Davant la fugida d’empreses i capitals: nacionalització i socialització!

Els darrers mesos, amb una profunda acceleració en els darrers dies, conforme el Procés avança, estem veient una cascada d’empreses i bancs amb seu a Catalunya que marxen a l’Estat Espanyol. És a dir, que estan establint la seva seu social a l’Estat.

No vol dir necessàriament que traslladin treballadors i plantes a l’Estat, però obren la porta a fer-ho, si no que jurídicament la seu es trobaria en un estat membre de la UE i amb garanties jurídiques, legals i amb una moneda de canvi comercial prou sòlida (divisa) i on també es preservaria el mercat europeu, a més d’un lligam important amb altres mercats com el llatinoamericà.

Una part prou significativa del gran i mitjà Capital establert a Catalunya, doncs, cerca de forma clara la seguretat -a la màxima extensió del mot- en aquests dies on la incertesa, la inestabilitat i les convulsions incloses les socials l’espanta.

Es tracta d’empreses i bancs el mercat de les quals es troba preferiblement a Espanya, i via Espanya, la UE. La manca de posicionament de la Unió Europea respecte al conflicte, la nul.la mediació internacional i la debilitat mostrada per les estructures de la Generalitat davant la repressió de l’oligarquia espanyola provoquen la fugida d’un reguitzell d’empreses, alguna fins i tot promotora i/o vinculada amb el Procés (com GVC Gaesco -brokers- i l’antiga Nutrexpa -ColaCao, Okey, Paladín…-).

La fugida provoca d’entrada que les empreses que fugen deixen de pagar impostos a Catalunya. Així mateix, s’obre la porta a la deslocalització de les plantes de producció, de les oficines tècniques i/o administratives.

La “retirada tàctica” de bancs comporta també que les empreses que en depenen d’ell i tinguin aquesta capacitat operativa i interessos comuns amb el banc (estratègics de mercat, entre d’altres). És el cas de Gas Natural i Abertis, per exemple, de l’òrbita de CaixaBank mitjançant l’empresa bancària que gestiona l’entramat d’empreses vinculades: Criteria. En aquest sentit, l’asseguradora SegurCaixa Adeslas també ha anunciat el trasllat. Al seu torn, també es provoca que les empreses auxiliars que depenen de la gran empresa tinguin problemes.

Davant l’enorme dimensió de les empreses que estan retirant la seu social de Catalunya: Catalana Occident, Criteria, CaixaBank, Banc de Sabadell, Abertis, GVC Gaesco, antiga Nutrexpa, SegurCaixa Adeslas, Naturhouse, Orizon Genomycs, Gas Natural, Abertis, Cellnex, SABA, Eurona, Dogi, Inmobiliaria Colonial, MRW, San Miguel, Trea Asset Management, Freixenet, Codorniu, Pronovias, Planeta, Ballenoil, Service Point, Banco Mediolanum, Copasa, MGS Seguros i DVD Dental, fins a data 10/10/2017, el PCPC manifesta la necessitat de nacionalitzar i socialitzar els sectors claus de l’economia, començant per les empreses que promouen i manifesten públicament el seu desig de marxar. Aquestes empreses, de diferents sectors estratègics (alimentació, comerç, infraestructures, assegurances i productes financers, banca, accions de borsa, telecomunicacions, energètiques,…) no poden romandre ni un segon més subjectes a les lleis del mercat, i en paral·lel, tampoc haurien de permetre’s el luxe de manar a un país, indicant, amb les seves accions i decisions, com s’ha de gestionar, com s’ha d’actuar, per tal dels seus gestors.

Aquí es demostra, un vegada més, que els partits polítics no ostenten el Poder. Que l’Estat no és neutre, que l’Estat no “està allà” i qui arribi ho gestiona tot en funció dels seus interessos partidistes. Es demostra que l’Estat és una superestructura, una maquinària, destinada a explotar i oprimir a una classe per una altra, té caràcter de classe, i depenent de la classe que representi, actuarà en favor d’una o una altra. Avui en dia, la burgesia té el Poder, tant a Catalunya com a Espanya. Un Poder que al seu torn és en gran mesura, depenent de l’imperialisme de la Unió Europea, la qual dicta totes les Lleis fonamentals, incloses les del finançament dels Estats; una Unió Europea a la qual totes les forces polítiques de la burgesia s’emmirallen i demanen solucions i mediacions i al seu torn, a l’OTAN, braç militar, i l’FMI i Banc Mundial dependents aquests dels EEUU. Totes aquestes empreses que fugen, ho fan cercant una recol·locació als mercats que consideren bàsics pel seu continu creixement.

Els comunistes entenem que és la força del treball la que genera la riquesa, per tant, és la legítima propietària de la mateixa. La plusvàlua no és res més que salari no remunerat al treballador.

Els comunistes del PCPC considerem que únicament per la via de l’expropiació sense indemnització, i la posada al servei de la majoria treballadora del fruit del seu treball, tindrem canvis radicals respecte al paradigma capitalista de societat que avui representen tant la oligarquia espanyola com la burgesia catalana; la classe obrera catalana ha de ser la propietària dels mitjans de producció i les fonts del finançament de les seves pròpies necessitats, independentment de sota el jou de quin Estat burgès es trobi.

La nul·la resposta a la fugida de capitals per part del Govern actual de la burgesia independentista confirma, poc a poc, la certesa que aquest projecte desitja una Catalunya inserida a la cadena imperialista representada avui per la UE, l’FMI i l’OTAN; que els missatges de calma destinats a l’empresariat no auguren res bo a la classe obrera catalana, ans al contrari.

Per l’altra banda, l’oligarquia espanyola i espanyolista no tenen res a oferir tampoc a la classe obrera més que continuïtat amb el règim successor del feixisme, és a dir, explotació, atur i misèria, repressió i garrotades, i la contínua i remarcada indissolubilitat de la monarquia borbònica.

El PCPC seguirà lluitant per la República Socialista, conjuntament amb el seu partit germà espanyol, el PCPE, que al seu torn ho fa per la IIIª República, Socialista de caràcter confederal.

Per una República Socialista Catalana!

Per la llibertat dels pobles i de la classe obrera!

PCPC