CRÒNICA DE L’HOMENATGE ALS COMBATENTS REPUBLICANS I A LES VÍCTIMES DEL FEIXISME. CEMENTIRI DE LLEIDA

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC-Ponent)  ha celebrat  avui diumenge 12 d’abril l’acte d´Homenatge als combatents republicans i a les víctimes del feixisme al cementiri de Lleida.

L’acte d’aniversari del 84 è aniversari de la 2ª República, es va iniciar amb la intervenció  d’en Sisco García, membre del Comitè Central del PCPC.  García s’ha referit a la 2ª República ” com una experiència històrica que va despertar enormes il.lusions i expectatives en la classe obrera i en els sectors populars. L’oligarquia va respondre a aquest avanç de les posicions del poble amb el cop d’estat de Franco, com avantguarda de la deriva feixista del capitalisme europeu. El criminal cop feixista del 18 de Juliol de 1936 és un dels capítols més tràgics patits per la classe obrera i popular, desenes de milers dels seus fills i filles van ser massacrats i desapareguts (l’aixecament feixista va provocar un milió de morts i 180 mil morts posteriors pels afusellaments i la repressió posterior). La República sols va rebre el suport de la Unió Soviètica, Mèxic i de les Brigades Internacionals (prop de 60 mil procedents de 54 nacions. 1200 d’ells eren cubans) mentres que Franco va rebre el suport del nazifeixisme italià i alemany en desenes de milers de soldats, armament, diners i suport polític. Igualment 100 mil moros procedents de les regions més endarrerides del Marroc i dels EEUU en carburant i cos motoritzat a crèdit. El Comitè de No intervenció de les mal anomenades nacions lliures i democràtiques van donar l’ esquena a la República impedint que li arribessin les armes procedents de la URSS.

Sisco García ha emplaçat a les demés organitzacions d’esquerres i moviments populars a participar en aquests actes. “Anys enrera es va fer unitàriament fins que es van anar despenjant sense cap explicació, sembla que aquesta lluita no la veuen rentable electoralment “. Ha denunciat el paper dels partits del sistema (inclòs el PCE de Carrillo) que mitjançant els Pactes de la Moncloa van absoldre al Franquisme dels seus crims i col.locat al Rei Joan Carles com hereu del Franquisme. En el darrer any s’ha fet una 2ª Transició amb el nou rei Felip VI i amb el consens novament dels partits del sistema. El PCPC defensa com a millor opció per la classe obrera una República Socialista de caràcter confederal.

Posteriorment ha habut altres intervencions de familiars de víctimes i represaliats.

Antònia Agulló Rosell, de 98 anys, nascuda el 28/12/1916 (padrina de Sisco García) ha explicat com va sobreviure als bombardejos del 2/11/37 ” treballava a Cal Ribé (c/Major) i entrava a les 16 h, “per 10 minuts vaig salvar la vida de les bombes, la meva companya va morir en aquest bombardeig i la vam reconèixer per l’anell”.  Ha fet referència a que la primera nit de lluna de mel la va passar a un Hotel de la Rambla de Barcelona, ” però al sentir les sirenes tothom corrent cap als refugis, va anar de ben poc pensava que em moria “. Finalment va explicar com va tenir que passar a França amb el seu marit (Joan Llop Casal que era un soldat republicà destinat a Plan/Osca i era pastisser a la Caserna.

Josep Soro Barros, de 95 anys, combatent republicà a la columna Durruti ha explicat com es va incorporar a la lluita amb 5 joves d’Alcampell al 1937 i ha relatat alguns combats contra els feixistes a l’Ebre, el Segre fins a Puigcerdà. Igualment s ha referit a l’habilitat que calia tenir per moure’s per les trinxeres per evitar les bombes i la metralla. Ha indicat que ha lluitat molt i que ho farà fins al final de la seva vida. Actualment viu a Almacelles i diu que porta el seu cotxe de tant en tant per fer un recorregut de 4 km fins al seu hort.

Frederic Teixidó, escriptor, ha explicat que el seu avi va morir -per les bombes que van caure al carrer Carme de Lleida mentres escrivia al seu pare que estava en el bàndol republicà  a Andalusia  i també la repressió que va patir el seu pare que va ser reclòs a l’acabar la guerra i espoliat dels seus bens. Igualment ha denunciat el criminal paper dels “psiquiatres del règim ” com Vallejo Najera que va fer ” uns estudis d’eugenèsia ” on assenyalava ” la inferioritat i criminalitat dels republicans, catalans i comunistes “. Molts dels vençuts van ser incapacitats i expropiats dels seus bens en benefici de famílies del règim

Antonio Chacón, fundador de CCOO ha demanat que no s´oblidi a les desenes de milers d´obrers assssinats, empresonats pel Franquisme. Ha fet referència a alguns polítics mal anomenats d’esquerra que pretenen que s’oblidi la memòria històrica.

Igualment cal destacar que han vingut persones provinents de Flix, Juneda, Sidamunt, Alcoletge que han deixat testimoni del drama familiar i personal patit.

Finalment l’acte ha conclòs amb el cant  de la Jove Guàrdia (himne de la Joventut Comunista).