En aquesta jornada de reivindicació de drets de la classe obrera, afirmem des de la pràctica duta a terme per milions d’obrers i obreres, que la lluita de classes existeix per més que ho neguin o ocultin els que defensen el moribund sistema capitalista. Exemples; les múltiples batalles donades per la classe obrera a tot l’estat espanyol i el que està succeint a França. Sistema que a més de generar guerres ens deixa sense feina, sense llar, sense subministraments bàsics com la llum o l’aigua i que retallada rere retallada col·loca el poble treballador en condicions de màxima precarietat, explotació i repressió.
El sistema capitalista sumit en una profunda crisi què ja no té sortida, només troba un respir al seu agònic final a través de la intensificació de la violència a través de guerres. Situació que posa en perill la pròpia existència de la vida al planeta terra.
Els intents de recuperació de la seva malmesa taxa de guany es duen a terme a través de la implementació de polítiques dirigides a intensificar l’explotació d’obreres i/o el manteniment de criminals guerres amb què pretenen apropiar-se de tots els recursos energètics i humans a nivell planetari.
Els Plans de Recuperació d’Europa es van presentar com la mesura estrella salvadora de la situació que pateix la classe obrera, quan en realitat la UE va exigir per a la seva aprovació una reforma dura de les pensions públiques i més dures reformes laborals. També exigeixen les privatitzacions dels serveis públics, sanitat, educació, serveis postals, transport i pensions. Aquestes mesures i les properes que els governs al servei del capital implementin agreujaran més i més la situació de precarietat del conjunt del poble treballador.
Crisi capitalista que destrueix ingents forces productives enviant milions d’obreres i obrers a l’atur forçós, que abarateix el salari, alhora que eleven el preu de la cistella vital i de les energies a nivells en què milions d’obrers són enviats al llindar de la misèria. Totes aquestes mesures amb la intenció de recuperar la taxa de guanys.
No podem oblidar que mentre aquesta situació de sobreexplotació i precarietat assola el poble treballador, el govern al servei de l’oligarquia incrementa les despeses militars fins a arribar al 2% del PIB. Alhora porta a l’estat espanyol, a través de la seva pertinença a l’OTAN, a la guerra.
Paral·lelament, es van imposant nous models productius com el teletreball, els repartidors de plataformes o la implantació del fals autònom/a, havent d’adquirir cada treballador/a tots els mitjans necessaris per fer la seva feina, i complir els objectius marcats per l’empresari, tot per un salari ínfim i jornades de treball pràcticament il·limitades, i, a més, fent-nos creure que aquesta manera de treballar ens facilita la conciliació familiar. Això sense comptar amb la destrucció de tot el teixit industrial a nivell estatal, per substituir-lo per un sector de serveis basat en l’hostaleria i el turisme, que només generarà més precarietat i misèria entre la classe obrera.
I en aquesta situació actual ens trobem amb un sindicalisme majoritari a favor del pacte social ia la resta de sindicats en una situació de manifesta debilitat d’implantació orgànica.
El PCPC exigeix la sortida immediata d’Espanya de la UE, OTAN i l’euro, la nacionalització de totes les empreses energètiques, la gran indústria pesant i de serveis, la banca, una reforma agrària integral i la recuperació de tots els serveis públics privatitzats.
Avui és més necessària que mai la unitat de classe com a arma carregada de futur, la solidaritat de classe com a eix central de resistència davant de les polítiques antiobreres dels diversos governs, també d’aquest format pel PSOE i UNIDES PODEM, autoanomenat “el més progressista de la Història”, i davant de les mesures que imposa la Unió Europea. Donant la batalla per la derrota de l’oligarquia fins a enviar a la deixalleria de la història al cruel i sanguinari sistema capitalista.
VISCA EL 1r DE MAIG!!!
VISCA LA CLASSE OBRERA!!!
CAP A LA VAGA GENERAL!!
Partit Comunista del Poble de Catalunya