PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
1.- Mariano Rajoy -el Govern del Partit Popular-, ha fracassat en el seu intent de doblegar la voluntat del poble de Catalunya, i ha quedat demostrat que no és capaç de donar una sortida a la situació política creada i a la determinació del poble català de defensar els seus drets nacionals. El resultat electoral és una victòria del poble de Catalunya –que ja va demostrar la seva capacitat d’organització popular protegint les urnes abans i durant l’1 d’Octubre- enfront del govern ultraconservador i les seves comparses del 155 (Ciutadans, PSOE). El fracàs del PP és un fracàs del seu projecte polític per a l’Estat Español, és un fracàs, sobretot, de la seva política opressora i explotadora, més enllà del seu pèssim resultat electoral com a Partit en obtenir solament tres diputats.
2.- Amb aquests resultats continua la profunda crisi política del capitalisme espanyol, doncs aquestes eleccions deixen clara constància de la profunda divisió d’interessos existent a l’interior del bloc oligàrquic-burgès espanyol, entre l’oligarquia centralista i sectors importants de la burgesia catalana. Avui aquest bloc dominant té enormes dificultats per recuperar la seva unitat i per concretar una proposta política que enfronti les seves actuals dificultats amb capacitat per obrir una perspectiva de solució a aquesta situació de crisi. Abans al contrari, aquesta crisi es troba en aquests moments en un atzucac, amb un clar qüestionament en àmplies masses de la seva autoritat política, que afecta a la seva capacitat de govern, i que també s’estén a la monarquia dels Borbó quan la proposta republicana està situada al centre de la lluita política a Catalunya com a factor d’unitat d’una part important del poble.
3.- El PCPC i el PCPE, partint de l’absoluta legitimitat dels resultats de l’1 d’Octubre, que van recolzar la proclamació de la República Catalana davant la impossibilitat d’un acord amb el govern de l’Estat, a causa de l’existència del règim monàrquic nascut en el 78 – i hereu del Franquisme, gràcies a les renúncies signades per l’eurocomunisme- que es recolza en la Constitució que no permet, ni permetrà, cap reforma que faci possible la convocatòria d’un referèndum, ni consulta vinculant, que pugui qüestionar la unitat d’Espanya. Amb els resultats electorals del 21 D les forces partidàries de la República Catalana obtenen més legitimitat, en haver superat en vots els resultats del referèndum de l’1 d’Octubre, així com també han superat en aquesta ocasió als vots expressament contraris a aquesta República.
4.- El poble de Catalunya es posiciona i ratifica en la defensa dels seus drets nacionals. Amb aquests resultats queden avalats els vots del referèndum de l’1 d’Octubre, que el govern de Rajoy va reprimir violentament. Amb intervenció policial i sense intervenció policial el poble de Catalunya s’ha expressat en els mateixos termes. I, en aquesta ocasió, amb més raó en donar-se en una campanya electoral convocada des de la usurpació de les institucions catalanes, amb l’aplicació d’article 155, la detenció d’alguns dels seus dirigents polítics i l’especial imposició d’un estat policial. Els Partits independentistes, malgrat les seves contradictòries manifestacions, surten reforçats d’aquesta batalla política. La important afluència electoral li dóna més pes encara al seu resultat electoral.
5.- L’estratègia de creació de nous Partits polítics de relleu -Ciutadans i Podemos-, que s’ha desenvolupat pels centres intel·lectuals del poder en aquests anys, es mostra de gran utilitat i, amb això, el bloc dominant aconsegueix esmorteir les més greus conseqüències de la seva crisi política. En aquesta ocasió ha estat el comodí de Ciutadans, però sempre està en la recambra l’opció de Podemos per a altres situacions. Ciutadans hauria d’explicar l’origen del quantiós pressupost gastat en aquesta campanya electoral. D’altra banda cal assenyalar que les posicions ambigües i les col·laboracionistes han estat relegades en una situació de confrontació entre els protagonistes principals, obtenint uns resultats electorals a la baixa.
