La crisi econòmica està colpejant amb força el capitalisme i les seves institucions. Aquest és un moment en què els pobles d’Europa veuen amb claredat que la Unió Europea significa misèria, atur, destrucció dels serveis públics i repressió, i els Partits Comunistes i Obrers d’Europa hem d’elevar la denúncia d’aquesta aliança interestatal imperialista i de totes aquelles organitzacions que la defensen i promouen, amb l’objectiu d’aprofundir en la batalla ideològica contra l’oportunisme, l’exemple característic a Europa és el Partit de l’Esquerra Europea.
El PEE ser fundat el 2004 i va celebrar el seu primer congrés a Atenes el 2005. Des dels seus començaments, participen en el PEE forces que han adoptat posicions obertament pro-imperialistes. Mitjançant les seves propostes i les seves pràctiques, les forces dirigents del PEE han demostrat que no volen i que no poden trencar amb la UE, fent una crida perquè la UE jugui un paper més destacat en els assumptes globals.
El PEE promou la desorientadora creença que la UE pot convertir-se en un espai polític progressista. Parla amb vaguetat de la “necessitat de transformar les actuals eines en eines per a la col·laboració al servei dels pobles” i a favor de “la transformació de l’Eurozona per mitjà d’un canvi radical de l’arquitectura de l’Euro i de la cooperació europea”. Recentment, Die Linke va eliminar del seu manifest un passatge que, originalment, descrivia la UE com “una potència neoliberal, militarista i profundament antidemocràtica”. En conseqüència, més que identificar la UE com una unió capitalista interestatal, les forces dirigents del PEE, malgrat totes les proves en contra, veuen la UE com una potencial “força per a l’estabilitat i la pau”.
El PEE ha adoptat el marc institucional de la UE, defensant l’exigència sense contingut de l'”Europa dels Drets”. Han entrat en el procés del compromís, rebutjant amb fermesa la necessitat de la ruptura. No han estat capaços de reconèixer que, basada en una sèrie d’acords institucionals altament complexos que serveixen als interessos dels monopolis, la UE no es pot reformar. El PEE fins i tot ha nominat a un candidat per a la Presidència de la Comissió Europea, un aparell bàsicament antipopular. El PEE amaga la realitat i intenta evitar una anàlisi seriosa sobre el caràcter de la UE.
El PEE també ha facilitat i s’ha compromès en una distorsió de la història del moviment comunista i els països socialistes. Les posicions adoptades pel Partit de l’Esquerra Europea presenten als treballadors la falsa perspectiva que hi ha alguna via intermitja entre el capitalisme i el socialisme. El PEE distorsiona la veritable naturalesa del capitalisme i de la crisi capitalista.
La UE està al servei dels interessos dels monopolis; reforça els banquers i altres seccions del capital contra els treballadors. Col·labora amb els EUA i l’OTAN contra els pobles mitjançant intervencions i guerres, en benefici dels interessos dels monopolis.
Els partits com el PEE estan integrats en aquesta estratègia i fomenten il·lusions sobre la gestió del sistema. La socialdemocràcia i l’oportunisme s’oposen a la lluita de classes i a la revolució socialista.
Els partits del nucli del PEE donen suport als anomenats “governs d’esquerra” que gestionen el sistema capitalista, els interessos del capital i impedeixen la radicalització de la classe obrera.
En aquestes condicions, el que cal és l’enfortiment dels partits comunistes que lluiten decididament contra la unió imperialista, pel socialisme i per l’abolició de l’explotació.
Juliol de 2014