Crónica acte commemoratiu 98è anniversari d’Octubre

El dissabte 14 de novembre el PCPC va commemorar el 98è Aniversari de la Revolució Socialista d’Octubre, en un acte polític a la Sala Magna del Centre Cívic del Pati Llimona, a Barcelona.

L’acte polític va consistir en un col·loqui, amb un marcat to reivindicatiu, de combat i de lluita amb posicionament inequívocament marxista-leninista, reivindicant els valors d’Octubre i debatent com s’han de treballar les perspectives comunistes arreu de la Mediterrània.

Per a aquesta tasca, per ordre d’intervencions, l’organitzador PCPC va comptar amb la presència del seu Secretari General, Ferran Nieto, que compartia taula amb la camarada Seda Aydin, representant del Partit Comunista de Turquia i el representant del Front Popular per l’Alliberament del Palestina (FPLP), el camarada Fayez Badawi. Ambdós partits són agermanats amb nosaltres.

Davant de 150 persones que omplien la sala, els assistents vam poder conèixer de primera mà la situació no només de la classe obrera turca, sinó també l’imbricat conflicte intern i extern que desenvolupa la política capitalista-imperialista d’Erdogan, el seu paper imperial dins la cadena atlantista, exportador de terrorisme a Síria i importador i distribuïdor de gas i petroli sirià explotat per l’ISIS al nord de Síria i Iraq, en connexió amb les teocràcies islamfeixistes del Golf.

També la ferotge repressió que pateixen els treballadors turcs, on el “demòcrata” Erdogan té un historial prou farcit de repressió. Una repressió heretada de la tradició militar colpista de la recent Història contemporània turca. Així mateix, segueix el procés de la oligarquia erdoganiana d’imposició de l’Islam com element reaccionari sobre la societat turca, traint els principis de la Il·lustració, adoptats pel kemalisme als anys 50 del segle XX. I continua la repressió contra el poble kurd i la classe obrera que protesta, contrastant amb la laxitud i el “mirar cap a un altre costat” davant el terrorisme sunnita yihadista radical. Pel PC és necessari trencar amb l’OTAN, avortar el projecte d’integració a la UE i practicar l’internacionalisme proletari.

El PC turc segueix aplicant la política leninista als fronts de masses, i malgrat totes les dificultats, el partit avança i es desenvolupa, treballant als sindicats, barris obrers i mobilitzacions populars, on ajudà a inserir als moviments –salvant les distàncies- tipus “indignats” elements de classe i, per tant, de confrontació contra el sistema capitalista.

Per una altra banda, el camarada Fayez ens va explicar els orígens de la IIIª intifada, on els elements sunnites dels Germans Musulmans (Hamàs), teledirigits des de Qatar, s’hi oposen a participar tot i la gravetat dels fets, de la repressió, del ferotge règim d’apartheid sionista sobre Palestina i els territoris ocupats. Fayez ens va fer un esgarrifós relat de la realitat palestina, del dia a dia no només dels milions de palestins que viuen confinats als camps de concentració de Cisjordania i Gaza (especialment aquest últim, qualificat pel ponent com “el camp de concentració més gran del món”), sinó també dels “àrabs” –que no palestins, per Israel- que viuen a l’entitat sionista i de la diàspora palestina.

Malgrat les dificultats inherents, amb els ets i uts, la resistència palestina segueix, com segueix el desenvolupament del FPLP com a partit representant dels treballadors i treballadores palestins, referent laic i socialista del poble palestí, que encara denuncia i denunciarà els Acords d’Oslo com una claudicació i desarmament de la resistència palestina. També per Fayez, és necessària la solidaritat internacionalista, la denúncia sense reserves del caràcter reaccionari i subsidiari de l’imperialisme de l’islamisme sunnita feixista terrorista i assassí, és innegociable el retorn dels territoris ocupats, de la diàspora i la creació de la Palestina Socialista. També afegeix que és primordial el boicot a Israel, per tal d’aprofundir les contradiccions sionistes, així com es va fer amb la racista Sudàfrica, aliada també de l’imperialisme ianqui com avui Israel, on es qualificava a Mandela i al CNA llavors com “terroristes”.

