Centenari de la Revolució d’Octubre de 1917: El PCPC a l’ofensiva política per assolir el poder obrer!

 

El PCPC i la J-PCPC hem finalitzat aquest darrer mes una ofensiva política, continuadora de la campanya del “per què?” iniciada a principis d’any.

La campanya, on denunciem i desenvolupem propostes polítiques arran les agressions del capital i els derivats problemes que pateix la classe obrera i els sectors populars de Catalunya sobre temes de rabiosa actualitat (pertinença a l’OTAN, desnonaments i talls de subministres, Unió Europea, habitatge, monarquia, medi ambient…), va finalitzar amb els actes de Commemoració de la Revolució Socialista d’Octubre a Amposta (Tarragona), Barcelona i Lleida.

Concebem que la solució als problemes d’atur, de precarietat laboral extrema, de misèria social, d’imposició monàrquica, d’integració a estructures bel·licistes imperialistes (OTAN), de pertinença a superestructures econòmiques (UE, FMI), només pot arribar des de la ruptura amb totes i cadascuna de les arrels on s’assenta aquest arbre capitalista.

I és per això, que al seu Centenari, el PCPC i la J-PCPC entenem la justa i necessària commemoració de l’esdeveniment més important de la història del segle XX (en paraules de l’historiador Eric Hobsbawm) no des del punt de vista nostàlgic, sinó des de l’òptica marxista de l’aprenentatge, de la presa de consciència, d’entendre que l’exemple d’Octubre és ben necessari, ben viu, ben escaient, ben útil als temps d’avui.

I el PCPC vinculem els problemes de les masses camperoles i obreres de la Rússia Imperial autocràtica i tsarista (pobresa, fam, manca de recursos, explotació, necessitat de pau, pa, sostre i treball) amb el fil roig de la història que ens diu que avui a Catalunya la classe treballadora està sent desnonada de casa seva , acomiadada quasi gratis i/o gratis, sobreexplotada laboralment, vinculada a contracor a l’imperialisme militar i econòmic, suportant retallades socials (i privatitzacions) amb especial acarnissament en drets bàsics i essencials com la salut, l’educació i els serveis assistencials.

Avui, al 2017, als barris obrers de les ciutats i viles catalanes com ahir al 1917 a les ciutats industrials d’Ucraïna, Sant Petersburg o Moscou, milers de treballadors veuen com treballant 12 hores al dia amb contractes de 4 hores estipulades cobren 800 euros al mes (amb “sort”); com les dones treballadores són doblement explotades; com milers de treballadors en atur o en extrema precarietat han de recórrer a la caritat social per completar la dieta diària o pregar ajuts per pagar els rebuts dels subministres bàsics.

Mentre la burgesia intenta augmentar la seva taxa de beneficis amb acomiadaments impunes i massius (com a la banca), mentre els diferents governs municipals, autonòmics o estatals siguin governats per qui sigui, segueixen gestionant els interessos de classe de la burgesia, i especialment de les oligarquies, la classe obrera segueix patint i suportant, per tant, la feixuga càrrega del cost de la crisi dels sistema que els burgesos han provocat.

Exactament com a la Rússia d’abans de la Revolució de 1917.

Els treballadors catalans seguim aportant part de la plusvàlua, de la riquesa que generem amb el nostre treball a guerres imperialistes de l’OTAN a pobles que res ens han fet com el poble de Síria o el Iemen, on els que reben els atacs son treballadors com nosaltres. Com a 1917.

Els treballadors catalans patim les agressions de l’Estat negant el dret d’autodeterminació. Com al 1917.

Els treballadors catalans patim penúries i sobreexplotació. Com al 1917.

Les treballadores catalanes patim una doble explotació: ser dona i treballadora és justificació per la burgesia de menys salaris, menys drets socials i, també, més opressió social.

És per tant, que el fil roig de la història s’ha de seguir teixint, i en aquest 2017, el PCPC i la J-PCPC ha volgut recordar Octubre i proposar un nou Octubre com a solució definitiva a l’explotació, l’opressió, la misèria i la guerra que només ens pot oferir avui el capitalisme i l’imperialisme com ahir oferia al 1917.

El PCPC ha realitzat actes a Terres de l’Ebre (Amposta), Barcelona i Lleida, amb important presència de companys i amics del Partit.

Més de 50 persones s’aplegaren en un emotiu acte a Amposta el dia 24/11, on es van repassar els conceptes bàsics del materialisme històric, la lluita de classes i la vigència del pensament marxista; es van explicar els fets de 1905 i 1917, l’avantsala de la Revolució i la Revolució. També com molts dels fets ocorreguts i les circumstàncies de la classe obrera i les classes populars, tenen molts paral·lelismes amb l’actualitat de Catalunya. La política del Partit Comunista i la J-PCPC al respecte va introduir un riquíssim debat amb el públic assistent, que sens cap mena de dubte, les conclusions extretes serviran per enriquir l’ideari i l’acció dels comunistes. Els ponents Alberto Santín, José Juan Ferré i Albert Santín van donar pas als camarades Alex FG i Enric Lloret, membres del comitè central i executiu del PCPC.

A Lleida, el dia 27 el PCPC-Ponent va realitzar un acte amb debat i passi de vídeo al local de la nostra seu a la capital amb militants i simpatitzants.

A Barcelona, l’acte central del 25/11 es va omplir la sala d’actes de l’Ateneu 1 de Maig. Les intervencions van anar a càrrec d’en Sisco Garcia (Secretari General del PCPC), Joan Sureda (advocat i historiador, del PCPC) i Glòria Marrugat (pedagoga, del PCPC), que explicaren els processos de la Revolució de 1917, el paper de la dona treballadora, i l’internacionalisme emanat del triomf revolucionari. Així mateix, a Barcelona comptaren amb la presència i/o salutacions a Octubre de diferents consolats (Cuba, Nicaragua, Bolívia, Equador i Veneçuela), dels representants de la Comunitat Siriana a Catalunya i d’entitats internacionalistes com el Comitè Antiimperialista i populars com l’Assemblea de Sant Martí.

Amb un pica-pica i música revolucionària d’ahir i d’avui va concloure una magnífica jornada de compromís i lluita.

Partit Comunista del Poble de Catalunya