PCPC Lluitem pel derrocament del capitalisme i la construcció del socialisme-comunisme
No és cert que no hi hagi un altre futur per la classe obrera!
Si a la mobilització, si al poder obrer i popular: sols el poble organitzat salva al poble!
En aquest context que ens imposa la lluita de classes, agreujada per la crisi sanitària del Covid-19, el PCPC i la J-PCPC hem proposat, conjuntament amb el nostre partit germà a l’Estat Espanyol, el PCPE, una sèrie d’iniciatives polítiques i ideològiques que situïn la mobilització a l’ofensiva per part de la classe obrera i sectors populars com a eix central per tal d’augmentar el nivell de consciència de les masses. “Sense teoria no hi ha pràctica, i viceversa”, afirmava Lenin, i no li mancava la raó.
El marc en que ara, aquí i ja augmenta la explotació i opressió del Capital no és un altre que l’aprofitament per tal d’aquest de la crisi sanitària (que al seu moment el PCPC haurem d’analitzar com s’ha gestionat i en base a quins interessos) per tal de “camuflar al marasme” la nova i brutal crisi econòmica que està arribant a marxes forçades.
Una crisi -no oblidem-ho!- que crea el mateix capital durant la seva fase de contracció -altrament dit baixada- de beneficis. Les crisis cícliques del Capital són part consubstancial del sistema. Ens diuen que són inevitables, que no podem fer res més que aplicar certes mesures pal·liatives per tal d’incentivar la recuperació econòmica, això és fals.
Existeix una alternativa, i aquesta és la revolució socialista que acabi amb aquest malson d’explotació, atur, misèria, fam, opressió social, desnonaments, crèdits de per vida, hipoteques, retallades salarials, de pensions, de subsidis d’atur, de prestacions socials, de beques escolars i d’escoles bressols, pèrdua de drets civils i dels estalvis, atur crònic, talls de llum, aigua, gas, telèfon, internet, pèrdua del dret a transport, a omplir el cistell de la compra bàsic, etc.
Cada cop que el Capital entra en crisi, els treballadors i treballadores paguem aquesta: se’ns ha retallat, reforma laboral rere reforma laboral, pacte rere pacte, decret rere decret, desenes i desenes de drets laborals. En 15 anys, els treballadors han perdut al voltant d’un 40% de poder adquisitiu. I s’han aplicat als darrers anys desenes de Lleis restrictives que endureixen l’opressió social amb l’objectiu de blindar l’Estat contra les futures mobilitzacions socials que els treballadors i treballadores protagonitzarem (llei mordassa, llei de vagues, llei de seguretat ciutadana, llei anti-referèndum, estat d’alarma, etc., etc.).
No cal que ens estenguem massa en aquests aspectes: el PCPC i el PCPE ja han comunicat profusament als seus documents polítics el posicionament al respecte, analitzant la gravetat de les reformes empreses per tots els governs centrals i l’entusiasta concurs i aplaudiment del govern català -quan aquest, inclús, va intentar anar més lluny amb la de moment fallida Llei Aragonès-; també ambdues organitzacions hem expressat abastament el caràcter reaccionari i anti obrer del Govern PSOE + Unides Podem, que estan beneficiant l’empresari, sobretot al gran empresari, castigant fiscal i laboralment al treballador. A tal nivell d’ignomínia ha arribat aquest govern de “progrés”, que està permetent aplicar reformes per acomiadar (ERTO’S) a empreses que desgraven a paradisos fiscals.
No cal ser un linx per entendre que els avisos d’ahir, dia 18/5, del Banc d’Espanya, on es recomanen “retallades de despesa i pressupostàries” i “reformes estructurals” no es refereixen a nacionalitzar les grans empreses amb multimilionaris beneficis, com ara la Nissan o la SEAT; o ENDESA o Telefònica; o Energy; o ORANGE…tampoc es refereix a nacionalitzar la Banca i posar-la al servei del poble. Ans al contrari, es refereix a l’obligació de seguir retallant, precaritzant, esprement…els drets laborals dels treballadors i treballadores. Aquest és el guió marcat per la UE, l’FMI i els governs espanyols i català al servei de les grans empreses i bancs que necessiten augmentar la seva taxa de benefici, encara que per això hagin d’enviar als treballadors i treballadores a les condicions laborals i vitals de finals del segle XIX.
És una agudització de la lluita de classes en tota regla, i aquesta és la línia que hem de seguir des del PCPC i la J-PCPC: denunciar la contradicció flagrant entre treball i capital. Nosaltres produïm tot el que hi ha i es consumeix, però els beneficis se’ls queden els empresaris.
