’article relatiu a les dones entre 16 i 18 anys que necessitessin expressament el consentiment dels seus progenitors per interrompre un embaràs no desitjat i judicialitzant aquells casos de conflicte. Atès que estadísticament les menors que avorten sense consentiment suposen un percentatge mínim del total (un 0,44%) i que aquests casos solen deure’s a casos de violència familiar o de pares maltractadors, l’objecte d’aquesta reforma que porta el pompós nom de “Llei orgànica per reforçar laprotecció de les menors” sembla anar més encaminada a acontentar certs sectors ultra catòlics de l’oligarquia, encara que això suposi castigar a les menors en una situació més vulnerable, que a l’al·ludida protección en el títol de la Llei. Típica i actualitzada hipocresia de la moral burgesa, que provoca un dolorós record d’orfenats i reformatoris on es castigava als fills i filles de la classe obrera.
Impedir que les menors puguin decidir per si mateixes en casos d’IVE i deixar la resolució dels casos discrepants en un procediment judicial, on en la pràctica i donades les dilacions existents en l’administració de justicia, el compliment dels terminis previstos per als avortaments pot esdevenir quelcom impossible, és obligar a les més joves a una maternitat forçosa on l’abandó dels estudis será gairebé el camí més probable, així de pas seran mà d’obra més barata a la qual explotar més i millor.
No és la tendència del decrèpit sistema la de garantir la salut si no la pagues, tampoc que les dones, especialment les joves, decideixin sobre els seus cossos si no tenen diners per comprar-se aquest dret. Així, el preu dels anticonceptius s’allunya bastant d’estar a l’abast de les treballadores i de les seves filles, l’atenció ginecològica ha anat desapareixent de les prestacions del sistema públic, o prestant-se molt deficientment, i la salut sexual i els drets reproductius estan concebuts com un negoci en les societats capitalistes, i en aquests moments de crisi estructural, no seran les dones de la classe treballdora i de les capes populars les que tinguin facilitat per accedir a ells.
L’única sortida per a les dones explotades, les dones de la classe obrera, és la unitat entorn d’un projecte classista que integri les reivindicacions del feminisme de classe. Mai els drets afectius, els drets sexuals, el dret a l’avortament, l’autonomia sobre el propi cos tindran cabuda en el capitalisme decadent, que és l’únic possible avui. Així com tampoc es derrotarà al patriarcat sense vèncer al sistema capitalista.
Comitè Executiu del PCPE
4 de març del 2015
