PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
El resultat de les eleccions generals del passat 20 de Desembre situa a les classes dominants davant un complex escenari a l’hora de configurar un nou govern, tal com ha quedat en evidència durant els debats d’investidura celebrats els dies 1,2 i 4 de Març. Els partits polítics es mouen amb rapidesa tractant d’aconseguir algun acord de govern, sense que es pugui descartar la convocatòria de noves Eleccions Generals per al proper 26 de Juny.
La primera investidura fallida des de la Primera Transició, protagonitzada per Pedro Sánchez, expressa la intensitat de la crisi a la cúspide del capitalisme espanyol, que no ha pogut ser afrontada, de moment, donats els ajustats resultats electorals.
Sobre la taula hi ha dues grans propostes recolzades per diferents sectors de l’oligarquia. La primera consisteix en l’anomenada “gran coalició”, un govern presidit pel PP, amb el suport de PSOE i Ciutadans. Aquesta proposta es correspon amb la forma de gestió liberal del capitalisme, sobre la base de les polítiques econòmiques que han marcat els últims anys i amb l’objectiu de donar una resposta repressiva als problemes de configuració territorial de l’Estat.
La segona opció consisteix en un “govern de progrés”, presidit pel PSOE, amb el suport de Podem i Esquerra Unida. Es correspon amb la forma de gestió socialdemòcrata del capitalisme, entenent que davant les dificultats econòmiques seria necessari limitar les polítiques d'”austeritat” per reanimar l’economia amb una major inversió i tractar de recompondre els consensos socials. Aquesta segona opció, que es manifesta més favorable al diàleg per abordar la configuració de l’Estat, explicaria d’una o o altra forma amb la complicitat de les forces nacionalistes basques i catalanes.
Cap de les dues opcions compta amb una correlació de forces al Parlament que li permeti imposar el seu programa, per la qual cosa des de diferents sectors oligàrquics s’ha buscat una via intermèdia, articulant el pacte entre PSOE i Ciutadans, que tractaran d’ampliar durant els propers mesos.
Tant si aconsegueixen conformar un nou govern, com si es veuen obligats a convocar noves Eleccions generals, és imprescindible que els treballadors i treballadores no es deixin enganyar i tinguin clar el que està en joc. La classe obrera no pot adoptar una actitud d’espera confiant que existeix la possibilitat d’un nou govern que afavoreixi els seus interessos, la classe obrera ha d’iniciar al més aviat possible el camí de la lluita pels seus drets. L’espera seria un temps perdut, del que no disposem. Els greus problemes econòmics romanen, les condicions de vida i treball no deixen d’empitjorar i es calculen noves tempestes sobre l’economia capitalista mundial. Tot això s’ha traslladat al plànol polític, generant una crisi a la cúspide del sistema que obliga els grans capitalistes del país a discutir la forma de gestió que més pugui beneficiar als seus interessos, tractant de conformar un nou govern, davant les dificultats que travessa el capitalisme espanyol, que implementi amb rapidesa noves mesures contra la classe obrera i els sectors populars.
Els interessos de la classe obrera i de les majories populars gens tenen a veure amb el debat entre aquestes opcions. Al nostre país s’han alternat al govern, durant grans períodes, aquestes dues formes de gestió burgesa, representades principalment pel PP i el PSOE. Al seu torn, tenim l’experiència que la participació d’Esquerra Unida en governs municipals i autonòmics del PSOE en res ha canviat les coses. L’arribada de Podem al govern, sota els principis i el programa d’una nova socialdemocràcia, tampoc ho farà, com no ho ha fet a Grècia el govern de Syriza, que ja ha posat de manifest que, després de les falses il·lusions generades, la seva gestió beneficia exclusivament als monopolis, imposant severes mesures en contra dels interessos populars i reprimint sense contemplacions al moviment obrer.
Hem d’aprendre de la nostra pròpia experiència. Cap govern socialdemòcrata, de vell o de nou encuny, solucionarà els problemes populars. Es tracta tan sols d’una altra forma de gestionar l’explotació, d’un nou govern capitalista que treballarà al servei del capitalisme i no de les majories treballadores del país, que mantindrà les polítiques antiobreres i antipopulars de la Unió Europea i els compromisos reaccionaris en política internacional, amb l’OTAN i amb els Estats Units.
Les posicions dels qui pretenen ser opcions diferents de govern en gens varien en les línies de gestió del capitalisme dels monopolis. Així ocorre, per posar alguns exemples d’actualitat, amb la violenta expulsió dels refugiats de la UE utilitzant forces de l’OTAN, amb la participació de tropes mercenàries espanyoles en les guerres imperialistes, o amb les polítiques privatitzadores que igualment s’imposen des de Brussel·les i es promouen des del capitalisme espanyol, amb les noves lleis d’excepció que retallen llibertats i drets. Amb noves eleccions generals o amb un nou govern, d’un o un altre encuny, la classe obrera ha de preparar-se per unir les seves forces en un combatiu bloc social i polític que enfronti els nous atacs que es preparen i ja exigeix la Comissió Europea, situant com a única alternativa possible el poder obrer i el socialisme.
Els anomenats plans o mesures d’emergència social no canviaran la tendència a una major repressió, l’increment de l’explotació i de la misèria, en un país en el qual una reduïda oligarquia formada per no més de l’1 % de la població concentra la mateixa riquesa que 35 milions de persones.
En aquestes condicions el PCPE crida als treballadors i treballadores a prendre consciència que no hi ha futur en el capitalisme per els qui viuen del seu treball, sumant forces en una àmplia aliança social al costat dels sectors populars que, mitjançant la mobilització i la lluita, faci avançar la consciència sobre la necessitat de canviar les coses. Ningú s’ha de deixar enganyar per la falsa propaganda. Un capitalisme de rostre humà no és possible. Hem d’incrementar l’organització als centres de treball i als barris populars, hem d’incrementar la consciència sobre la necessitat de lluitar per canviar les coses. Hem d’iniciar una nova ona de mobilitzacions obreres i populars en defensa exclusiva dels nostres interessos de classe. Hem d’enfortir la nostra capacitat de resposta, la nostra capacitat de lluita, i passar a l’ofensiva.
Tot per a la classe obrera!
Madrid, 11 de Març de 2016.
Comitè Executiu del PCPE.
