Declaració del PCPC a la Garrotxa.

El PCPC, a diferència d’altres organitzacions que només semblen indignar-se per la presència de quatre soldats mostrem tot el nostre menyspreu per les accions que la burgesia mostra contra el poble treballador. El Reial Decret-Llei 9/2020, del 27 de març inclou una sèrie de mesures a l’àmbit laboral per, suposadament, apaivagar els nocius efectes derivats de l’actual crisi sanitària del COVID-19.

La mesura “estrella”, en paral·lel i a conseqüència directa de l’ordre de confinament total aprovada pel Govern central, on es paralitza l’economia i l’activitat empresarial “no essencial”, és l’anomenat “Permís retribuït recuperable”.

Aquest consisteix bàsicament, una redistribució de la jornada laboral. Les hores que els treballadors i treballadores deixin de treballar durant la paralització econòmica, es recuperaran a posteriori de la crisi, i sempre abans del 31 de desembre de 2020.

El capitalisme és un sistema senzill d’entendre si som capaços de comprendre la lògica vital d’aquest. El Govern “progressista” de PSOE+UP no fa res més que facilitar a les empreses la seva reproducció de beneficis i/o guanys, mostrant, un cop més, que no deixen de ser una gestoria al servei empresarial. El Govern “progressista” ha trigat, compte amb la dada, divuit dies que ja dura l’estat d’alarma en donar l’ordre d’aturar la producció no essencial. Per què ho fa ara? Ni més ni menys perquè la caiguda en picat del consum, l’absentisme laboral per baixes i força major, la manca de subministraments i recanvis, les dificultats de mantenir la cadena de producció,… fan que les empreses comprenguin la inviabilitat de seguir produint i/o oferint serveis i esperin “temps millors”. Han aconseguit de la “gestoria progressista” PSOE+UP per poder fer-ho sense perdre diners, i fins i tot com veurem que amb guanys una mesura que garanteix l’explotació futura dels treballadors i treballadores, recuperant ja sigui en hores extres, en vacances, en complements de jornades, etc., o en tot plegat, les hores que una força de causa major ha obligat a “perdre”, o millor dit, deixar de fer productives.

És a dir, es deixa a la negociació entre treballador i empresa quan i com es “recuperen” les jornades laborals “perdudes”, com si aquesta negociació es produís en igualtat de condicions; així mateix, les empreses obtindran una borsa d’hores laborals gratuïtes, que no es remuneraran com a extres ni es gratificaran i podran fer servir segons la seva conveniència.

Per tant, és una jugada mestra del capital i del Govern al seu servei: com recuperar jornades laborals perdudes sense pagar hores extres ni contractar treballadors nous i a més, a la carta.

I una altra qüestió planeja a l’ambient: per què hem de carregar els treballadors i treballadores amb la responsabilitat d’una situació excepcional que no hem provocat? Com és possible que se’ns faci culpables, i hàgim de treballar gratis per empresaris, pel senzill fet de no poder anar a treballar per causa major? Com és possible que siguem els treballadors i treballadores els que hàgim de pagar les conseqüències d’una crisi sanitària?

Senzillament, perquè la lògica del Capital indica que per mantenir el sistema s’ha de fomentar la productivitat de les empreses i totes les lleis i mesures que es prenguin han de ser pel seu benefici. Les altres mesures complementàries preses abans i durant aquesta crisi, com la dels ERTE’s i ERO’s ens indiquen, sense cap mena de dubte, que el Govern és un instrument gestor al servei dels interessos del gran capital, i, per tant, que són les grans empreses del capital monopolista com El Corte Inglés, Zara, Mango, Endesa, Iberdrola, REPSOL, Volkswagen, Renault, CLECE, Ferrovial, Burguer King, Mac Donald’s, etc. les grans aprofitades d’aquestes bateries de mesures que es fan contra els interessos dels treballadors i treballadores. Només

Cal donar un cop d’ull a la premsa per veure com centenars de milers d’ERO’S i ERTE’S s’estan aplicant per part de grans empreses amb beneficis multimilionaris a càrrec de les arques de l’Estat.

Per cert, unes arques de l’Estat que s’omplen bàsicament de la força de treball dels treballadors i treballadores, ja que som les classes treballadores les que les omplim en un 87%. Som, per tant, els treballadors i treballadores que amb part de la nostra força de treball sostenim l’estructura, una estructura -l’Estat- que s’aguanta per la nostra explotació i serveix als que ens exploten.

Els treballadors i treballadores som els que tot ho produïm però res decidim. I la crisi del Coronavirus, avantsala, excusa i pretext per noves reformes i retallades que vindran per part del capitalisme per tal de sortir de la seva nova crisi sistèmica, ens està despullant la seva veritable essència: ens han fet anar del confinament a casa a treballar, no han aturat el transport per poder-ho fer; han aplicat noves i dures mesures econòmiques de rescat de les empreses; els hi regalen les jornades “perdudes”; els hi aproven línies de crèdit, els hi fan exempcions d’impostos;… Què més necessitem per veure la realitat i organitzar-nos contra ella?

És imprescindible en un futur immediat la creació i sorgiment d’assemblees obreres i populars als barris i vil·les; als centres de treball; als centres d’oci; enfortir un moviment de classe que conflueixi en un Front Obrer i Popular al Socialisme (FOPS) i mobilitzi i organitzi les Vagues Generals obertament polítiques i el moviment popular cap al socialisme.

Pel que a la Garrotxa i Olot respecta, a diferència d’altres forces que sembla que només s’indignen per la presència de quatre soldats en lloc de prioritzar la lluita per una societat nova volem donar nou impuls a la lluita per remunicipilització de tots els serveis públics arrabassats al poble, tasca per la qual és imprescindible aturar el faraònic projecte dels Cràters.

QUE LA CRISI CAPITALISTA LA PAGUI EL CAPITALISME: ACABEM AMB LES CADENES QUE ENS EXPLOTEN I OPRIMEIXEN!

Partit Comunista del Poble de Catalunya