Crònica acte “El Jove Karl Marx”

Ahir dissabte dia 6 a les 18h a l’Ateneu 1r de Maig de Barcelona, el PCPC de Barcelona va projectar tal i com estava previst la pel·lícula “El Jove Marx”.

Un bon número de companys i companyes de diferents moviments socials i militants del PCPC ens vam aplegar per veure un gran film, on s’expliquen les biografies dels joves Marx i Engels, la seva línia política, les seves contradiccions personals (l’origen burgès d’ambdós, sobretot Engels), les contradiccions polítiques dins i fora de l’incipient moviment obrer i l’inici del desenvolupament de la “guia per a l’acció” que suposava el pensament polític amb un component marcadament utilitari per la classe obrera en contraposició als socialismes utòpics i sobretot el pensament filosòfic-polític de Proudhon, al qual el film descriu com una espècie de guru, omnipresent però llunyà, rabiosament actual però marcadament distant, per la “Lliga dels Justos”.

Ja el pensament marxista primerenc suposava un trencament profund amb els socialismes utòpics i els reformismes diversos. Es planteja amb tota la seva cruesa a la pel·lícula la contradicció principal del sistema: la contradicció entre treball i capital. Efectivament, a les encertadíssimes i diverses discussions d’en Marx amb propietaris fabrils es un eix de les mateixes les relacions de treball, el caràcter de l’Estat i la inevitable lluita entre els interessos dels treballadors i la burgesia.

Una lluita que en diferents formes i fases s’ha donat al llarg de la Història: la Història no és res més que la història de la lluita de classes. Tal i com afirma el Manifest Comunista, publicació redactada per Karl Marx i Friedrich Engels per encàrrec de la Lliga dels Comunistes, l’organització classista hereva de la “Lliga dels Justos”:

“La història de totes les societats que han existit fins avui, és la història de les lluites de classes.

Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres, artesans, agremiats i fadrins, en un mot opressors i oprimits s’han trobat sempre en oposició entre ells, i han sostingut una lluita ininterrompuda, adés amagada, adés oberta, una lluita que acaba sempre amb una transformació revolucionària de tota la societat, o bé amb la destrucció comuna de les classes combatents”.

Precisament la pel·lícula finalitza en aquests moments, on el pensament de Marx i Engels comença a esdevenir ja un programa d’anàlisi i pràctica política, amb organitzacions obreres embrionàries (però existents) i tot un camp per córrer.

Posteriorment al passi de la pel.lícula es va fer un col.loqui obert i sense restriccions, amb la voluntat d’aprofundir i contextualitzar el pensament marxista a la realitat. Sorprenentment (o no tant) companyes de moviments populars i socials van afirmar que la realitat social de la Catalunya del s.XXI no s’allunya tant amb les imatges de la realitat del s.XIX, i que precisament, manquen a l’espai polític veus que es dirigeixin i reclamin, que organitzin i conscienciïn, des de la lluita de classes i el llegat marxista, els treballadors i treballadores per la presa del poder polític.

El PCPC de Barcelona Ciutat considera molt positiva aquesta primera trobada amb treballadors i treballadores de diferents moviments obrers i populars, i la presència de joves interessats en el pensament marxista i en el Partit Comunista. Per tant, d’acord amb l’esperit assembleari d’aquestes activitats que es pretenen interactives i totalment obertes, vam finalitzar (previ berenar) emplaçant-nos a desenvolupar noves trobades i col·loquis.

PCPC de Barcelona