6.- La posició del PCPC davant aquesta convocatòria, amb la crida a l’abstenció en unes eleccions il·legítimes que es van celebrar en una situació d’estat d’excepció, ha estat expressió de la nostra proposta política de desbordar els límits imposats per la dictadura del capital en l’escenari de l’actual conflicte social. I és una crida a la classe obrera i als sectors populars per impulsar un projecte polític propi, determinat pel poder obrer i la lluita pel socialisme; perquè la classe obrera en cap ocasió camini darrere de la seva burgesia, que sempre defensarà un projecte polític imperialista en la UE i en l’OTAN. La classe obrera catalana i els sectors populars han de tenir clar que, ja sigui dins de l’actual Estat capitalista espanyol o en una República Catalana dins de les estructures de l’imperialisme de la UE no tindran sobirania, ni seran lliures ni se’ls garantiran els seus drets més bàsics. La Unió Europea no és reformable ni humanizable, la UE és un projecte de l’oligarquia per exercir la seva dictadura.
7.- Els resultats electorals posen de manifest una alta politització del poble de Catalunya, en aquesta situació el Partit Comunista ha d’entendre aquesta situació, i l’alta mobilització social que la mateixa impulsa, com una oportunitat per –canviant el seu rumb- conduir aquest procés cap a posicions classistes de confrontació general amb el sistema de dominació capitalista, amb el règim monàrquic parlamentari, i cap a la lluita per la revolució socialista. El poble català àmpliament s’ha enfrontat amb determinació a l’article 155, aquesta experiència és un punt de partida per elevar la seva lluita a objectius polítics superiors, en el camí de la seva sobirania com a classe.
8.- Avui la lluita cal continuar-la, a Catalunya i en tota Espanya, perquè la derrota del govern de Rajoy, aquest 21D, sigui un primer pas del bloc obrer i popular en la lluita per derrotar totes les seves polítiques contra la classe obrera, les privatitzacions, les reduccions de salaris, la retallada de les pensions, la participació en la guerra imperialista, les criminals polítiques migratòries, etc., que la burgesia catalana sempre va recolzar. Avui és necessari saber aprofitar aquest moment concret, i aixecar les banderes d’unitat de la classe obrera i dels pobles de l’Estat per canviar la correlació de forces i organitzar el contraatac davant el bloc oligàrquic-burgès. El dret de Catalunya a la lliure autodeterminació, i a expressar la seva voluntat en una convocatòria sense repressió ni violència, ha de ser assumida per la classe obrera de tot l’Estat de forma conseqüent com un element d’unitat de la classe, donant continuïtat a les millors tradicions comunistes al nostre país.
9.- El PCPC i el PCPE exigim l’immediata suspensió de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, la reposició de la legalitat en les institucions catalanes, així com la posada en llibertat de tots els presos polítics i el sobreseïment de totes les causes judicials obertes en relació als fets dels últims mesos.
10.- El PCPC i el PCPE fan una crida a la classe obrera catalana, i a la classe obrera de tot l’Estat, a sumar les seves forces en defensa d’un nou projecte històric: la República Socialista de caràcter Confederal, com a unió voluntària de pobles lliures i sobirans, que garanteixi el lliure exercici del dret d’autodeterminació pels pobles i nacions de l’Estat -inclòs el dret a la independència si així ho decideixen-, i que liquidi al vell poder monàrquic-burgès que oprimeix a la classe obrera i empresona als pobles i nacions. Serà en el camí cap a aquesta nova forma de l’Estat on la classe obrera podrà convertir-se en classe hegemònica en el poder i alliberar-se de l’actual opressió i explotació al fet que la sotmet la burgesia (tant la centralista com la perifèrica), construint un futur de llibertat i justícia social.
SECRETARIADO POLÍTICO DEL PCPE