La crisi sanitària ha posat de manifest les terribles conseqüències de la nul·la planificació que exerceix el Capital socialment: treballadors i treballadores dels supermercats jugant-se la vida per 1000 € bruts al mes mentre les vendes i els preus (beneficis pels empresaris) pujaven un 30% sense control de l’Estat; treballadors i treballadores dels hospitals contagiant-se per milers en draconianes jornades laborals sense ni tan sols equipament en condicions, centenars morint -morint!- i un cop ha baixat la corba, son acomiadats en massa; treballadors i treballadores d’assistència a gent gran de residències privades contagiats -i acomiadats mentre estaven malalts- per un sou que no arriba ni a 1000€ mensuals; treballadors i treballadores repartint material i aliments per 800€ al mes jugant-se la salut i la vida a les carreteres, polígons i grans superfícies alimentàries…no són herois. Són treballadors i treballadores en precari, profundament colpejats per les successives retallades i reformes laborals anteriors, fetes per i en benefici de la burgesia, del Capital.
El 60% dels treballadors i treballadores a l’Estat no arriben als 1000 € de sou mensual.
Centenars de milers de catalans i catalanes ens hem quedat a l’atur. Moltíssims, a més, sense dret a prestacions d’atur, a causa d’una crisi que nosaltres no hem generat. Milers i milers de treballadors i treballadores que sobrevivíem amb feines no regulades no tenim cap ingrés. Els més “afortunats” ens veiem obligats a teletreballar, introduint-se l’empresa a casa, dificultant les relacions sindicals, des regularitzant horaris i fent incompatible la cura de la família, la cura de la llar, la vida familiar i l’atenció sanitària, prioritzant la feina dins de casa nostra.
El govern de “progrés” va decidir que era més important seguir anant a treballar que la salut: teníem la obligació d’exposar la nostra vida al metro, bus i/o al lloc de treball, inclús als moments més durs de la epidèmia, però no podíem moure’ns de casa, i encara vull tenim la mobilitat reduïda i el dret de reunió i manifestació anul·lat sota un estat d’alarma que acumula 4 pròrrogues.
Amb aquest panorama el PCPC i la J-PCPC hem decidit sortir al carrer.
La crisi que està arribant serà pitjor que el crac del 29. Comportarà la caiguda d’un 15% de l’economia; milions de treballadors i treballadores quedaran a l’atur, la precarietat i els salaris de misèria seran l’ordre del dia; milions de treballadors més o menys estables i amb ingressos més o menys dignes passaran a la proletarització forçosa, així com els autònoms dependents de grans empreses.
És el moment d’organitzar-se!
El PCPC i la J-PCPC cridem a la militància, als simpatitzants, als amics i amigues del Partit… a romandre atents a les convocatòries que promoguem, a les accions i mobilitzacions que es convoquin en defensa dels nostres drets com a classe.
El PCPC i la J-PCPC encoratgem als treballadors i treballadores a treballar per coordinar i organitzar assemblees populars, veïnals i obreres als barris, casals, associacions de veïns i veïnes; als centres de treball, a les places i carrers, on tothom pugui participar i organitzar la resistència, el contrapoder obrer i popular per tal d’organitzar-nos des del punt de vista de la classe obrera. Ja n’hi ha prou d’atur, de misèria, de fer pagar la crisi als treballadors.
El PCPC i la J-PCPC rebutgem la mobilització feixista i/o reaccionària, i cridem a la mobilització en, per, cap a la construcció d’alternatives necessàries per la classe obrera. La contradicció treball – capital és l’eix i l’èxit de la mobilització.
El PCPC i la J-PCPC apostem decididament per situar com a element central la necessitat de construir organitzacions útils i al servei de la classe obrera amb l’objectiu d’aixecar un Front Obrer i Popular al Socialisme (FOPS), prepari la VAGA GENERAL, aglutini forces i lluites amb l’objectiu de construir la societat socialista, única sortida possible al futur de misèria, fam i destrucció que ens espera amb el capitalisme malalt i putrefacte imperant avui.
El PCPC i la J-PCPC cridem a les forces revolucionàries, al poble conscienciat, a altres organitzacions comunistes a treballar conjuntament per la unitat d’acció en aquests temps decisius pel conjunt dels treballadors i treballadores.
QUE LA CRISI CAPITALISTA LA PAGUIN ELS CAPITALISTES!
ORGANITZATS SOM INVENCIBLES! TOT EL PODER PER A LA CLASSE OBRERA!
Àrea de Moviment Popular, Maig 2020
