ANÀLISI DE LES ELECCIONS CATALANES

El resultat de les eleccions del 12 de maig del 2024, corrobora la tendència en la recuperació del bipartidisme. A Catalunya, dues forces es consoliden com a referents per conformar govern, (la majoria absoluta són 68 diputats) PSC amb 42 diputats podria reeditar el Tripartit amb ERC 20 i els Comuns 6, serien socis per a una governança acrítica, edulcorada, en contínua sintonia per a el sopor i l’alienació de les masses sobreexplotades a la crisi sistèmica capitalista que ens condueix a la guerra i a l’autoritarisme. Mentrestant, la classe política institucional del nostre país, aburgesada en el pancisme, ostatges de l’imperialisme Yanqui, tanca els ulls davant del genocidi del valerós Poble Palestí.

JUNTS, l’opció de la dreta nacionalista, està immersa en un projecte de calat més estratègic, amb els seus 35 escons és segona força política i aspira a la governança, recomponent l’entramat soci convergent que al seu dia va representar CiU. Està en una etapa tàctica de recuperació del pujolisme autonòmic i d’unificació de la burgesia nacionalista. És temps per acumular forces, forçats per la repressió i animadversió de l’Estat Monàrquic, al dret d’autodeterminació de les nacions que componen l’Estat
espanyol. Puigdemont necessita sumar i carrega hàbilment amb un doble llenguatge, esgrimeix el relat independentista alhora que pacta per a la normalització i la tornada al model autonòmic amb el govern de l’Estat espanyol. Dos relats divergents i contradictoris objectivament necessaris, però, en la pretesa recuperació per a l’hegemonia al parlament català, ara perduda en detriment de l’independentisme.

JUNTS pensa que té les seves opcions, en extreure’n conclusions quan aplica una visió polièdrica i observa el panorama polític a l’Estat i la necessitat que té d’aliats un PSOE acorralat pel PP. Per això manté el relat independentista, buscant també recompondre aliances amb ERC i la CUP, forces que en el passat van impulsar el projecte republicà català amb la burgesia i que ara estan dividides en no progressar la DUI (declaració unilateral d’independència). JUNTS amb els seus 35 escons, fondejarà sens dubte aquest món “transversal”, (eufemisme per legitimar, davant de la classe obrera, la pretesa República Burguesa Catalana) per això intentarà generar complicitats per no perdre els recursos econòmics de les institucions polítiques catalanes. Els seus adlàters de viatge, la CUP i ERC, es nodreixen fonamentalment d’un idealisme que defuig la realitat objectiva dels interessos de la classe obrera, no constitueixen a la pràctica un inconvenient per als interessos de la burgesia nacionalista, ja que aquesta és contrària a generar aliances de major magnitud a l’Estat espanyol per a una ruptura amb la Monarquia i la instauració de la Tercera República. Aquest tipus d’aliances generaria canvis dialèctics en la correlació de forces que podrien desplaçar l’hegemonia del projecte a la classe obrera.

La candidatura de JUNTS per a la presidència de la Generalitat hauria de comptar amb una abstenció pactada amb el PSC o la suma d’aquestes dues organitzacions unides per a la governança, aquesta última, força improbable. En això hi ha els partits que poden decidir les destinacions de les nostres famílies, els governs de la democràcia burgesa a Catalunya estan constituïts per vetllar pels interessos d’aquesta classe, desoint les reclamacions justes de les classes explotades que són apallissades per la llei mordassa, o apartades del procés electoral per mesures antidemocràtiques, com ara la recollida d’avals o el que se’ls acudeixi per posseir el poder amb els seus titelles contextuals.

Als partits reaccionaris i feixistes, PP amb 15 diputats i VOX amb 11, s’hi suma Aliança Catalana amb 2 escons. Tots continuen a l’alça, i pel que sembla no és per la seva vocació a afavorir el bé comú, la pau social o les llibertats, ben al contrari, ja que inunden les clavegueres mediàtiques del sistema amb gruixudes mentides que són coartades per introduir-se entre les masses més explotades organitzant l’exèrcit del lumpen del proletariat amb el discurs de l’odi per instaurar l’estat feixista.

El PCPC no té intenció de ser políticament correcte quan la classe obrera com a subjecte revolucionari es juga tant en aquesta partida. El feixisme, i les seves variants, avancen perquè és una aposta política en tota regla de l’oligarquia imperialista de l’OTAN, per aniquilar la competència, que són els països emergents pertanyents a l’esfera dels BRICS. Però el seu exponencial creixement és també causa de la deriva ideològica que ha convertit els múltiples corrents dels autoproclamats “anticapitalistes” en àtoms a la deriva, aterrats a l’univers socialdemòcrata, mutant de manera camaleònica en peces per al reforçament de la socialdemocràcia a Catalunya . On van quedar les mobilitzacions del 15M i els seus beneficiaris PODEM amb les seves flamants formes organitzatives, eufemismes per negar la lluita de classes? Pretenien ocupar el cel per assalt amb les seves decadents estratègies mobilitzadores per acabar en lluites fratricides per les engrunes electorals. Això, sense pal·liatius, condueix a la desafecció de les masses i a la seva desorganització.

El fil vermell de la història és retallat amb idees peregrines que es dilueixen a les institucions burgeses. La democràcia burgesa en la seva indecència condueix el relat per acollir tots aquells elements de “l’esquerra” que no confien en la classe obrera. Es fan i es desfan moviments minúsculs “antisistema”, tots s’arroguen el paper de subjecte revolucionari, per tant, sense necessitat d’organitzar el proletariat. És el
paradigma per neutralitzar la lluita popular i consagrar les urnes com a únic mecanisme de participació democràtica, delegant les nostres inquietuds en cabdills arribistes que esperen les prebendes del poder.

PER LA PAU I LA JUSTÍCIA SOCIAL
CONSTRUÏM EL FRONT OBRER I POPULAR AL SOCIALISME
VISCA LA REPÚBLICA SOCIALISTA