El patètic missatge del Rei, en primer lloc ens mostra a un monarca absolutament desencaixat davant la situació de crisi profunda del sistema de dominació sobre el qual es suporta la seva violenta usurpació de la Prefectura de l’Estat. El discurs expressa el carreró sense sortida davant el qual es troba la monarquia espanyola.
És una ironia que Felip de Borbó parli de democràcia. Qui ostenta el seu càrrec a partir de la legitimació del cop d’Estat de Franco i de la Transició del 78 que va negar la restauració del règim republicà.
Aquesta situació de descontrol de Felip de Borbó ens fa pensar que hi ha alguns moviments en els poders fàctics de l’Estat, potser entre els militars i les cúpules policials, especialment la Guàrdia Civil.
Felip de Borbó no fa una sola autocrítica per la barbàrie de la repressió de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, i ataca als representants legítims del poble de Catalunya, tractant de legitimar el despotisme del govern de Mariano Rajoy.
La crisi de l’Estat s’expressa cada vegada d’una forma més clara. El to amenaçador del discurs no fa presagiar res de bo.
És imprescindible activar la màxima mobilització de masses per evitar una involució més reaccionària de l’actual sistema dominant, que és el que sembla anunciar aquesta compareixença de Felip de Borbó.