“El imperialismo (de la OTAN y la UE) exporta terroristas. Cuba en cambio exporta médicos. ¿Quién quiere la paz y el bienestar mundial aquí?”

Ferran Nieto, Secretari General del PCPC, explicà la realitat catalana. Afirmà la necessitat de seguir construint el PCPC, partit que comença a arrencar amb força, que treballa als moviments socials i obrers; de la imperiosa necessitat de consolidar aquest incipient partit que prové de dues trencadisses històriques, i a més, d’unes condicions objectives dures marcades per la Perestroika i la posterior caiguda del Mur.

De com s’organitza el Partit, de com s’ha de desenvolupar la lluita als Fronts de Masses (antiimperialistes, populars, obrers, de solidaritat,…) on treballa i es va fent referent el PCPC, aprofitant condicions objectives i aportant subjectives, Nieto afirmà que és molt significatiu que la mobilització social hagi caigut en picat mentre els atacs a la classe obrera i sectors populars lluny de retrocedir, augmenten. Paradoxalment, els processos independentistes i de confluència de les lleis i indicacions europees i nordamericanes (TTIP, Llei Òmnibus, Memoràndums, privatitzacions,…) segueixen aplicant-se sense la més mínima oposició, ni sindical ni política. Només es proposa electoralisme i a més, molt socialdemòcrata descafeïnat., doncs s’ha demostrat que els processos, com el grec, -de Syriza primer al Govern, i de la seva escissió “d’esquerra” Unitat Popular (UP) desprès, sense aconseguir representació ni tan sols aquesta darrera- és un fracàs total, ja que la UE no permet ni tan sols un petit gest estètic a l’estar al servei dels monopolis. Ara, a Espanya i Catalunya, tot constatant aquest fracàs, volen reproduir l’esquema Syriza-UP.

Pel PCPC és sorprenent el grau de degeneració de l’oportunisme i el revisionisme, que ja ni tan sols es capaç d’enarborar la bandera de l’OTAN NO, BASES FORA amb la que està caient al món. I tot recordant la massacre de París, la del Líban, la de Palestina o la de Líbia –on un 2% de la seva població va ser assassinada per l’OTAN i els seus mercenaris-, resulta extremadament preocupant la deriva oportunista que s’està produint.

El PCPC, per tant, té l’obligació de cada cop més coordinats arreu de l’Estat i del Planeta, per fer front a aquest esquema oportunista i preparar la classe obrera per una Revolució socialista, objectiu del PCPC. I el socialisme-comunisme, ideologia de Pau i Solidaritat, ha d’exportar pau i solidaritat; per tant s’ha de recuperar l’esperit de l’OTAN NO, BASES FORA, i oposant-nos també a la UE, principal instrument dels monopolis per aplicar polítiques d’agressió als pobles del món. Recuperació de l’esperit que passa per la reivindicació de 1986 on a Catalunya es va guanyar el Referèndum anti-OTAN, i que hem d’enarborar creant moviment antiimperialista, per la Pau i la Solidaritat amb tots el pobles del món, tal i com la Revolució d’Octubre va recollir al seu programa.

Cal agrair als companys del mitjà de comunicació librered.net la cobertura mediàtica de l’acte i l’edició dels vídeos. Adjuntem l’enllaç també a la seva crònica. Anirem penjant els vídeos de les diferents intervencions!

VISCA LA REVOLUCIÓ SOCIALISTA D’OCTUBRE!
VISCA EL PARTIT COMUNISTA!
VISCA L’INTERNACIONALISME PROLETARI!
OTAN NO, BASES FORA!
NI OTAN, NI UE, NI FMI!